Els bancs catalans posen en marxa plans per tranquil·litzar els clients

Un bon nombre de clients ha rebut aquests dies trucades dels seus bancs per tranquil·litzar-los perquè la incertesa catalana ha arribat a les sucursals. CaixaBank i el Sabadell s'han vist especialment afectats per la polèmica, que ha arribat a altres entitats, ja que alguns clients van pensar que els seus diners no estaven segurs a Catalunya. Els dos bancs catalans han traslladat les seves seus per tractar d'acabar amb la incertesa i han ofert obrir comptes en oficines d'altres regions. Els moviments d'efectiu no s'han acabat, però han baixat d'intensitat.

La tensió per la seguretat dels diners dipositats als bancs va començar després del referèndum, però es va intensificar amb la caiguda que CaixaBank i Sabadell van patir a la Borsa els dies posteriors. Tots dos bancs van deixar de ser catalans a finals de la setmana passada, quan van traslladar les seves seus socials a València i Alacant, respectivament.

Amb aquest moviment es van assegurar que, al marge del que passés amb Catalunya, seguirien sota la regulació del Banc Central Europeu, fet que els facilita la liquiditat necessària per treballar. També quedaven amb el respatller del Fons de Garantia de Dipòsits, que assegura fins a 100.000 euros per compte i titular en cas de fallida del banc. Totes dues entitats catalanes asseguren que la marxa de clients i passiu “no ha estat significativa”, encara que és una dada que sempre queda sota secret de sumari.

Al marge de les dades d'uns o altres, la veritat és que aquesta tensió pel passiu es va reflectir aquest dimarts passat en la subhasta setmanal del BCE, que va rebre peticions per part bancs de la zona euro per valor de 21.343 milions d'euros. La xifra suposa 5,6 vegades més que la setmana anterior, quan es va sol·licitar efectiu per 3.240 milions.

Oficines de fora de Catalunya

Dijous passat 5 d'octubre, Andrés —que rebutja donar el seu cognom— esperava en una oficina bancària de Barcelona amb la intenció de retirar els seus diners. Treballa per a un despatx d'advocats i assegurava que té por a un corralito, informa Guillem Andrés. Però va decidir no fer-ho després que el seu gestor li va oferir dipositar els seus diners en una oficina fora de Catalunya o bé en un fons d'inversió. En aquests productes, el banc no és el dipositari, per la qual cosa és una manera alternativa de deixar els diners fora de l'entitat.

Fonts financeres comenten que hi ha hagut diversos tipus de perfils de clients que volien retirar els seus diners. Després del referèndum, els gestors van atendre directius de filials la matriu estrangera que els preguntaven sobre la seguretat dels dipòsits. Aquests són clients més especialitzats.

Després van arribar els ciutadans amb por a perdre els seus estalvis després de conèixer els intents de Catalunya per independitzar-se. Les entitats han explicat a tots els clients que, en tenir la seu social fora de Catalunya, els seus dipòsits no corrien perill sigui quin sigui el destí d'aquesta comunitat. Així i tot, per retenir els clients intranquils, també han ofert traspassar el seu expedient a oficines de regions veïnes, com la Comunitat Valenciana o Aragó, i que se segueixi gestionant-se des del seu municipi.

Les entitats expliquen que han intentat tranquil·litzar els seus clients amb grans patrimonis. I que també s'han dirigit a aquells que han tret quantitats de manera constant del caixer o per la web.

No obstant això, han patit retirades de passiu des de fora de Catalunya. Els grans competidors, Santander, BBVA i Bankia, asseguren que no han fet campanyes per robar clients, encara que admeten que els han arribat dipòsits nous aquests dies. “Si qualsevol d'aquests bancs ho passés malament, ho patiria tot el sistema financer. Això ha quedat clar en el passat”, assegura un competidor que demana l'anonimat. No obstant això, aquestes tres entitats també han rebut peticions dels seus clients catalans per traslladar els seus comptes fora de la comunitat.

Ara tots esperen que les aigües tornin al seu curs.