Una gran escultura de Picasso donarà vida a la planta baixa del museu barceloní

Una gran escultura de Picasso, probablement instal·lada al pati del palau Finestres, culminarà la remodelació de la planta baixa del Museu Picasso de Barcelona. Es tracta d'un dels objectius importants del director del centre, Emmanuel Guigon, que des de la seva arribada al centre l'octubre del 2016 ha manifestat la voluntat de reestructurar aquest espai infravalorat i fosc. A l'espera d'aconseguir l'obra, que reuneix totes les condicions per convertir-se en un element icònic del museu –i segur que objecte d'infinits selfies–, Guigon està treballant també en un conjunt de mesures de seguretat, ja que de moment el públic pot accedir a aquesta zona lliurement. “Cal aprofitar més els espais de la planta baixa, i atorgar-los nous motius d'interès i integrar-los a la visita”, assegura Guigon, amb entusiasme i molts projectes al cap, que van des del replantejament del circuit de la planta baixa fins a la publicació del Quadern Picasso, la primera revista anual sobre l'artista malagueny. L'escultura és només la cirereta d'un projecte articulat, que comprèn també les àrees de recepció, les taquilles i les consignes, i inclou l'obertura d'un restaurant –una altra necessitat històrica del museu– amb una terrassa a l'aire lliure, que limita amb la zona dels arcs del palau Finestres.

La remodelació de la planta baixa ha arrencat amb l'obertura d'una sala dedicada de manera exclusiva i permanent a la creació contemporània en diàleg amb l'obra de Picasso. L'anomenada Sala 0 –a la qual s'accedeix directament per aquest pati, així com pel passadís intern que connecta els quatre edificis gòtics que formen el museu– s'ha utilitzat fins ara de manera intermitent com a annex per a mostres o activitats educatives.

Ara aquesta sala disposa d'una programació dissenyada per l'artista i comissari belga establert a Barcelona Erich Weiss, que es va estrenar amb Ruth drawing Picasso, vídeo de l'holandesa Rineke Dijkstra, guanyadora del Premi Hasselblad 2017, el Nobel de la fotografia. L'obra, gravada amb càmera fixa, capta una nena asseguda al terra de la Tate Gallery de Londres dibuixant La dona que plora de Picasso, tot i que l'obra que representa Dora Maar, amant de l'artista aleshores, només se suposa i mai s'arriba a veure. “Exposar l'obra de Dijkstra és una declaració d'intencions; encara que des del 2009 s'adapta perfectament al plantejament de la sala, però en general presentarem projectes inèdits i específics tant des del punt de vista de l'espai com del context, és a dir, el museu que reuneix la col·lecció més important d'obra juvenil de Picasso i la sèrie completa de Las meninas”, explica Weiss, que va inaugurar l'exposició com un projecte pilot, en el marc del tercer congrés internacional Picasso i identitat, l'abril passat.

“Treballarem amb artistes en plena maduresa i en col·laboració amb grans galeries i institucions internacionals, com ha passat amb la galeria londinenca Marian Goodman en el cas de Dijkstra”, indica el comissari, que començarà la primera temporada de la Sala 0 a finals d'octubre amb Thomas Zipp, artista berlinès autor d'una impactant reinterpretació del Guernica, que passa per esborrar les figures originals, que són substituïdes pel vocabulari formal de l'artista. Després de Zipp, la sala acollirà un projecte de l'artista japonès establert a Vietnam Jun Nguyen-Hatsushiba, conegut pel seu cèlebre vídeo Ho! Ho! Ho! Merry Christmas, protagonitzat per un grup de persones que pinta en les profunditats submarines.

“Coincidint amb l'exposició dedicada al menjar en Picasso, volem reservar l'espai per a un projecte que hi està relacionat i que és absolutament sorprenent”, anticipa Weiss, que clausurarà la temporada amb la primera mostra a Barcelona de l'artista georgià Andro Wekua, que rebrà el suport de la poderosa galerista novaiorquesa Barbara Gladstone. “Volem que l'art contemporani desbordi la sala i es plasmi en altres elements, començant pels nous bancs dels patis, que seran obra de reconeguts creadors actuals”, conclou Weiss.