La Manada encara la recta final del judici

El judici a la Manada –el grup de cinc homes que formaven part d'un xat de WhatsApp amb aquesta denominació– per la suposada violació a una jove de 18 anys als Sanfermines del 2016 entra en la recta final. Els informes finals es defensaran avui i demà per les acusacions (que sostenen que la noia va ser violada pel grup) i les defenses (que afirmen que la relació sexual va ser consentida). Aquests han estat els punts clau d'un cas que ha tingut un gran ressò social:

L’anàlisi dels vídeos

Els set fragments de vídeo que van gravar durant la presumpta violació, amb els seus telèfons mòbils, dos dels acusats, un guàrdia civil i un militar, duren 96 segons. Al llarg de la vista, l'acusat Alfonso Cabezuelo va reconèixer que havia esborrat el més llarg, que després la Policia Foral va aconseguir recuperar. El cos autonòmic va elaborar un extens informe analitzant cadascun dels fotogrames. En les seves conclusions afirma que la noia “adopta un rol passiu i neutre” durant l'acte sexual i que els seus moviments són “dirigits i/o controlats” pels encausats. No hi ha diàleg entre ells i la jove roman amb els ulls tancats.

La contradicció

La principal contradicció que ha sorgit durant el judici va aparèixer l'última jornada: és la de la policia municipal de Pamplona, que va recollir el 7 de juliol del 2016 la primera declaració de la denunciant. A preguntes de la defensa, l'agent va afirmar que la noia li va dir que sabia que l'havien gravat en vídeo, una cosa que la policia no va anotar en l'atestat d'aquell dia ni tampoc havia comunicat durant la instrucció judicial. Els advocats de la defensa sostenen que és una dada fonamental perquè, segons ells, apunta a la possibilitat que la noia denunciés un acte consentit per por que sortissin a la llum els vídeos; les acusacions neguen rotundament aquesta tesi i creuen que l'agent es va equivocar en el judici perquè no recordava bé els fets del 2016.

L’informe dels detectius

Un dels aspectes que més controvèrsia ha generat en la vista oral ha estat l'admissió com a prova d'un informe encarregat a uns detectius per una de les defenses sobre el comportament de la noia a les xarxes socials durant les setmanes posteriors als fets. En l'última jornada del judici aquest informe es va retirar perquè “podia generar problemes de dret a la intimitat”, segons l'advocat de l'acusació Miguel Ángel Morán. L'única cosa que va quedar va ser una fotografia publicada a Instagram del setembre del 2017.

Aquests informes intentaven rebatre l'existència del dany psicològic de la denunciant, pel qual la fiscal sol·licita una indemnització de 100.000 euros per a la noia i que les acusacions eleven a 250.000. Col·lectius socials i organitzacions feministes van considerar que es tractava de jutjar la vida que duia la denunciant després del succés, motiu pel qual van criticar durament la decisió del tribunal.

Els antecedents

El cas és conegut com la Manada pel nom del grup de WhatsApp que compartien els encausats i en el qual un d'ells, José Ángel Prenda, va escriure durant la matinada dels fets: “Ens n'hem follat una entre cinc”; i va anunciar: “Hi ha vídeo”. Analitzant les converses i imatges trobades als mòbils dels cinc acusats, la Policia Foral va trobar indicis que és possible que quatre agredissin sexualment una altra noia, a la qual pot ser que narcotitzessin, a Pozoblanco (Còrdova). Aquesta possible agressió pot ser que es produís dos mesos abans dels Sanfermines del 2016, durant la fira de la localitat cordovesa a la qual Antonio Manuel Guerrero, un dels acusats, estava destinat com a guàrdia civil. La investigació d'aquest succés previ al de Sanfermines es va traslladar al jutjat d'instrucció número 1 de Pozoblanco. La causa encara no té data de judici. La Fiscalia i les acusacions del cas de Sanfermines van demanar que s'incorporessin com a prova a la causa els missatges sobre aquest succés, per intentar mostrar una conducta prèvia dels encausats. No obstant això, la secció segona va considerar que no corresponia admetre'ls.

Tres dels acusats –José Angel Prenda, Alfonso Cabezuelo i Ángel Boza– tenen antecedents penals, tot i que no són computables a l'efecte de reincidència. El primer cas és un robatori amb força, el segon per lesions i el tercer per conduir sota els efectes de l'alcohol. Cabezuelo, a més, havia ingressat a l'Exèrcit de Terra, destinat a la Unitat Militar d'Emergències. També tenia una feina al sector públic Antonio Manuel Guerrero, que havia ingressat feia poc a la Guàrdia Civil. Tots dos estan suspesos dels seus llocs de treball. El cinquè acusat és Jesús Escudero.

Sessió a porta tancada

La secció segona de l'Audiència de Navarra, encarregada de jutjar el cas, va comunicar un mes abans que s'iniciés la vista oral que es faria a porta tancada. Tant la denunciant com l'acusació popular exercida per l'Ajuntament de Pamplona i dues de les defenses van sol·licitar la mesura per protegir la intimitat de la jove i evitar la difusió d'imatges dels denunciats. El tribunal va dictar mesures de protecció especial per a la noia, que va declarar el 14 de novembre. Els acusats van seguir la seva declaració per videoconferència en una sala annexa. Durant tot el procés l'accés a la informació per part dels periodistes ha passat pel filtre –sovint contraposat– dels advocats de les parts, els únics que han pogut accedir a la sala.

El tribunal

El torn d'assignació va portar el cas a la secció segona de l'Audiència de Navarra, presidida per José Francisco Cobo amb Ricardo González i Raquel Fernandino com a magistrats. Segons diversos advocats de Pamplona, aquesta secció té fama de garantista dels drets de defensa. Va ser el tribunal el que va decidir que la declaració dels cinc acusats es fes al final del procés de testimonis i no al principi, amb l'objectiu que els acusats poguessin sentir abans els arguments en contra seva. Aquesta pràctica, que es fa en molts sistemes penals, no és habitual a Espanya. El més veterà dels advocats col·legiats en exercici a Pamplona, Ángel Ruiz de Erenchun, assenyala que “és la primera vegada que passa a la ciutat”, segons recorda.

Les acusacions populars

En el procés estan personats tant l'Ajuntament de Pamplona com el Govern de Navarra (en aquest cas, en compliment de la Llei Foral d'Atenció a Víctimes de Violència de Gènere). Les defenses van intentar, infructuosament, evitar aquesta personació. Cap dels acusats va respondre a les seves preguntes per considerar que la seva personació era de “caràcter polític”, segons l'advocat Agustín Martínez Becerra.