El refugi blindat de Puigdemont

Josep Maria Matamala no se separa de Carles Puigdemont. Jami, com el coneixen les seves amistats, és empresari, membre fundador de l'extingida CDC a Girona i amic íntim de l’expresident de la Generalitat. Ho va deixar tot per estar amb Puigdemont en el que consideren un exili. Jami és l’ombra del líder independentista: de posat imponent i taciturn, Matamala coordina a Bèlgica els moviments del seu amic, uns metres per davant, i supervisa tot el que succeeix al seu voltant, sempre alerta però fora de l’escenari. El 2 de novembre, a la mateixa hora que l’Audiència Nacional convocava Puigdemont per declarar, l’expresident era en una cafeteria propera al Parlament Europeu conversant tot sol amb Matamala.

Matamala és una de les poques persones que formen el nucli dur de Puigdemont. L’objectiu és difondre la seva propaganda i alhora mantenir els seus moviments fora dels focus. El servei de comunicació de l’anomenada “Oficina del Govern legítim de Catalunya” manté informats dels seus actes públics a una selecció de mitjans de comunicació —entre els quals no hi ha EL PAÍS—. Puigdemont va justificar així aquest hermetisme en una entrevista al diari digital El Nacional: “Hi ha una legió de periodistes espanyols que van com a bojos per saber què faig, i si no ho saben, s’ho inventen”. Ramon Tremosa, eurodiputat del PDeCAT i una de les persones més properes a Puigdemont a Bèlgica, explica que la preocupació per la seva seguretat és màxima. “Preocupació per la seva seguretat física i jurídica”, afegeix l’assistent de Tremosa, Aleix Sarri. Puigdemont dona com a exemple la fustigació que, segons ell, ha sofert per part de les càmeres de La Sexta. Antena 3 també va pentinar el 14 de novembre el municipi d’Uccle —comuna de Brussel·les—, i ho va retransmetre en directe perquè tenien notícia que Puigdemont residia allà.

Les filtracions sobre els llocs en què suposadament viuen són constants. Després d’unes setmanes de nomadisme, l’expresident i els quatre exconsellers fugits ja s’han establert cadascun en la seva pròpia residència i amb fortes mesures de protecció per evitar que el seu domicili es faci públic. Només és oficial que l’exconseller de Sanitat Toni Comín viu a Lovaina i que els seus passejos pel centre són habituals, com confirmen tres estudiants catalanes d’Educació Social a qui es van preguntar en el bar Fiere Margriet d’aquesta ciutat flamenca: “Ens hem fet fotos amb ell i el saludem si ens el creuem”.

Després de setmanes de nomadisme, s'ha establert en un lloc no desvetllat

Les aparicions públiques de l’expresident i dels exconsellers fugits —Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig— sempre són en llocs diferents i s’anuncien amb poques hores d’antelació. Així va succeir amb la roda de premsa del passat dimecres per comentar la retirada de l’euroordre d’arrest per part del Tribunal Suprem. La compareixença, davant cent periodistes i una vintena de càmeres de televisió, es va celebrar a l’hotel President Park de Brussel·les, de la cadena Husa —propietat de la família Gaspart—. A la tarda, en el mateix saló de la roda de premsa, Junts Per Catalunya, la llista electoral encapçalada per Puigdemont, va celebrar un míting amb seguidors arribats de Catalunya per a la manifestació de dijous. Entre la roda de premsa i l’acte electoral de la tarda es van deixar veure pel President Park les persones clau de l’entorn de l’expresident, com el seu advocat Paul Bekaert, que va passar el dia a l’hotel.

