Experts juristes veuen excessiu suspendre l’acte a Madrid a favor del referèndum

La decisió del jutge de la sala contenciosa administrativa de Madrid José Yusti Bastarreche d'impedir que una instal·lació municipal de la capital aculli diumenge un acte ciutadà a favor del referèndum d'independència de Catalunya, prohibit pel Tribunal Constitucional, ha generat una àmplia polèmica. Experts juristes consultats per EL PAÍS consideren, després de llegir la resolució del magistrat, que és excessiva i no està prou justificada. La resolució del jutge de Madrid, que dona la raó a un recurs urgent presentat pel Partit Popular, és ferm, però l'Ajuntament de la capital (en mans d'Ara Madrid) pot presentar al·legacions en el termini de tres dies.

Más información

El jutge suspèn l’acte a favor del referèndum autoritzat per Carmena

Carmena: “El referèndum no és il·legal, sinó que ha estat suspès”

La interlocutòria en la qual Yusti haurà de respondre a aquestes al·legacions sí que podrà ser objecte de recurs davant de l'Audiència Provincial, que previsiblement tindrà l'última paraula en aquest polèmic assumpte. Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, considera que la resolució del magistrat —que rebutja l'ús d'una de les naus de Matadero, espai de titularitat municipal, per a l'acte de la plataforma Madrid por el Derecho a Decidir— pot topar amb els drets fonamentals de la llibertat ideològica i d'expressió.

“La resolució no resulta convincent, en aparença no es tracta d'un acte propi de la campanya del referèndum [oficialment suspesa pel Constitucional], sinó de defensa d'un hipotètic dret a decidir. Aquí ha d'operar el principi favor libertatis, davant del dubte, tolera”, assenyala aquest jurista de la Universitat de Barcelona.

Un altre catedràtic de Dret Constitucional, Eduardo Vírgala, de la Universitat del País Basc, també considera, després d'examinar la resolució, que “no existeix cap motiu per prohibir” que es faci la convocatòria a Matadero. Vírgala també distingeix entre la finalitat de la reunió de Madrid por el Derecho a Decidir —defensar la necessitat d'una autodeterminació per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya— i una desobediència directa a les resolucions del Tribunal Constitucional sobre l'1 d'octubre. “Tret que hi hagués una incitació directa al delicte, com fer una crida expressa als funcionaris a desobeir, i aquest acte no sembla que ho sigui, no veig problema perquè es desenvolupi en dependències municipals”, sosté Vírgala.

El catedràtic basc discrepa de la resolució i argumenta que l'Ajuntament de Madrid no assumeix les tesis de l'entitat organitzadora per cedir el local municipal. “L'Ajuntament ha d'adoptar una posició de neutralitat i posar les seves instal·lacions a la disposició de qualsevol grup, i no impedir la reunió pel fet que es defensin objectius que en l'actualitat no estiguin previstos en la llei o siguin il·legals”, com la independència d'una part d'Espanya.

El jurista compara aquesta trobada, vetada per Yusti en un equipament de propietat municipal, amb una reunió a favor de legalitzar les drogues o d'il·legalitzar tots els supòsits de l'avortament. El magistrat José Yusti, antic secretari judicial, va ingressar en la carrera judicial el juliol del 1992 a través de l'anomenat quart torn, per a juristes de reconeguda competència amb almenys 10 anys d'exercici professional. Durant sis anys va ser jutge de menors a Pontevedra i després va ocupar la seva plaça al jutjat contenciós administratiu número 3 de Madrid.

Malgrat que s'ha mantingut fora del focus públic, on ha saltat a causa de la resolució de dimarts, Yusti s'ha posicionat públicament contra les polítiques nacionalistes a Catalunya. El magistrat apareix com un dels 18.000 signants del manifest de l'associació antisecessionista Libres e Iguales, i es va posar a la seva disposició per si podia ser “útil”.

A més, en un correu intern de la carrera judicial de gener del 2016, publicat ahir per Eldiario.es, carregava contra l'alcaldessa madrilenya, Manuela Carmena, i el seu equip: “Pensar que una tropa com aquesta està al capdavant de les nostres ciutats i pobles, i pot ser al Govern d'Espanya! Si almenys tinguessin un aspecte presentable”, va escriure. Fonts jurídiques opinen que aquestes manifestacions, especialment la segona, es podrien convertir en una causa de recusació contra ell en un futur.