El serbobosnià Karadzic, condemnat a 40 anys per crims contra la humanitat

El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (ICTY) ha condemnat Radovan Karadzic, exlíder polític serbobosnià, a 40 anys de presó per crims contra la humanitat, inclosos els d'assassinat i persecució. Els jutges l'han absolt d'un dels dos càrrecs de genocidi als quals s'enfrontava, però encara hauran de jutjar-lo per la matança de Srebrenica. El serbobosnià responia aquest dijous a un total d'onze càrrecs “per haver organitzat la campanya de destrucció de Bòsnia i la posterior neteja ètnica de la població que no fos d'ascendència sèrbia”, segons la fiscalia.

Només dos dels delictes descrits en el plec acusatori, la presa de la ciutat de Srebrenica (1995) i Sarajevo (1992-1996), la capital, van sumar al voltant de 20.000 morts. En conjunt, la guerra a Bòsnia va costar unes 100.000 vides. Tragèdia que Karadzic atribueix a “individus que van actuar pel seu compte, no a soldats sota el seu comandament”.

El cas ha estat molt complicat perquè l'acusació havia de demostrar, justament, que hi havia una relació directa entre els executors dels delictes i l'acusat, que es presenta com un home de pau. La repercussió de la resolució a Bòsnia és un altre tema delicat. Les víctimes esperen que es reconegui el seu dolor. Els fiscals, que demanen cadena perpètua, confien que contribueixi a la reconciliació de tots els habitants, bosnians, serbis i croats.

Capturat a Belgrad el 2008 després d'una fugida de 13 anys, Karadzic es feia anomenar Dragan Dabic, tenia la documentació en regla i exercia la medicina alternativa (és psiquiatra de professió) en una clínica privada. Per dificultar la seva identificació, havia canviat el seu aspecte pulcre, amb barba i cabells molt llargs. Una vegada a l'Haia, seu del Tribunal, l'antic polític ha anat canviant d'estratègia. Al principi, va intentar paralitzar el procés negant-se a col·laborar. Slobodan Milosevic, l'expresident serbi acusat així mateix del genocidi de Srebrenica va fer una cosa similar, però en el seu cas es va tancar en fals. Va morir d'un atac cardíac el 2006 sense que es pogués dictar sentència.

Fotografia d'arxiu que mostra Karadzic el 1994, el 2008, quan va ser capturat, i aquest mateix any, quan va comparèixer a l'Haia. AFP

A partir del 2009, Karadzic va reaparèixer ben vestit i afaitat i va confiar “a tenir un judici just”. Va exercir la seva pròpia defensa i va demanar immediatament una pròrroga de 10 mesos “per ordenar el material i afrontar la situació en les mateixes condicions que la fiscalia”. Els jutges van rebutjar la seva sol·licitud i li van imposar un advocat d'ofici perquè l’ajudés. Des de llavors, i sobretot amb l'arribada dels testimonis de la fiscalia, l'antic polític es va defensar amb grans declaracions.

“La causa dels serbis de Bòsnia era justa i sagrada”, va dir, el 2010, per explicar que corrien el perill de ser destruïts per la població musulmana. “Tot el que van fer els serbobosnis va ser defensar-se, però es va interpretar com un crim”. Igual que Milosevic, aprofito l'estrada per apel·lar “al sofriment serbi, que dura 500 anys”. En la seva opinió, és víctima d'una conspiració internacional perquè “mai no vaig tenir la intenció, idea, i encara menys el pla, d'expulsar musulmans i croats dels territoris serbis de Bòsnia”. L'únic pla era “salvar-se de l'assetjament dels primers, disposats a apropiar-se dels nostres cap, béns i territoris”. Per eludir la seva presumpta responsabilitat pel que va passar a Srebrenica, Karadzic va fer gala de la seva reconeguda eloqüència. “No vaig saber què havia passat fins arribar a l'Haia”, va assegurar, per a sorpresa general. El 2007, el Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU va concloure que la matança de 8.000 homes musulmans constituïa un genocidi i va assenyalar com a responsable directa del mateix a Sèrbia, “per no impedir-ho”. Karadzic estava en aquells moments a Belgrad exercint de remeier.

A la vista que la seva estratègia no quallava, va negar a partir d'aquest moment que hi hagués proves per condemnar-lo pel pitjor dels delictes que preveu la justícia internacional. “És un cas fabricat en contra meu. No existeix una sola prova que demostri la meva participació en aquest genocidi i el terror que es va desencadenar a Bòsnia contra musulmans i croats. El que han fet els fiscals és asseure a la banqueta, amb mi, tot el poble serbi que només volia protegir-se”. Els fiscals, per contra, el consideren el motor de la neteja ètnica, “perquè es va vanar que esborraria de Bòsnia els habitants musulmans i croats amb l'excusa que ells pretenien crear una república islàmica”. Ratko Mladic, general a càrrec de l'Exèrcit serbi durant el mandat de Karadzic, respon pels mateixos crims davant el TPIY. Mladic va ser el presumpte braç executor de les ordres del seu cap polític.