Lamela i el 21-D

La premsa internacional afavoreix en molts titulars la petició de detenció de Puigdemont cursada per la justícia espanyola per sobre l’empresonament d’Oriol Junqueras i altres consellers del darrer Govern. A Espanya hi ha una segona preocupació: l’impacte en les eleccions del 21-D.

The Guardian publica un article de tres eurodiputats catalans (Jordi Solé, Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras). Es titula: “Espanya vol la revenja, però arrestant els líders catalans només aconsegueix enfortir-nos”. Segons els signants, la justícia espanyola està polititzada i els càrrecs contra els líders independentistes busquen un càstig sever i exemplaritzant. El text afirma que els intents inconstitucionals d’aixafar el sentiment favorable a la independència que hi ha a Catalunya seran contraproduents per a un Madrid agressiu. El diari també publica una notícia sobre la presó preventiva dictada ahir i una altra sobre les possibles evolucions de la petició de detenció de Puigdemont feta a Bèlgica. Segons el diari, la tramitació pot durar anys, tot i que és un càlcul que no comparteixen altres mitjans que s’interessen pel mateix assumpte, com, per exemple, el belga Staandard, que calcula que pot allargar-se un parell de mesos.

The Independent titula que "Espanya corre el risc de provocar una nova rebel·lió amb l’empresonament de líders catalans" dictat per la jutgessa Lamela i subratlla que hi haurà mobilitzacions i protestes al carrer. La crònica també s’interroga sobre si Puigdemont ha perjudicat els seus companys no presentant-se davant de la justícia. Dimecres aquest mateix diari va publicar una crònica del seu corresponsal, Kim Sengupta, on s’afirmava al titular que “aquí a Catalunya la gent ja no sent que viu en una democràcia”. Al text el periodista parla amb persones que recorden que les democràcies europees no van ajudar la República espanyola. La BBC és un altre mitjà que fa càlculs sobre el tràmit d’extradició de Puigdemont. Podria durar, escriu, un màxim de 60 dies, però els delictes de sedició i rebel·lió no figuren a la llista dels delictes que permeten aquesta tramitació ràpida. The Wall Street Journal, Financial Times i Le Monde titulen amb el cas Puigdemont. Aquest darrer no creu que Bèlgica pugui invocar cap excepció per oposar-se a retornar una persona reclamada per un país de la Unió Europea. Le Figaro també dona voltes al cas Puigdemont i subratlla que només un dels delictes del qual se l’acusa, el de malversació, figura en la famosa llista d’infraccions que obliga el país receptor de la petició a fer-ne cas. Però, en aquest cas, només el podrien jutjar per malversació, la menor de les acusacions. El diari també destaca que els empresonaments dictats ahir a l’Audiència Nacional poden afavorir una candidatura única de l’independentisme que es mantenia en un estat “de passivitat sorprenent” després de l’aplicació del 155 i la fugida d’amagatotis del president.

The New York Times publica un editorial anterior als empresonaments en què acaba dient que si els partits participen a les eleccions, Rajoy ha de desplegar magnanimitat “demanant perdó per la conducta la policia l’1-O i prometent més respecte pels anhels nacionals catalans. La crisi ha fet molt de mal a Espanya i a Catalunya”. La crònica, molt factual, l’encapçala amb l’empresonament dels vuit consellers. Com també fa Al Jazeera, que parla de les primeres manifestacions a Barcelona. Clarín dona el titular a aquestes primeres protestes. Corriere della Sera destaca que Puigdemont no es va presentar a la cita amb la jutgessa de l’Audiència, que va comportar l’empresonament dels seus consellers. A l’article s’esmenta la piulada de Junqueras convocant a derrotar el mal el 21-D.

Premsa de Madrid i Barcelona. Una vintena de capçaleres digitals catalanes i diaris com El Punt Avui publiquen un editorial conjunt. “Amb el Govern legítim de Catalunya” n’és el títol i acaba reclamant que “les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l'Estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància”.

Manuel Cuyàs escriu a El Punt Avui que ara “s’il·lumina la decisió de Puigdemont de refugiar-se a Brussel·les: mantenir la institució a l’exili, dirigir operacions amb llibertat i denunciar davant del món la gran injustícia i indignitat”. Segons Carles Sabaté, el Govern català va cometre errades tement la violència. “Però l’Estat l’atia, i aplica la repressió pròpia d’una dictadura i ens empeny al carrer”. Anna Serrano afirma que els deu “presos polítics (...) parlen de la cara més negra d’Espanya. S’hauria de provar que en té més d’una”.

L'Ara considera que la democràcia espanyola està perdent el nord i la legitimitat. “Per a Catalunya, la democràcia espanyola cada cop s’assembla més a una presó”. L’editorial es tanca preguntant-se què farà Europa: “¿No intervindrà si es pretén coartar les opcions polítiques independentistes encara que siguin pacífiques?”. Esther Vera creu que el 21-D es “podrà abocar de manera constructiva el sentiment d’humiliació i la necessitat de construir un futur digne”. El diari publica un article d’Oriol Junqueras que critica el paper del PSC, “entregat en cos i ànima al PP”, a més de demanar serenitat, determinació, mobilització, compromís i vots i urnes. “La millor resposta que podem donar és una victòria de la democràcia el 21 de desembre”. Vicens Villatoro no s’estranya del fet que “els sectors que no volen eleccions tibin brutalment la corda (...) perquè o s’arribi a les eleccions en un marc que els garanteixi la victòria o hi hagi excusa per desconvocar-les”.

