Un criminal de guerra bosniocroat se suïcida amb verí en un tribunal de la Haia

L'exgeneral bosniocroat Slobodan Praljak, de 72 anys, ha mort avui dimecres després d'ingerir verí durant la lectura de la seva última sentència d'apel·lació al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) per crims de guerra. Prajlak, el comandament militar que va ordenar que s'ataqués el pont de Mostar, ha cridat que no era un criminal de guerra i a continuació s'ha begut un flascó davant de la incredulitat dels presents.

Condemnat el 2013, en primera instància, a 20 anys de presó per crims de guerra perpetrats contra musulmans bosnians, Praljak ha ingerit una substància desconeguda quan els jutges han confirmat la pena. A més de l'exgeneral, havien estat condemnats fa quatre anys cinc presos més, tots polítics o militars bosniocroats, castigats per haver format una associació criminal per crear una Gran Croàcia mitjançant la neteja ètnica.

La lectura de l'apel·lació transcorria sense problemes quan l'exgeneral ha alçat la veu i s'ha begut el líquid d'un flascó que s'ha tret de la butxaca. La seva advocada ha estat qui ha alertat que es tractava de verí. La sessió ha estat suspesa enmig d'una gran confusió. Els lletrats i secretaris presents a la sala s'han aixecat i els traductors, atordits, han tancat els micròfons. Carmel Agius, president de la sala, ha ordenat que es correguessin les cortines del banc dels acusats i la misteriosa beguda es fes analitzar al laboratori. El tribunal, amb seu a la Haia, ha trucat a una ambulància. S'ha obert una investigació per esbrinar com va arribar el verí a les mans de Praljak, i la sala 1 del tribunal, el lloc dels fets, ha estat precintada.

La televisió croata ha avançat, al cap de dues hores, que el general havia mort. La notícia l'ha confirmat més tard el primer ministre d'aquest país, Andrej Plenković, que ha donat el condol a la família i ha estat crític amb la sentència contra Praljak per considerar-la injusta. Més tard, el mateix tribunal ha informat de la defunció.

Els jutges han mantingut la pena de 25 anys imposada el 2013 al principal reu del grup, Jadranko Prlic, ex-primer ministre de l'autoproclamada República de Herceg-Bòsnia (1991). Les penes han estat les mateixes que ja havien establert per a Bruno Stojic, antic ministre de Defensa de la mateixa República (20 anys); l'exgeneral Milivoj Petkovic (20 anys); Valentin Coric, comandant de la policia bosniocroata (16 anys) i Berislav Pusic, a càrrec de l'intercanvi de presoners (10 anys).

Praljak va ser qui va ordenar bombardejar el pont otomà de la ciutat de Mostar, a la regió d'Hercegovina. La construcció, del segle XVI, creua el riu Neretva i uneix les dues parts de la ciutat. El novembre del 1993, va volar pels aires, i en el primer judici, es va considerar que havia causat “un dany enorme a la població musulmana”. Encara que es va convertir en un símbol de la destrucció de la guerra, i era una de les peces més conegudes de l'arquitectura islàmica als Balcans, en l'apel·lació s'ha acceptat l'explicació del vell militar. Va dir que era “un objectiu militar més”. El pont va ser reconstruït amb ajuda del Banc Mundial i la supervisió de la Unesco. Es va tornar a inaugurar el 2004.

Segons la sentència original, als camps d'internament per a civils musulmans bosnians “van acabar dones, nens i ancians sotmesos a condicions inhumanes, sense aigua, menjar o atenció mèdica”. Aquest tracte constitueix un crim de guerra que potser és el més inesperat del conflicte dels Balcans.

Els sis condemnats van encapçalar una campanya contra els seus veïns musulmans bosnians entre el 1993 i el 1995, durant la guerra de Bòsnia, tot i que bosniocroats i musulmans bosnians havien estat aliats. La República Croata d'Herceg-Bòsnia es va proclamar el 1991, però no va obtenir el reconeixement internacional. Dissolta el 1994, després dels acords de pau de Dayton, signats entre serbis, bosnians i croats, es va sumar després a la Federació de Bòsnia-Hercegovina. Mentre va estar activa, va imposar el que els seus dirigents van anomenar cultura croata controlant els mitjans de comunicació i els municipis.