Toru Iwatan: “Els creadors han d’evitar estar tot el dia a casa jugant”

Li agrada concebre els videojocs com una expressió artística conceptual propera a l'obra de Dalí i Miró. Toro Iwatan (Tòquio, 1955) és el creador de Pac-Man i considera que un dels defectes dels videojocs actuals és que busquen una perfecció gràfica “pràcticament cinematogràfica”. Quan el dissenyador nipó va crear la que considera la seva obra mestra, el 1980, va haver de posar imaginació a aquest aspecte. Va idear personatges que havien d'encaixar en quadrícules de 16x16 píxels. “Al Japó es valora la bellesa de l'incomplet, buscar la perfecció de vegades fa que afegim massa detalls”, reflexiona.

Iwatan considera que per tenir èxit, més que ser impecables quant a la imatge, els videojocs dels nous creadors haurien de prestar més atenció a la història que expliquen. El fil narratiu que ell va idear té un personatge bo —a Espanya batejat com a comecocos— i diversos dolents: fantasmes que li impedien el pas per un laberint farcit de menjar.

Pac-Man continua molt present. Amb 37 anys d'edat, el joc d'arcade té encara protagonisme a la fira Barcelona Games World. El seu creador, ara professor a la Universitat Politècnica de Tòquio, és el ponent estrella de la fira i la secció RetroBarcelona, dedicada a jocs antics, celebra una competició del mític videojoc.

El consell d'Iwatan als joves creadors de videojocs és que “han d'evitar estar tot el dia a casa jugant”. El veterà dissenyador que va començar la seva carrera a Namco el 1977 els recomana “tenir experiències i aficions el més variades possible per a, sobre la base d'aquesta experiència” recollir idees per “crear bons videojocs”. Tot això en una era en la qual han quedat enrere les màquines de saló recreatiu i han pres protagonisme els mòbils. 

“Els jocs no tenen per què tenir una gran firma darrere”

Abillat amb una corbata que reinterpreta la clàssica pantalla de Pac-Man, Iwatan recorda emocionat els seus inicis, quan va decidir crear un producte simple després del fracàs d'un joc massa complex anomenat GeeBee. Poc s'imaginava que la seva nova aposta, Pac-Man, es convertiria en el producte per excel·lència de les maquinetes. “Era l'època dels recreatius. Anticipem l'arribada de jocs per a PC però no les consoles. Era inimaginable”, reflexiona.

El professor de nous talents de la indústria dels jocs electrònics ha vist al llarg dels anys un sector que “ha canviat radicalment”. Comparteix la idea que ara és més difícil destacar en un ecosistema agressiu amb consoles, ordinadors, jocs en línia i per a telèfons i tauletes. “Ja no és el que teníem llavors, una sola persona jugant a un mateix joc”.

A Espanya hi ha unes 500 empreses censades a la indústria dels videojocs. Una de cada quatre no factura segons el llibre blanc que elabora cada any l'Associació Espanyola d'empreses Productores i Desenvolupadores de Videojocs (DEV). “Òbviament no tots poden tenir èxit”, comenta Iwatan respecte a aquesta xifra. Però veu la part positiva del nou escenari: “Els jocs no tenen per què tenir una gran firma darrere. Amb un telèfon intel·ligent pràcticament una sola persona pot desenvolupar videojocs i presentar-los al món”, a través de les botigues virtuals dels principals distribuïdors com Apple o Google.

La història d'èxit de Toru Iwatan va començar un dia que s'estava menjant una pizza. Va agafar el primer tros i va visualitzar la silueta de qui acabaria sent Pac-Man, amb molts sobrenoms diferents en diversos punts del planeta, com a “rodanxa de llimona”, explica Iwatan, que no pot precisar exactament on van decidir anomenar-lo així. El seu projecte, present al llibre Guinness per les màquines venudes els anys 80, va disposar del suport d'una gran companyia en una època en la qual el desenvolupament indie era incipient.