El salari mínim pujarà de 707 euros a 850 euros en tres anys

Cada vegada ressonen amb més força els advertiments que la recuperació econòmica no està tancant algunes de les ferides més greus obertes durant la crisi (desigualtat o pobresa laboral). I l'alerta prové d'òrgans com la Comissió Europea, l'FMI o l'OCDE. Amb aquest escenari de fons, el Govern espanyol va començar la setmana oferint als agents socials un augment del salari mínim del 4% el 2018, 736 euros mensuals en 14 pagues. I l'endemà la va ampliar fins a posar sobre la taula pujades que seguiran sent importants el 2019 i el 2020, fins a tancar la legislatura en 850 euros: en quatre anys l'augment serà de gairebé un 30%.

La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va concretat en la reunió que va mantenir dimarts amb els màxims dirigents d'empresaris i sindicats la proposta del Govern central. El pacte ha estat ràpid. Només falta concretar com seran els augments del 2019 i el 2020, però el punt d'arribada ha quedat clar. La legislatura acabarà així amb un increment del sou mínim legal de 655 a 850 euros mensuals.

195 euros en una legislatura

Quan s'acabi la legislatura, si no hi ha un canvi de plans, el salari mínim haurà augmentat 195 euros. Per tant, haurà passat de 655 euros mensuals (9.172 euros l'any) el 2016 a 850 euros (11.900) el 2020. Enguany l'augment ja ha estat del 8%; el 2018, la pujada serà del 4%. L'increment dels propers anys es concretarà ben aviat, però el punt d'arribada és clar i tancat. Aquestes són les grans xifres de l'acord al qual ha arribat el Govern amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepyme.

L'augment del 2018 afectarà 530.000 treballadors, segons va anticipar la ministra Báñez just després de la reunió. En la memòria econòmica que acompanya el decret que fixarà la pujada s'hi afegeix que comportarà un ingrés de 33,2 milions d'euros a la Seguretat Social. El pacte al qual s'ha arribat no afecta l'indicador de rendes múltiples (IPREM), que és fonamental per fixar la quantitat de prestacions i ajudes públiques o com s'hi accedeix.

A la sortida de la reunió, la ministra d'Ocupació i els líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), mostraven la cara més alegre de la cita. “Es tracta d'afavorir una recuperació integradora amb més llocs de treball, i millors, i això significa també més bons salaris, especialment els salaris més baixos”, va apuntar Báñez en anunciar el pacte, just dos dies abans de les eleccions catalanes.

“Estem davant d'un acord de país, de legislatura”, va continuar la ministra. “Un pas històric”, va afirmar sobre el pacte el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, que ha subratllat que aquest augment de més del 29% té pocs precedents. Cal remuntar-se fins a la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, 2004-2008, un quadrienni similar (l'augment va ser del 30,2%) i després ja anar-se a moments en què els preus a Espanya creixien molt més que en l'actualitat.

El salari mínim a Espanya (que alguns països europeus encara no tenen per llei) es va establir el 1963 i es va mantenir congelat durant els tres anys següents, mentre que a partir del 1967 s'ha anat actualitzant anualment, tret del període entre el 1976 i el 1979, anys en què va pujar dues vegades cada exercici per l'elevat augment de la inflació. El 1980, amb l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors es va establir la revisió anual, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i patronals més representatives.