La Fiscalia investiga si grans empreses contractistes de la Generalitat estan pagant el referèndum il·legal

Una investigació en marxa analitza des de fa diversos dies fluxos de diners d'empreses afins i els organitzadors del referèndum il·legal. Existeix el convenciment que l'inici de la campanya secessionista a Tarragona, que va reunir unes 9.000 persones, i tots els recursos que s'estan utilitzant (paperetes per votar, urnes, el web suprimit, els anuncis, programes informàtics per a l'escrutini…) "valen molts diners” i que part surt d'"empreses afins i econòmicament agraïdes", assenyalen fonts de la investigació.

Part dels diners de l’1-O surten d’“empreses amigues econòmicament agraïdes”, assenyalen fonts de la investigació

Una altra fórmula suposadament utilitzada pel Govern de Carles Puigdemont per eludir el control de despeses imposat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha estat accedir a préstecs de particulars en uns casos, i empreses amigues en d'altres, amb pagaments que es difereixen en el temps a través de contractes inflats. Per exemple, els diners s'avancen ara a la Generalitat i aquesta comença a retornar-los d'aquí a un o dos anys. Tot això en la creença que llavors no estaran sota l'actual mirada vigilant de Montoro.

I la tercera línia d'investigació de la Fiscalia sobre la procedència dels diners per a la consulta se centra en una presumpta malversació de fons, martingales per desviar fons públics de la Generalitat amb la fi il·lícita de pagar una consulta prohibida pel Tribunal Constitucional. Per exemple, facturant pagaments sobre serveis inexistents, amb diners que realment es destinen als preparatius de la consulta de l'1 d'octubre.

La ràpida assumpció dels comptes de la Generalitat per part del Ministeri d'Hisenda es fonamenta, entre altres indicis, en les investigacions que desenvolupen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a instàncies de la Fiscalia Superior de Catalunya sobre aquest mètode de finançament. La Fiscalia indaga delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, que, de moment, atribueix als 14 membres del Govern, inclosos el seu president Carles Puigdemont i el responsable de Finances, Oriol Junqueras. La malversació comporta penes de fins a vuit anys de presó. Si els investigadors confirmen aquestes pràctiques, de les quals de moment tenen indicis i testimonis de ciutadans anònims coneixedors d'algunes operacions, el catàleg de delictes s'ampliaria.

El departament de Montoro va preguntar a la interventora sobre la procedència dels diners amb què es paguen els actes preparatius de l’1-0

Amb aquest marc de fons, la Fiscalia també està estudiant si interposa una querella per desobediència contra la interventora general de la Generalitat de Catalunya, Rosa Vidal, la persona que ha de donar llum verda a tots els pagaments i verificar que s'ajusten a la legalitat. I també informar Hisenda de les despeses setmanals del Govern de Puigdemont. El departament de Montoro va preguntar a la interventora sobre la procedència dels diners amb què s'estan pagant els actes preparatius de l'1-O, però aquesta va indicar que ho desconeixia, la qual cosa li va semblar inquietant al ministre, segons fonts governamentals.

El motiu de la querella seria haver-se negat a enviar setmanalment els comptes a Hisenda, si bé la funcionària s'ha retractat de la seva actitud i ahir va començar de nou a remetre-les, la qual cosa, in extremis, podria evitar-li una querella que ja està preparada. Va ser Hisenda la que va comunicar a la Fiscalia la negativa de la interventora a col·laborar en el lliurament setmanal dels comptes.