Iceta: “O soc jo president o ho és un independentista. No veig una altra sortida”

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) arriba amb retard a l’entrevista després d’una jornada intensa a la qual encara espera un acte nocturn. Té un refredat que tracta amb paracetamol i que vol controlar per a la fi de la campanya. Està convençut que pot presidir Catalunya en solitari amb una complexa operació política. Ho fia tot al seu talent i el seu tarannà.

Pregunta. Comencem per la polèmica suscitada sobre la seva idea d’indultar els líders del procés. Ha dit que és prematura...

Resposta. Era prematur des del primer moment i ho vaig dir en resposta a si estava a favor d’una amnistia. Però si són condemnats em plantejaria demanar l’indult, sí.

P. No veu un altre camí per al que vostè creu que ha de ser la reconciliació?

R. Jo em veig en la tessitura de ser un president de la Generalitat que intenta reconciliar una societat dividida que ha passat per un trauma molt potent i vol guarir les ferides.

P. Costa d’entendre que als que han intentat trencar unilateralment amb Espanya els surti de franc el que ha succeït.

R. Vostè creu que els ha sortit de franc? Cal tenir en compte, primer, que ha d’actuar i sentenciar la justícia. Segon, per a l’indult s’ha de produir un reconeixement (de culpa) de qui el sol·licita i un pronunciament dels jutges. Part de l’origen d’aquest conflicte és polític, i des de la política es poden assajar mecanismes per reduir els danys. Jo ho tindré en compte tot. És un error pensar que tot s’acaba amb una victòria dels partits constitucionalistes el 21 de desembre.

Hi ha gent que em diu, “ui, això a partir del 22”. És veritat, però m’agrada que la gent vegi que em preocupo per resoldre els problemes. Això requereix empatia i risc. En fi, soc així.

P. En realitat ha volgut anticipar un debat que sap que es produirà tard o d’hora?

R. Sí, com quan ho vam fer amb la reforma constitucional o el finançament. En aquesta campanya les polèmiques sobre continguts han estat propostes nostres, com el finançament autonòmic. És una campanya estranya, sense gaire propostes. No n’hi ha prou amb dir no a la independència. Cal oferir un projecte diferent que deixi raonablement còmode una majoria de catalans.

P. Entén que es digui que la justícia queda en mal lloc…

R. Per què?

P. Perquè es pot pensar que per què s’està investigant si el cas acabarà en un indult.

R. Això pot passar en qualsevol cas. Quants indults es demanen i es concedeixen a l’any? El que m’estranya és que algú s’estranyi que es pugui pensar en una cosa així.

P. Veu més favorable a un Govern del PSOE concedint l’indult que a un del PP?

R. No, no. La reflexió és com guarirem les ferides i tornar a la normalitat democràtica. I si la sentència és absolutòria? És prematur, sí, però la gent ha de saber que si soc president mouré cel i terra per tancar ferides. No crec que el conflicte hagi de seguir viu vint anys més.

P. En quines altres iniciatives està pensant?

R. En fer una aposta política arriscada. Estem dient als independentistes que han fracassat, i ara cal demostrar-los que la via del diàleg dona resultats. Com que no els ho podem prometre ad calendas graecas, els dic: “Vostès han fracassat. Si jo en dos anys no aconsegueixo avançar en una agenda de negociació amb objectius concrets, jo no podré seguir dient que aquest és el camí”. Els no independentistes hem d’oferir una alternativa que obtingui resultats i, per a això, és imprescindible que des de les institucions de l’Estat es comprengui i es recolzi aquesta via. Si no, això no té sortida. És un repte per al proper president de la Generalitat però també per als dirigents polítics espanyols i el primer, el president del Govern.

P. Va parlar amb Pedro Sánchez abans o després de la proposta d’indult?

R. Després, i em va dir que la respectava.

P. Es presenta com l’única persona capaç de obrir ponts i governar. Com és possible, si les enquestes coincideixen que el PSC serà el tercer o quart partit més votat?

