_
_
_
_

“Aquest any no compro Loteria de Nadal, només la Grossa”

Els venedors de loteria noten una baixada de les vendes del sorteig estatal a favor de la rifa catalana

Pilar Álvarez
El capgròs promocional de la Grossa de Cap d'Any.
El capgròs promocional de la Grossa de Cap d'Any.Albert Garcia

El venedor ni tan sols se'n va adonar. El seu client li va demanar un número per al sorteig de la Loteria de Nadal i va agafar el primer que tenia més a mà. Començava per 155, com l'article de la Constitució. “Per què em dones això? No el vull, dona-me'n un altre”, assegura que li va dir. “Estava molt ofès”, recorda Salvador Serra, president de l'Associació Provincial de Loteria de Girona. En aquesta província i a Lleida és on s'estima que hi hagi una caiguda més pronunciada de la venda de Loteria de Nadal a Catalunya. La butlleta del 155 (00155) està esgotada a tot Espanya.

Les vendes del sorteig extraordinari de Nadal, que se celebra avui, han caigut un 7,40% a Catalunya respecte al 2016 i han assolit un total de 364.289.520 euros, segons ha informat Loteries i Apostes de l'Estat (LAE). Amb aquest descens de vendes a Catalunya, els catalans juguen una mitjana de 48,43 euros per persona, quan l'any passat van apostar 52,40 euros.

Els venedors de loteria catalans han vist com clients de tota la vida han deixat de comprar números del sorteig estatal com un rebuig més a Espanya. “Temem una baixada de fins al 30% de la venda, assenyala Serra. Els venedors viuen amb preocupació el que consideren un “boicot” que exemplifiquen amb casos com el del Carles, veí de Girona, que tota la vida havia comprat més de 300 euros en dècims de Nadal. Fins ara: “Aquest any no n'he comprat ni un, només de la Grossa”, que se celebra per Cap d'Any. Com han fet clubs esportius, associacions, empreses i comerços. En una carnisseria de Girona també han decidit no fer participacions. “Moralment no puc”, assegura la propietària, informa Marta Rodríguez.

El primer venedor que va fer saltar l'alarma va ser David Masip, president de l'associació provincial de Loteries de Lleida. A l'octubre, després de les càrregues policials durant el referèndum independentista de l'1-O, va assenyalar que havien perdut un 25% de les reserves. “Hem remuntat una mica, van caure les reserves i no les hem recuperat, però s'ha compensat per finestreta. Al final potser perdem entre el 7 i el 8%”.

Loteries i Apostes de l'Estat va assegurar fa uns dies que espera millors vendes que l'any passat, també a Catalunya, cosa que al final no ha estat així. De manera preventiva, es va fer una reunió extraordinària amb les quatre administracions provincials de Catalunya el 7 de novembre, pel possible impacte de la crisi catalana.

“No vull Loteria Nacional”. A la seva administració a Valls (Alt Camp) Soledad Baiget ha sentit aquesta frase més d'una vegada. “No ens havia passat abans”, explica per telèfon. Les vendes de Nadal suposen el 70% del negoci. “Si decideixen boicotejar la loteria, haurien de fer-ho també amb el tabac i la beguda, deixem el tema polític de banda. Nosaltres repartim felicitat”, reflexiona.

La Grossa catalana espera millorar els resultats

El 2013, Elsa Artadi, mà dreta de Carles Puigdemont i una de les seves assessores econòmiques, va posar en marxa la loteria de Nadal catalana, la Grossa, que se celebra el 31 de desembre. El primer any se'n van vendre 25 milions d'euros, una quantitat que ha anat baixant any rere any fins als 20,5 milions del 2016. Però el possible “boicot” que denuncien les administracions provincials de Loteria Nacional pot beneficiar-la enguany. La consignació (les paperetes repartides en punts de venda com quioscos, gasolineres o supermercats) puja a 30 milions d'euros, un 25% més que l'any passat. Fins al dia del sorteig no hi haurà dades definitives de venda, però des de la Conselleria d'Economia i Hisenda preveuen una possible pujada perquè les sol·licituds per fer-ne participacions s'han disparat.

Els números queden molt lluny del que distribueix la Loteria Nacional –3.400 milions a tot Espanya, 442 només a Catalunya– però des de la conselleria assenyalen que el sorteig és molt més jove –l'espanyola va arrencar al segle XIX– i que el mercat és menor. Cada bitllet de la Grossa costa cinc euros davant dels 20 de la Loteria Nacional. El premi més gros és de 100.000 euros, davant dels 400.000 per bitllet del premi estatal, tot i que suposa la mateixa recompensa: 20.000 euros per euro invertit.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_