L’Hermitage de Barcelona, en punt mort

Després de quatre anys de rumors sobre la instal·lació de la seu barcelonina del Museu de l’Hermitage, els seus impulsors van presentar el juny del 2016 el projecte de museu en un edifici situat a la bocana del nou port esportiu, la Marina Vela, situat a prop de l’hotel W. En aquell moment es va anunciar que la primera pedra de l’impressionant edifici “d’escala àuria” que disposarà en els seus 15.500 metres quadrats de cinc plantes, sis sales d’exposicions, un gran vestíbul, un restaurant i un auditori, es col·locaria a finals del 2016 o començaments d’aquest any. Han passat més de nou mesos i no només no s’ha col·locat cap pedra, sinó que encara no s’han aconseguit els permisos municipals necessaris per començar a construir-lo. La regidoria d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat dubta, fins i tot, que aquesta sigui la ubicació idònia per construir la seu de la principal pinacoteca russa a Barcelona: “Creiem que és necessari pensar quin és el millor emplaçament per a aquest projecte”, asseguren des de l’àrea que dirigeix Janet Sanz, que sí que valoren com a molt interessant la metodologia plantejada integrant art i ciència que proposa el director i responsable de la concepció museogràfica del futur equipament Jorge Wagensberg.

Unit al fet que el Pla Especial de la Nova Bocana permetrà canviar d’ús els terrenys on s’ha de construir passant-los de zona de serveis terciaris a tenir un ús cultural, ni tan sols ha començat a debatre’s a l’Ajuntament. Tot fa impossible inaugurar el nou museu el 2019, tal com es va anunciar al so de bombo i platerets fa uns mesos pels promotors d’aquest nou equipament cultural.

“No tenen el suport de la ubicació municipal”, va assegurar en el seu compte de Twitter la regidora de Ciutat Vella Gala Pin el mateix dia que es va anunciar el projecte davant representants de totes les administracions i el món cultural de la ciutat. I així continuen les coses, demostrant poc interès per aquest projecte que va néixer el 2012 en època de Xavier Trias i Artur Mas i que el nou consistori d’Ada Colau va heretar el juny del 2015 després de guanyar les eleccions.

El Govern municipal admet que s’ha reunit amb la Fundació Hermitage, –entitat que no apareix registrada a la Guia d’Entitats del Departament de Justícia de la Generalitat–, però també que es vol estudiar el projecte i que s’ha sol·licitat als promotors, al dissenyador Ujo Pallarés, responsable de Cultural Development Barcelona, SL i al seu soci rus Valery Yarovslavski, que es reuneixin amb els veïns afectats. L’Ajuntament els ha traslladat també la seva “preocupació per la poca integració de l’entorn que mostrava el projecte i pels problemes de mobilitat que pot generar”.

El tema de la mobilitat ha estat un dels elements en què més ha posat l’accent l’Ajuntament des del primer moment amb la qual cosa els veïns de la Barceloneta van conèixer el projecte abans de la seva presentació oficial.

El consell d’administració de Port de Barcelona va aprovar el mes de març passat presentar a l’Ajuntament la proposta de modificació del Pla Especial de la Nova Bocana per guanyar 14.000 metres quadrats addicionals d’espai públic amb una inversió prevista de 62 milions d’euros. El pla es completa amb un estudi de mobilitat que incorporarà un servei de bus nàutic. El canvi afecta fonamentalment la Marina Vela, l’Edifici Central i els coberts del Moll de Llevant, que va ser el lloc que es va apuntar amb anterioritat per escollir la delegació barcelonina de l’Hermitage.

Des de l’Ajuntament asseguren que, efectivament, tenen la documentació proporcionada referent al pla especial del qual “s’està estudiant per valorar-ne el contingut”. Després d’insistir que els objectius del pla han de ser, entre altres, “recuperar la relació port ciutat i, sobretot, els vincles dels veïns amb el port i els canvis de plantejaments que han de tenir aquests objectius”, expliquen que el pla “està parat” i que, en tot cas, s’han de seguir tots els passos d’aprovació inicial en comissió de govern, d’exposició pública i aprovació definitiva en el plenari municipal; cosa que sens dubte “s’allargarà molts mesos”.

L’Ajuntament insisteix en la seva posició de no invertir pressupost en l’execució del museu assegurant que “actualment alguns equipaments municipals culturals necessiten més recursos públics i més dotació pressupostària per dur a terme i millorar la seva tasca”. En això coincideixen amb els seus antecessors en el càrrec. El 2012, quan el projecte va arrencar tenia el suport del fons d’inversió andorrà Sicav Amura, vinculat amb el Mora Banc, però es va abandonar un parell d’anys després. El 2016 es va dir que s’estava buscant un nou soci local que “comparteixi l’objectiu i l’ànima del projecte”. Aquest diari ha pogut saber que en l’actualitat, un fons d’inversió suís té el 40% de la promoció del projecte que pot ascendir a un total de 45 milions d’euros.