Amb Messi o sense, el millor del Barça és Ter Stegen

L'argentí descansava fins ara al camp, especialment reservat en els últims partits, espectador dels gols d'Alcácer, Paulinho o Luis Suárez en camps com el de Butarque, territoris que afavorien precisament les rotacions i fins i tot un descans per al 10. Ningú s'imaginava el de Rosario en una banqueta tan grandiloqüent com la del Juventus Stadium. I, tot i això, el jugador es va asseure per presenciar com jugava el Barça de Valverde. El 0-0 li donava la raó al tècnic quan al minut 56 va aparèixer en escena el 10. La cita era un caramel per a Messi. I va passar que l'argentí no va poder marcar les diferències, sinó que va ser Ter Stegen qui va salvar la nit i la classificació com a líder del grup per als blaugrana. Així que el Barça de Valverde i el Barça de Messi van empatar a zero finalment a Torí.

No és fàcil mirar un partit del Barça sense Messi. Els seus companys no s'acostumen a jugar sense tenir-lo com a referència; el contrari no sap gaire bé com s'ha de desplegar; i ni tan sols els seguidors locals i els forasters saben què li poden demanar al seu equip, perquè la suplència del davanter va condicionar el futbol, tant del Barça com de la Juve. A la Vecchia Signora, que va sortir amb una línia defensiva de tres centrals, li sobraven defenses i els blaugrana no sabien com havien d'enfocar la jugada per arribar a Buffon. No hi havia ningú entre línies per més que a la posició de Messi apareixia Paulinho.

Un rival negat

El brasiler anava i venia, sense fil per cosir l'equip, impossible que tingués la pilota, despenjat en atac i en defensa, esgotat davant la pintoresca Juve. Als italians no els va costar trepitjar el camp rival, perquè hi havia molts barcelonistes fora de la seva posició, amb els laterals exigits i Luis Suárez aïllat. Les transicions dels jugadors d'Allegri van ser més vertiginoses que no pas les arribades del Barça, sense profunditat i joc interior, sense enginy i velocitat, sempre ben protegit en qualsevol cas per Ter Stegen. La vulgaritat blaugrana va obligar a fixar l'atenció progressivament en l'ofensiva de la Juve, invicta en els últims 26 partits a Torí.

I llavors es van advertir també les limitacions del campió italià, avui despenjat en la classificació i en el joc respecte al Nàpols. No hi havia manera de reconèixer cap dels dos equips, desfigurats i empobrits, amb el Barça vestit com si fos la Roma, de manera que semblava més aviat un partit del calcio que de la Champions. No va haver-hi més ocasió en mitja hora que un xut al pal a pilota aturada de Rakitic. Ni tan sols Dybala, igualment estranyat per no poder competir amb Messi, podia superar l'organitzada defensa del Barça.

L'argentí va despertar poc després d'arribar al descans amb un xut que va llepar el travesser després d'una jugada que va fer enfadar Valverde perquè Deulofeu es va oblidar del marcatge a Alex Sandro. La ira del tècnic va expressar quines eren les seves instruccions des que va cantar l'onze sense Messi. El partit va resultar insuportable fins que el 10 va escalfar. No va haver-hi pics de joc i es va imposar la lentitud i la insipidesa, cosa que va desesperar l'afició, que només va començar a ap`laudir quan Messi va aparèixer a la banda.

L'excitació, no obstant això, va durar poc, potser un quart d'hora, temps en què el blaugrana va xutar una falta per sobre del travesser de Buffon. La versió administrativa del 10 va reaparèixer a poc a poc, un símptoma que no passa precisament pel seu millor moment, raó de més per entendre Valverde. Al voltant de Messi, en qualsevol cas, sempre hi ha emoció, la possibilitat d'un gol, la seguretat d'un moment per a un regateig únic, un canvi de ritme singular, un xut impossible per a Buffon. Encara que no va passar, es va intuir, es va endevinar, es va presagiar, com se suposa a un equip com el Barça. La Juve va jugar amb el retrovisor posat fins al final, quan va apuntar amb un cert vigor, animada per la condició de local, moment en què Ter Stegen va treure una mà prodigiosa per respondre a un xut de Dybala.

El Barça viu del seu porter i de la seva defensa —han deixat el marcador a zero en les seves sortides—, a l'espera de Messi —inèdit des de fa un any com a golejador visitant—, i expectant també amb els possibles reforços —ja sigui Coutinho o Özil—, mentre retronen les golejades del PSG i les exhibicions del City. Valverde, no obstant això, ni s'immuta, tan valent que deixa Messi a la banqueta del Juventus Stadium.