_
_
_
_
_

Sant Antoni tindrà una superilla sense cotxes a partir del març

Las obres per restringir el trànsit i guanyar espai per als veïns a l'Eixample comencen el 6 de novembre

Clara Blanchar
La superilla de Sant Antoni, al març.
La superilla de Sant Antoni, al març. Carles Ribas

Més que una superilla de trànsit pacificat i espai guanyat per als veïns, tal com coneixem la de Poblenou; la de Sant Antoni, a l'Eixample, serà una super-superilla. Comprendrà més de 40 illes de la trama que va dissenyar Ildefons Cerdà. La diferència amb la polèmica de Poblenou, és que el trànsit no es tallarà totalment. Només parcialment i per nivells: hi haurà vies bàsiques per als cotxes, veïnals per als vianants i locals, que seran un mix. A més, es crearan eixos cívics: la ja existent avinguda de Mistral i els carrers de Borrell i Tamarit. L'Ajuntament ho té tot a punt, també el consens veïnal, asseguren, per començar les obres la setmana vinent. La idea és que la posada en marxa coincideixi amb la del mercat, el març o l'abril de l'any vinent. I que estigui plenament desenvolupada la primavera de 2019 abans de les eleccions.

Más información
Els quatre grans projectes de mobilitat de Barcelona, en crisi
Les sis noves superilles de Barcelona no veuran la llum fins al 2018

L'àmbit d'actuació de la superilla de Sant Antoni és ambiciós: arrenca pel costat Llobregat a la plaça d'Espanya, baixa Paral·lel, puja Ronda de Sant Pau, Ronda de Sant Antoni i pel costat muntanya es tanca per la Gran Via. “És la transformació més radical que hi ha hagut des de la creació de l'Eixample”, manté el director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, Ton Salvadó, que assegura que a Sant Antoni falta “espai ciutadà: hi ha molts problemes a les zones que teòricament són per a vianants, amb motos a les voreres, terrasses... i escasseja el verd”.

El barri té un dels índexs més baixos de zones verdes per habitant: 0,87 metres quadrats. Salvadó va defensar el projecte de les superilles com a bàsic per a la salut d'una ciutat on hi ha alts nivells de contaminació, falten espais verds, l'accidentalitat és elevada fruit de l'excés de trànsit i la saturació i hi ha massa emissions i sedentarisme. “La superilla canvia les regles d'ús”, sintetitza.

A més de la creu que dibuixaran Tamarit i Borrell, les altres vies d'ús veïnal seran l'avinguda Mistral, Rocafort, Parlament i Casanova. Per aquests carrers no es podrà circular per creuar el barri, sinó només per aparcar els veïns. A més, amb unes intervencions urbanístiques, amb mobiliari, vegetació i senyalització al paviment, que obligaran els cotxes a circular en zig-zag. Perquè no tinguin cap ganes d'entrar si no és perquè hi viuen, vaja. “La funcionalitat de viure al barri es manté intacta i s'eliminen els cotxes que utilitzen els carrers per passar-hi”, resumeix Salvadó.

En conjunt, la intervenció municipal en l'àmbit de la superilla afectarà des de la distribució dels usos fins al mobiliari o la circulació, voreres i paviments. I es farà amb tres nivells d'actuacions: només en la mobilitat; millorant l'habitabilitat dels carrers amb elements de posar i treure; o de manera estructural, reurbanitzant amb pedra.

Les obres començaran el 6 de novembre a la plaça que es crearà a la confluència entre Borrell i Tamarit, juntament amb la creu del mercat de Sant Antoni. També aquest mes ja podran entrar al mercat els paradistes per iniciar les obres dels seus llocs, explica el gerent de Comerç i Mercats, Màxim López. L'abril de 2018 haurien d'estar totes les obres, dins i fora, acabades. La regidora de l' Eixample, Montse Ballarín aplaudeix “l'arribada d'un nou espai per a la convivència i comercial.

Un projecte de llarg recorregut

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, assegura que el de les superilles és "un projecte de llarg recorregut que no acaba en aquest mandat, arrenquem amb una primera proposta de cinc projectes", destaca. Però a ningú escapa que és difícil que a la fi de mandat estiguin implementades. Com tampoc que la superilla de Poblenou es va implantar a corre-cuita i sense suficient consens i va suposar una crisi per al govern de l'alcaldessa Ada Colau, que va haver de rectificar i permetre l'entrada de vehicles... mentre la premsa internacional aplaudia el que anomenen superblocks. Sanz defensa "seguir treballant amb complicitat amb altres territoris" i assegura que després de Sant Antoni arribarà el torn del casc antic d'Horta, Sants-Hostafrancs i Les Corts.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_