TV3, campanades polítiques

Caldria anar pensant en renovar el gènere televisiu de les campanades, començant per eliminar la parella presentadora obligada a mostrar un èxtasi que es contradiu, per exemple, amb el fred que ha de passar ella, Ruth Jiménez, a l'aire lliure amb un vestit molt, molt airejat. “Es-pec-ta-cu-lar”, segons el seu emfàtic col·lega. La publicitat per emplaçament va seguir present a TV3, encara que menys agressiva que en altres ocasions. Aquesta vegada, en lloc de sostenir una cervesa van haver d'aguantar amb una beguda de cacau. Entranyable. En qualsevol cas, la publicitat va vèncer l'espectacle perquè després que la parella presentadora anunciés reiteradament un gran piromusical per després de les campanades, TV3 el va emetre a mig fer perquè se'n va anar a publicitat i el repertori va incloure un anunci d'autobombo.

La nit havia començat amb una antologia de Polònia que ja és un comodí dejà vu. El millor, l'avís de Tardà que pelar i treure les llavors als raïms és de “cagats”. Frase que va acabar amb la seva popular disculpa: “Perdoneu però algú ho havia de dir”.

En el tràmit dels prolegòmens, Quim Masferrer va ser l'encarregat de, aquí també, col·locar la fatigant, per omnipresent, missatgeria política habitual de la casa. L'al·lusió a la gent que no pot estar a casa –hospitals i presons- va ser discreta i fàcil de comprendre, però es va animar i va seguir amb què li agradava el número 2018 i li semblava lleig el 155, estava pendent de si durant les campanades apareixeria el color prohibit i van desitjar per aquest any que hi hagi polítics que dialoguin i s'entenguin…