Set dades més enllà dels vots per parlar sobre les eleccions

Aquest és el resum curt dels resultats del 21-D: Ciutadans ha guanyat les eleccions, però ho té molt difícil (per no dir impossible) per presidir la Generalitat. La majoria parlamentària segueix sent independentista, amb la suma de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, que és de 70 escons. Però si anem a les dades concretes, n'hi ha moltes per comentar.

Aquesta és una altra anàlisi de les dades que serveix per il·lustrar de manera concreta les pujades, baixades i comparacions respecte als comicis anteriors, del 2015.

1. El grup mixt ajuntarà la CUP i el PP

Segons el reglament del Parlament de Catalunya, els partits necessiten almenys cinc escons per tenir grup propi. La CUP ha obtingut quatre escons, un més que el PP. És un fracàs per a tots dos partits, que en les eleccions de 2015 van obtenir 10 i 11 diputats, respectivament. Tant un com l'altre formaran part del grup mixt. Això significa que s'hauran de repartir els temps del torn de paraula i que tindran menys recursos econòmics i menys capacitat per presentar iniciatives que altres partits.

2. El PACMA és el partit més votat sense representació

El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) és el més votat dels que s'han quedat fora del Parlament. Aquesta formació política, que té com a vocació principal la protecció animal, ha obtingut 38.358 vots (el 0,89%), amb el 99,47% escrutat.

El PACMA ja va ser la primera força extraparlamentària en les últimes eleccions generals. Llavors, la dada encara va ser més alta: els animalistes van obtenir un 1,19% dels sufragis. En aquelles eleccions van quedar fins i tot per davant d'UPyD.

3. Junts per Catalunya i ERC sumen més escons separats que quan es van presentar junts

Els dos partits independentistes tradicionals a Catalunya, el PDeCAT (hereu de Convergència) i ERC, es van presentar junts a les eleccions autonòmiques del 2015 sota les sigles de Junts pel Sí. Llavors van aconseguir 62 escons. Amb el 99,47% escrutat i presentant-se per separat, aquests dos partits aconsegueixen més escons: 66. Junts per Catalunya, la llista que representa al PDeCAT, obté 34 escons, mentre que ERC en suma 32.

4. El percentatge de vot nacionalista no es mou des de fa 18 anys

Ho explicava molt bé Kiko Llaneras en aquesta anàlisi: el percentatge que sumen els partits independentistes fa gairebé dues dècades que ronda el 48%. El text és de l'octubre i no incloïa els resultats d'aquest 21 de desembre. Però el recompte ha tornat a confirmar aquesta dada: Junts per Catalunya + Esquerra + la CUP no han arribat a aquest 48%. Des de les eleccions del 1999, la forquilla de vots d'aquests partits s'ha mogut entre el 47% i el 49%.

5. En les primeres eleccions en jornada laborable des del 1982, participació massiva

Les eleccions d'aquest dijous a Catalunya han estat les primeres que han transcorregut durant una jornada laborable a Espanya des de fa 35 anys. Hi ha participat el 81,95% dels electors catalans, la dada més alta de la història de la democràcia espanyola. L'única dada d'unes eleccions espanyoles que s'hi apropa és la de les generals del 1982, quan va participar-hi el 79,77% de l'electorat. Aquells comicis, en què el PSOE va guanyar la seva primera majoria absoluta, també van ser els últims que es van fer en una jornada laborable. I també van ser un dijous.

6. El PP no obté cap escó fora de Barcelona

De les quatre províncies que formen Catalunya, el PP només ha aconseguit diputats en una: Barcelona. La formació liderada per Xavier García Albiol és l'última amb representació parlamentària a totes quatre províncies, incloent-hi Barcelona, però en aquesta sí que ha aconseguit diputats. A la ciutat en la qual va ser alcalde del 2011 al 2015, Badalona, ha quedat sisè, només per davant de la CUP. Catalunya en Comú afronta una situació semblant. Set dels vuit escons provenen de la província de Barcelona. L'altre l'han obtingut a Tarragona.

7. A la Vall d’Aran, disposada a independitzar-se d’una república catalana, guanya Ciutadans

La Vall d'Aran ha captat molta atenció durant els últims mesos per la seva posició davant el procés. Aquesta comarca de Lleida és majoritàriament contrària a la independència de Catalunya, marcant diferències amb la resta de la província. Ciutadans hi obté un terç dels vots. El PSC és segon amb el 19,83% dels vots. Junts per Catalunya, tercer, és el primer partit independentista a la comarca, amb el 14,45% dels vots. A la província de Lleida, la llista de Puigdemont és la primera i la de Ciutadans, la tercera.