R. Primer, jo vull ser el més votat. Segon, serà investit president el que aconsegueixi una majoria parlamentària, hagi estat el primer, el segon o el tercer. El consens es va a produir entre posicions catalanistes i de centreesquerra. L’independentisme no és una opció, però l’immobilisme tampoc.

P. Parla d’un Govern catalanista de centreesquerra. Com espera fer-ho?

R. La meva idea és que fem un pacte per la investidura però que el president formi un Govern que no sigui de coalició. Això no funcionarà i ho sap tothom. Vull un Govern amb credibilitat, que obri la negociació amb el Govern d’Espanya. Si no fem això, la política catalana quedarà bloquejada i la societat dividida en dos blocs.

“No hi haurà tripartit entre els comuns, el PSC i Esquerra”

P. Aquesta és la famosa via Borgen danesa…

R. No exactament. A Borgen els governs són de coalició, però en aquest moment de la vida política catalana no ho veig possible.

P. Quins suports espera tenir a la investidura?

R. Avui, cap. Ningú vol prometre el seu suport. Jo he dit que no farem president a cap independentista ni volem un president conservador. O el president és un independentista o acabo sent-ho jo. No veig una altra sortida.

P. Els comuns creuen que l’única sortida és un pacte amb Esquerra i el PSC.

R. ERC està reformulant el seu projecte, però la seva idea és fer realitat la república. Aquest tripartit no es produirà.

P. Arrimadas diu que si vostè és més votat que ella i hi ha possibilitat de formar un Govern constitucionalista el recolzarà com a president. Vostè farà el mateix si ella és la més votada?

R. No crec que el seu projecte sigui la solució per a la propera etapa. El discurs de Ciutadans no té el grau de transversalitat necessari per tancar les ferides en la política catalana.

P. No obstant això, espera ser president amb el recolzament en la investidura del PP i Ciutadans. Això no és una quimera?

R. No, encara que pot ser molt difícil. El consens es va a situar en el catalanisme de centreesquerra, però la meva idea és fer un Govern d’espectre més ampli. Un Govern de coalició serà ingovernable. Si per als constitucionalistes el més important és que hi hagi un president no independentista, crec que qui té més possibilitats soc jo.

P. En qui pensa quan diu un Govern d’espectre ampli?

R. El debat de la investidura és per fer un president amb un programa polític i un discurs que haurà de ser acordat. Però la formació del Govern és una prerrogativa del president i si soc jo, no vull veure’m limitat per la necessitat de les quotes.

P. Un altre escenari és que els independentistes tornin a guanyar.

R. Naturalment, la majoria d’enquestes ho dona com a possible.

P. Què caldria fer llavors amb el 155?

R. Només s’ha d’aplicar el 155 si hi ha un supòsit de ruptura de la legalitat, que és el que ha portat a la seva aplicació actual. Amb el nomenament del nou president no té sentit el 155, però si aquest president s’obstina a seguir un camí de ruptura de la legalitat hi haurà un esforç de l’Estat per restaurar aquesta legalitat.

P. Dona per mort el procés?

R. La demanda d’independència no s’ha acabat. La incomoditat sobre la relació amb el Govern d’Espanya segueix. El que ha acabat és aquest capítol. Per això l’independentisme, amb la meitat del Govern a la presó i amb altres membres a Brussel·les amb comptes pendents amb la justícia, ha de digerir el que ha passat i refer el seu projecte. Quan parlo de tancar ferides també cal fer un esforç d’empatia i d’entendre l’altre. No per compartir les seves idees sinó per conèixer les seves dificultats, que compliquen l’estabilitat política a Catalunya.

P. Els protagonistes del procés han de posar fi a la seva carrera política?

R. Jo ho deixaria, però ho han de decidir ells. Imagini que el 21 de desembre a la nit tenen un suport majoritari. Si són revalidats per les urnes per què se n’han d’anar?