Diversos mossos, de vacances, s'ocupen de la seguretat

Puigdemont va estar en tot moment escortat per Matamala, i per agents dels Mossos d’Esquadra, que oficialment està de vacances per estar a Bèlgica amb l’expresident. Un dels agents és Lluís Escola Miquel, el policia que va ajudar a Puigdemont a sortir d’Espanya en direcció a Bèlgica. Un altre nom clau és Joan Maria Piqué, el seu coordinador de comunicació i protector davant la insistència dels mitjans. Piqué va ser cap de premsa d’Artur Mas durant la seva presidència i és conegut pel seu tracte contundent amb els periodistes. Fonts del PDeCAT asseguren que Piqué ha tornat a la primera línia apadrinat per Elsa Artadi, la directora de campanya de Junts per Catalunya: “L’inici de l’estada a Bèlgica va ser un embolic i calia algú que posés ordre”. La comunicació de Comín i Serret és a càrrec d’ERC. Ni uns ni altres volen explicar qui porta les relacions públiques des de Barcelona d’aquesta Oficina del Govern Legítim de Catalunya; l’únic nom que citen responsables de comunicació de Junts Per Catalunya és el periodista Jordi Finestres, que el 2017 va treballar en el Departament de la Presidència de la Generalitat com a director del servei d’atenció ciutadana.

Un exemple de la desinformació per evitar l’atenció mediàtica no desitjada es va produir dimecres: després de la roda de premsa en el President Park, el servei de comunicació de Puigdemont va assegurar a EL PAÍS que encara no es coneixia el lloc del míting vespertí, malgrat que es va celebrar al mateix hotel i que va ser acompanyat per un sopar, a les mateixes instal·lacions, per recaptar fons. Un dels assistents va explicar que va pagar 500 euros per compartir taula amb Puigdemont i Mas. A l’entrada de la sala del banquet, Francesc Sánchez, advocat i exdirigent de CDC, supervisava la llista de convidats. Sánchez va dir a aquest diari que desconeixia la quantitat que havien de pagar els assistents.

Els detalls del finançament de l'estada a Bèlgica són una incògnita

La seguretat de Puigdemont i dels exconsellers és a càrrec del Centre de Crisi del Ministeri de l’Interior belga. La presència d’agents locals és habitual en les compareixences de Puigdemont. Un portaveu del Centre de Crisi confirma que aquest organisme és responsable de “garantir anualment la seguretat de 3.000 personalitats estrangeres, com ara presidents, ministres, etcètera”. “El Centre de Crisi”, afegeix el seu portaveu, “també és responsable de la coordinació de les mesures de seguretat per al senyor Puigdemont i els altres ministres del Govern català”.

Un suport clau en el blindatge del grup de Puigdemont és el partit Nueva Alianza Flamenca (N-VA). El president del N-VA, Bart De Wever, és alcalde d’Anvers. El 2016 va rebre Puigdemont, que va signar el llibre d’honor de la ciutat. De Wever va publicar en anglès aquest novembre un assaig sobre l’evolució del nacionalisme flamenc, ple de paral·lelismes evidents amb la història del nacionalisme català. El N-VA va explicar que l’edició en anglès responia al fet que “els esdeveniments a Catalunya han portat l’autodeterminació i el nacionalisme a la primera línia del debat polític”. Mark Demesmaeker és eurodiputat del N-VA i un dels dirigents del nacionalisme flamenc que més contacte ha mantingut amb Puigdemont. El seu despatx en el Parlament Europeu està decorat amb cartells favorables a l’excarceració dels líders independentistes, una bandera d’Euskadi, un retrat del mite del nacionalisme irlandès Michael Collins i banderes tibetanes. L’eurodiputat valora que l’elecció de Puigdemont per traslladar-se a Brussel·les no només va ser per ser el centre neuràlgic de la política europea, “també perquè té amics polítics”. “Els flamencs simpatitzem amb els oprimits perquè durant segles hem estat una nació ocupada”, afirma.

Nova Aliança Flamenca nega aportar-los ni diners ni habitatge

Demesmaeker confirma que el N-VA dona suport logístic i d’organització al grup de Puigdemont quan ho requereix. Un exemple va ser la presentació el 25 de novembre dels candidats de Junts Per Catalunya en un hotel proper a Bruges. Demesmaeker detalla que Pol Van Den Driessche, senador del seu partit, va ajudar a seleccionar el lloc i també va acompanyar els candidats en la seva desfilada fotogràfica per Bruges. Demesmaeker i Tremosa són valedors d’un grup de 26 eurodiputats que donen suport a Puigdemont i que van esmorzar amb ell fa deu dies en el Hotel Leopold. “Cadascú es va pagar el que va prendre”, diu Demesmaeker.