El Periódico subratlla a l’editorial que hi ha dues actituds davant d’un mateix delicte: la del Suprem i la de l’Audiència. “La justícia ha de ser cega, però ha de ser igualment sensible al sentit de la societat. Catalunya necessita en aquesta imminent campanya electoral el màxim assossec possible i els jutges, sense perdre la seva independència, han de ser sensibles a això”. Enric Hernàndez dona, irònicament, les gràcies a les senyories. “La jutgessa de l’Audiència Nacional dona un altre gir, aquest dramàtic, a un contenciós que els darrers dies havia entrat en fase de distensió”. El director del diari considera que s’ha inhabilitat la penúltima esperança del moderantisme sobiranista i les entitats podran imposar als partits una candidatura única i voldran transformar les eleccions autonòmiques en constituents. “I, de resultes de tot això, el 21-D pot acabar servint no per amainar el conflicte, sinó per aguditzar-lo. Moltes gràcies, senyories”. Segons Antoni Gutiérrez-Rubí, les mesures judicials poden trencar definitivament la confiança d’una majoria de catalans en l’Estat. Per la seva banda, Josep Martí Blanch sosté que res del que ha fet malament l’independentisme justifica la bàrbara impunitat estatal.

“El pitjor escenari” titula l’editorial de La Vanguardia. “Vet aquí un fet d’una gravetat política sense parió en la història de Catalunya d’ençà que es va recuperar la democràcia”. Tot i que el diari no posa en dubte els fonaments de la decisió judicial de la jutgessa Lamela, no és una bona notícia l’entrada a la presó del gruix del que ha estat el Govern de Catalunya. “Crida l’atenció”, entre altres aspectes, “que hagin rebut diferent tracte els que, acusats pels mateixos delictes, van anar ahir al Suprem i a l’Audiència”. “Sempre queda la possibilitat d’una ràpida excarceració. O que el Suprem assumeixi, com s’ha apuntat, la causa de l’Audiència, per considerar que l’una i l’altra són inseparables”. Segons el diari, “tornem a estar al caire de l’abisme” en un conflicte que demana solucions polítiques. Per a Màrius Carol, la decisió de Lamela “contamina una campanya electoral que permetia sortir del laberint. Però no, el Minotaure continua bloquejant la porta”. Enric Juliana considera que la interlocutòria Lamela-Maza converteix el 21-D “en un plebiscit contra el Govern espanyol”. “Les eleccions convocades astutament per Mariano Rajoy podrien esclatar-li a les mans pels volts de Nadal. Quan això passi, la dreta de la dreta li demanarà comptes, La legislatura espanyola podria entrar definitivament en crisi. (...) A qui obeeix el fiscal Maza?”.

El Mundo (“El pes de la llei no és virtual”) es felicita per la nova constatació que l’Estat de dret segueix els seus processos al marge de la conveniència política i amb un “sòlid arrelament al text legal”. Per això no entén l'allau de protestes que ha provocat la decisió de Lamela. Segons el diari, el delirant periple de Puigdemont per Bèlgica no només ha desacreditat la causa independentista, “sinó que ha arruïnat l’estratègia de defensa dels seus excompanys”. “Ningú celebra que mig Govern sigui empresonat. Ningú dubtarà ja que qui desafia l’Estat perd”. Álex Sàlmon es pegunta si els comuns valoren presentar-se en un hipotètic Junts pel Sí. “Colau sap que té un electorat no independentista, que darrerament està oblidant excessivament”. F. Jiménez Losantos obre el seu article amb un “Sobraven les urnes”. Rajoy haurà de contemplar ara com els presos encapçalen una llista única amb el suport de Podem i Colau. I acaba: “Cal lluitar totes les batalles per la supervivència d’Espanya. Així que bé per la jutgessa Lamela!”.

La Razón considera la decisió judicial “impecable”. L’absència total de penediment dels encausats, la seva contumàcia, s'escapa a qualsevol raonament lògic. “Si no acaten les seves pròpies lleis, menys encara respectaran la divisió de poders que garanteixen les nostres llibertats. Ahir, simplement, la Justícia va fer el seu curs”. Carlos Rodríguez Braun exposa un dubte: què passarà si a les eleccions es presenten els mateixos, amb els mateixos propòsits “i, a més, guanyen”?. Dirigents del PP, escriu, discrepen sobre si l’article 155 s’aixeca o no després de les eleccions. L'Abc (“Presó per als colpistes”) defensa que el destí dels citats pel Suprem no hauria de ser diferent del de Junqueras, que, com a mínim, ha tingut el valor de comparèixer davant de la jutgessa. “Puigdemont ja només podrà ser tractat com un delinqüent”. En un segon editorial, exigeix joc net el 21-D i la Junta Electoral haurà de vetllar per la neutralitat dels mitjans públics. Luis Ventoso considera que complir i fer complir la llei no hauria de ser una raresa i per a Salvador Sostres, l’escassa manifestació d’ahir davant del Parlament és un símptoma més de la demolició política i moral de “l’independentisme, enfrontat i dividit”.

Ràdio. Mònica Terribas (Catalunya Ràdio) defensa que el Govern català és a la presó “per haver complert el seu programa electoral, que era dur Catalunya a la independència, sí, ho deia el programa electoral de Junts pel Sí i el de la CUP, i ho tornaran a dir, amb les llistes que vulguin, el 21 de desembre. I quina serà la resposta? Suspensió de l'autogovern i presó per als càrrecs públics?”. Soledad Gallego-Díaz (Cadena Ser) manté que els diferents criteris de l’Audiència i el Suprem no ajuden a combatre el malestar que “sempre causa l’enviament a la presó de persones que encara no han estat jutjades ni condemnades. La presó provisional sense fiança no és un avançament de la pena, sinó una mesura cautelar extrema que el mateix Tribunal Constitucional sempre ha volgut que s’administri amb comptagotes”.