Albiol: “Ciutadans s’equivoca. No podrà governar sense un Partit Popular fort”

Xavier García Albiol (Badalona, 1967) repeteix per segona vegada com a candidat del Partit Popular a unes eleccions autonòmiques. Aquesta vegada aspira a poder sumar amb les altres forces constitucionalistes per desallotjar els independentistes de la Generalitat.

Pregunta. Per primera vegada, els partits no sobiranistes poden guanyar les eleccions. Es veu en un Govern no presidit per vostè?

Resposta. La prioritat és recuperar la normalitat política a Catalunya. I necessàriament els constitucionalistes hem d'arribar a un acord. No seré jo qui posi pals a les rodes.

P. Votaria un president de Ciutadans o del PSC?

R. Per sortir d'aquesta crisi només pot haver-hi un Govern entre constitucionalistes. Som els únics amb capacitat de treure Catalunya del sot en què ens ha ficat l'independentisme. Només considerem aquesta opció, a diferència del PSC o fins i tot de Ciutadans, que llancen cables a ERC o Podem.

P. Aquesta majoria difícilment la tindran sense Catalunya en Comú-Podem. Què creu que faran ells?

R. Aquesta majoria passa per dues circumstàncies: Ciutadans, o el PSC, per més que tinguin 28 o 30 escons, no podran articular una majoria alternativa si el PP no té un nombre important de diputats. I és cert que passa per la participació passiva de Guanyem [en al·lusió a la coalició d'esquerres]: haurà de decidir si es converteix en la crossa de l'independentisme o permet un Govern constitucionalista.

P. El preocupa que el PP segueixi baixant en els sondejos? Pateixen el vot útil a favor de Ciutadans?

R. Els sondejos difícilment l'encerten. Estem a 1,5% de pujar el nostre nombre de diputats. Ciutadans està utilitzant, em sembla, de manera equivocada un plantejament que pretén afeblir els partits constitucionalistes en lloc de convèncer l'independentisme. Han de ser conscients que per més diputats que creguin que tindran no governaran sense el PSC i el PP. No governa qui guanya eleccions, sinó qui té majoria parlamentària. Soc un bon exemple: vaig guanyar a Badalona i em van apartar de l'alcaldia per no tenir-la. Haurien de tenir una visió no tan partidista, no tan electoral i sí de país, cosa que en aquests moments estan demostrant que no tenen.

P. No està acusant el PP l'immobilisme del Govern?

R. No, no ha estat immobilista: només ha deixat clar que no estava disposat a asseure's en una taula per parlar sobre com separar Catalunya de la resta d'Espanya. Però després de minvar la crisi hem estat disposats a parlar de millores en infraestructures o model de finançament. El drama és que hem tingut al davant d'un interlocutor que qualsevol proposta la condicionava a un referèndum. El dia 21 hem de ser capaços tots els partits, independentistes o no, d'acceptar unes mínimes regles del joc. I això és el respecte a la llei.

P. Quan creu que s'ha d'aixecar l'article 155?

R. És irrellevant. L'article diu que deixa de tenir vigència quan es constitueix un nou Govern, encara que sigui independentista. En el cas que tingui la temptació de tornar a plantejaments unilaterals, com hem sentit en els últims dies d'ERC, el president del Govern [espanyol] estaria legitimat i obligat a tornar a demanar l'aprovació del 155. El 155 no és una resposta a un projecte independentista: és la solució a un cop a l'Estat de l'independentisme.

P. Hi ha partits que avalen el 155 i s'han posat una mica de perfil. Se sent el parallamps?

R. Quan un governa, no pot actuar amb frivolitat. Però hi ha qui ha donat suport a una mesura i se n'ha desmarcat al cap de cinc minuts. Veiem això en sectors del PSC. I Ciutadans canvia de criteri cada cinc hores en funció de les enquestes. Cal assumir les decisions. El 155 ha estat positiu: ha portat tranquil·litat i certesa.

P. Rajoy va intervenir els comptes de la Generalitat al juliol. Quan preveu aixecar aquesta mesura?

R. El més raonable és que a partir del dia 21 el Govern espanyol arribi a un acord amb el nou Govern perquè en lloc de gastar-se els diners de milions d'euros en ambaixades i en el procés es comprometi a invertir-lo en sanitat o educació, que és el que preocupa una immensa majoria. Soc partidari d'un replantejament general. No s'aixecarà la intervenció dels comptes de manera automàtica. Però estic convençut que amb un bon Govern s'aixecarà de manera ràpida.

P. Diu que vol tancar les ferides deixades pel procés. Creu que hi ajuda que comencés el discurs d'inici de la campanya dient “A por ellos”?

R. Em referia exclusivament als vots. A res més. Si haig de fer una declaració polèmica, la faig. Va generar un malentès. Si hagués sabut que s'interpretaria de manera equivocada no ho hauria dit.

P. Però també va dir que a TV3 havia de treballar-hi “gent normal”.

R. Quan parlo de gent normal no ho dic des d'un punt de vista personal, sinó d'imparcialitat professional. TV3 té aquí un problema molt seriós. La seva programació està contaminada d'ideologia. No parlo de tancar TV3. Apostem per refundar-la.

P. El PP català volia que les obres religioses de Sixena es quedessin a Lleida. Els perjudica la devolució?

R. Em sap molt de greu. Ens hauria agradat que seguissin a Lleida, però és una decisió d'un jutge i el Govern l'ha garantida. És igual que quan Catalunya va reivindicar els papers de Salamanca. No hi ha una altra interpretació política si es fa des de certa normalitat. No hi perdré ni un minut si l'independentisme ho vol convertir en una agressió.

P. L'alcalde de Lleida, del PSC, Àngel Ros, s'hi ha oposat.

R. És una persona seriosa i sap que el Govern no tenia cap marge de moviment.

P. A Catalunya s'adoctrina els nens de manera generalitzada?

R. La immensa majoria de directors, educadors i professors són excel·lents professionals. Però en una part de l'escola s'adoctrina els nens perquè creixin amb la ideologia independentista. I passa a escoles públiques i concertades. L'Estat ha de tenir més competències en alta inspecció i marcar criteris essencials en història o geografia. Ha d'haver-hi una reforma nacional perquè determinades assignatures tinguin un mínim de coherència a tot Espanya.