Els detalls del finançament de l’estada a Bèlgica dels cinc polítics fugits són una incògnita i el N-VA nega aportar-los ni diners ni habitatge ni transport.

Dimarts, reunió de Govern

Els exconsellers fan vides separades encara que tots es reuneixen en actes públics, i també els dimarts, quan celebren un consell del “govern legítim” —els dimarts són els dies de reunió de l’executiu de la Generalitat—. El lloc d’aquest consell es manté en secret. A més d’aquest consell d’executiu alternatiu, els exconsellers desenvolupen una agenda vinculada al que van ser els seus càrrecs: Comín es va reunir el 2 de desembre amb Jordi Cruz, president del sindicat Metges de Catalunya; Serret, que va ser consellera d’Agricultura, va visitar la fira Agribex apadrinada per Hendrik Vandamme, president del sindicat d’agricultors flamenc ABS. Serret va difondre una foto xerrant amb els ministres d’Agricultura de Valònia i de Flandes. Tots dos van matisar a la premsa que no van concertar cap trobada amb Serret i que va ser ella qui es va apropar a ells en l’estand d’ABS. Lluís Puig, exconseller de Cultura, rep a nombroses entitats catalanes, i fins i tot va participar el 25 de novembre per videoconferència en la inauguració d’una exposició del Museu d’Art de Girona —gestionat per la Generalitat—, dedicada a la pintora Olga Sacharoff.

Hi ha espais que són habituals llocs de recepció de les visites catalanes, com el Casal Català de Brussel·les o la seu de la European Free Alliance, grup de partits nacionalistes europeus del qual en són membres N-VA i ERC. Les entrevistes amb periodistes també segueixen una ruta fixa. Puigdemont ha atès a diversos mitjans i grups que el visiten a l'Hotel Vintage de Brussel·ls. És un hotel discret, petit i modern a tocar del Palau de Justícia, on l'expresident i el seu equip hi han hagut de comparèixer. Puigdemont també ha atès mitjans al parc Tervueren de Brussel·les. Un dels anuncis electorals de Junts per Catalunya ha estat filmat en aquests jardins que, explica Puigdemont, li recorden la tardor al parc de la Devesa de Girona. A Lovaina, Comín i Puigdemont han mantingut trobades sobretot a la biblioteca de la Universitat Catòlica de Lovaina. També en aquesta ciutat van fer públic un sopar a casa del dirigent de la N-VA Lorin Parys.

Persones coneixedores de la rutina a Bèlgica dels antics membres del Govern expliquen els seus moviments fora de Brussel·les se centren sobretot en regions d'hegemonia flamenca: “Preserven la discreció perquè hi ha una sintonia amb la societat flamenca”. Demersmaeker opina que pot haver una major simpatia a Flandes per Puigdemont però està convençut de que si gaudeix “d'aquest tipus d'asil, d'acollida, és perquè els belgues en el seu conjunt creen que se'ls vol empresonar per les seves idees, iaixò no pot produir-se a Europa”.

Malgrat que una de les raons de la fugida a Brussel·les era la seva condició de capital comunitària,Puigdemont no ha accedit en les seves sis setmanes a Bèlgica als edificis de la Comissió Europea o als del Parlament Europeu. L'oposició de les institucions comunitàries a l'independentisme unilateral li ha tancatportes. El Parlament Europeu té, a més a més, condició de territori internacional, fora de la sobirania belga. Mentre va estar en vigor l'euroordre d'extradició, Puigdemont no podia sortir de territori belga. Ara que l'euroordre s'ha retirat, el seu proper pas, de la mà dels seus eurodiputats i socis nacionalistes europeus, pot ser portar la seva croada també als auditoris de l'òrgan legislatiu europeu.