_
_
_
_

L’anglès i el preu de l’habitatge, les preocupacions del talent internacional a Barcelona

Una enquesta a estrangers amb feina qualificada a la ciutat situa el clima i l'oferta cultural com a principals atractius

Josep Catà
La Torre Glòries, on Barcelona vol acollir a l'Agència Europea del Medicament.
La Torre Glòries, on Barcelona vol acollir a l'Agència Europea del Medicament.Carles Ribas

Els estrangers que viuen i treballen a Barcelona com a investigadors, inversors o empresaris comencen a compartir les preocupacions dels barcelonins. Una enquesta presentada aquest dijous per la plataforma Barcelona Global, dedicada a la captació de talent estranger, mostra que les principals preocupacions dels professionals amb una alta formació són el baix nivell d'anglès dels treballadors i funcionaris barcelonins i l'alt preu de l'habitatge. Les virtuts de la ciutat que destaquen els immigrants amb treball qualificat són el clima i l'oferta gastronòmica i cultural.

A Barcelona viuen gairebé 289.000 ciutadans d'origen estranger. D'ells, Barcelona Global, que per a l'enquesta compta amb la col·laboració de Banc Sabadell i de l'Ajuntament, calcula que uns 20.000 són professionals qualificats o "talent internacional", els anomenats expats: investigadors d'universitat, empresaris, emprenedors, inversors... En la tercera edició de l'enquesta, que es realitza cada dos anys, s'han entrevistat 817 professionals.

Per als impulsors d'aquesta enquesta, la d'aquest any té una importància especial: s'espera que, de tirar endavant la candidatura de Barcelona com a seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), arribin 900 professionals a la ciutat. "Aquest talent internacional que pot venir es pregunta si aquesta és la millor ciutat per a ells, i la millor resposta que poden rebre és la dels estrangers que ja hi viuen", ha afirmat Mateu Hernández, director general de Barcelona Global. Segons ell, les conclusions de l'informe "avalen la candidatura de la ciutat per l'EMA".

El talent internacional a Barcelona destaca l'alta qualitat de vida, el clima, l'oferta cultural i gastronòmica i el bon sistema sanitari de la ciutat. "Barcelona és una ciutat global i cada vegada més oberta i això fa que els estrangers se sentin, cada vegada més, part de la ciutat", ha destacat Hernández. Els internacionals se senten "bastant satisfets" de les infraestructures i la connectivitat que ofereix l'aeroport, de les condicions de vida a Barcelona, i de la presència d'una comunitat internacional a la ciutat. 

Els 'expats' a Barcelona

Els immigrants amb alta formació i un treball qualificat, els anomenats expats, són a Barcelona uns 20.000, segons la plataforma Barcelona Global. Les principals nacionalitats d'origen són França (15%), Itàlia (14%), Alemanya (12%) i Regne Unit (10%). Una mica més de la meitat són homes, i la mitjana d'edat està en els 40 anys. La majoria, un 72%, estan casats o tenen parella, però només un 33% té fills.

Gairebé la totalitat dels treballadors qualificats estrangers té un bon nivell d'anglès, mentre que el 75,6% pot dir el mateix del seu nivell de castellà, i només el 20,6% declara conèixer el català. Les principals professions dels expats tenen a veure amb la informàtica i l'enginyeria, amb la investigació o amb l'educació.

No obstant això, hi ha elements que han de millorar, com mostra l'enquesta, però en els últims anys s'ha avançat molt poc. La preocupació més gran dels estrangers amb treball qualificat a Barcelona és el baix o nul nivell d'anglès entre els treballadors i els funcionaris de la ciutat. Per darrere ve la inquietud per l'alt preu de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, una percepció que ha empitjorat en els últims dos anys. "Amb la sortida de la crisi ha augmentat el cost de la vida", ha afegit Hernández.

Altres aspectes que els treballadors internacionals consideren que podrien millorar son la lentitud de la burocràcia (tramitar un NIE, per exemple, pot trigar diverses setmanes) i l'alta fiscalitat. Tampoc estan molt satisfets amb l'oferta educativa per als fills, especialment per la falta d'oferta d'anglès a les escoles. La presència equidistant entre el català i el castellà, en canvi, és un aspecte que "no afecta" els treballadors estrangers, i que fins i tot "enriqueix" la seva experiència.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_