Puigdemont no anirà al Senat ni dijous ni divendres
El president rebutja acudir al ple en què es debatrà l'aplicació del 155
Fonts del PDeCAT han desmentit que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui dijous a la tarda en la comissió del Senat que tramita l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, segons havien informat una hora abans fonts sobiranistes a EFE. Tampoc hi anirà divendres, segons fonts de Presidència. De fet, la Cambra alta no havia rebut encara resposta oficial a la invitació tramitada ahir. "Ni tan sols una trucada", apunten fonts del Senat. En la pugna per controlar els temps de la crisi ara mateix regna la confusió. Puigdemont encara podia decidir anar al Senat al ple del divendres que ha d'aprovar el 155, tal com consta en la invitació que li va enviar el president de la Cambra, Pío García-Escudero. Finalment ho ha descartat. La renúncia del president s'ha concretat quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha canviat l'hora del decisiu ple català, que ha de respondre al 155, de les deu del matí a les cinc de la tarda, pràcticament la mateixa hora a la qual estava convocat a Madrid.
En principi, Puigdemont tenia decidit anar al Senat demà, i així ha transcendit als mitjans aquest migdia. No obstant això, el canvi d'horari del ple al Parlament li ha fet renunciar, perquè com havia manifestat el seu partit, aquesta era la "prioritat". Inicialment, el Parlament havia de començar el ple a les 10.00, però la idea era allargar-lo fins divendres, cosa que havia de permetre al president comparèixer a la tarda al Senat i deixar en suspens la decisió final. L'endemà tornaria al ple per a la votació de la resposta de la Cambra, que finalment, en una sincronització de temps, es desenvoluparia precisament al mateix temps que el ple del Senat que ha de votar l'autorització al Govern espanyol de les mesures excepcionals del 155. Però aquest pla ha saltat pels aires.
A l'espera del desenllaç, a les files sobiranistes hi ha obert un debat intern sobre si la resposta a aquesta decisió inèdita en democràcia ha de passar per una declaració d'independència o la convocatòria d'unes eleccions a Catalunya que intentin evitar el xoc amb l'Estat. En tot cas, expliquen fonts del Senat en una nova ampliació de matisos, l'aprovació del 155 en aquesta Cambra no obliga el Govern espanyol a aplicar-lo, només l'autoritza. És a dir, posa a les seves mans aquesta excepcional eina legal i li deixa llibertat a Mariano Rajoy per utilitzar-la quan vulgui i amb les mesures que cregui oportunes. Per fer-ho només ha de ratificar la decisió en un Consell de Ministres i entraria en vigor en publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat. Pot ser la mateixa tarda de divendres o més endavant. En resum, li permet tornar a jugar amb els temps si calgués.
L'única mesura vinculant, segons especifiquen les mateixes fonts de la Cambra alta, seria la convocatòria d'eleccions autonòmiques a Catalunya en un termini de sis mesos, però és una obligació que fàcilment es pot esquivar si l'Executiu sol·licita al Senat una ampliació d'aquest termini.
El grup de ponents de la comissió del 155 del Senat que elabora el dictamen es reunirà demà al matí per tancar-lo i admetre esmenes. El text es presentarà a la comissió, a porta oberta, en una reunió que es farà a les dotze del migdia. Fonts del Senat avancen que el més probable és que el document sigui pràcticament el mateix que dissabte ja va enviar el Consell de Ministres. El Govern espanyol no tindrà problemes per aprovar-lo tal com està, atesa la majoria absoluta del PP a la Cambra. El PSOE va anunciar ahir que estudia presentar alguna esmena, però sobre qüestions "menors". La reunió per aprovar el dictamen que anirà al ple de divendres serà a les cinc de la tarda, i és on intervindria Puigdemont. Serà també oberta a les cambres.
La sessió, segons el guió previst pel reglament, començarà amb la intervenció del Govern espanyol, seguida de la compareixença del president de la Generalitat, si finalment hi assisteix. Després podrà fer cadascun una rèplica i l'Executiu central tancarà aquesta ronda. A continuació, un membre de la Mesa de la comissió presentarà el dictamen, una breu lectura de síntesi. Després hi haurà torns per declarar-se a favor o en contra, es pronunciaran els portaveus dels grups i, finalment, es votarà. El PP, amb 15 membres, i el PSOE, amb sis, constitueixen una àmplia majoria a la comissió, formada per 27 parlamentaris. Ciutadans no està present en aquest organisme perquè, malgrat que és la quarta força al Congrés, al Senat només té tres escons i pertany al Grup Mixt, que només disposa d'una plaça en aquesta comissió. Ho van fer per sorteig amb UPN i van perdre. Els altres components de la comissió són dos senadors d'Units Podem, un del PDeCAT, un altre d'ERC i un altre del PNB. Tots votaran previsiblement en contra.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Procés Independentista Catalán
- Article 155
- Senat
- Llei Referèndum Catalunya
- Constitució espanyola
- Legislació autonòmica
- Legislació espanyola
- Independentisme
- Referèndum 1 d'octubre
- Autodeterminació
- Referèndum
- Catalunya
- Generalitat Catalunya
- Parlament
- Eleccions
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Espanya
- Administració autonòmica
- Política
- Legislació
- Administració pública