Lieke Martens: “Intento imitar Ronaldinho, però no sempre em surt”

El 1988, la selecció holandesa va reivindicar la Taronja Mecànica. L'equip liderat per Rijkaard, Gullit i Van Bastin va honrar el futbol de Johan Cruyff amb el primer gran títol pera  l'Orange. Des de llavors, el silenci es va apoderar de les vitrines de la federació holandesa. Fins a aquest estiu, quan la selecció femenina de Sarina Wiegman va trencar l'hegemonia alemana i va aixecar l'Eurocopa. Un regal per a la memòria de Johan Cruyff, simbolitzat en Lieke Martens (Nieuw-Bergen, Països Baixos; 24 anys), millor jugadora de l'última Champions, MVP en l'Euro i millor jugadora de l'any, segons la UEFA. I nou fitxatge del Barcelona de Fran Sánchez. “He d'aprendre el castellà”, es disculpa Martens, que domina l'alemany, el suec i l'anglès, a més de l'holandès. A la Ciutat Esportiva Joan Gamper i amb el premi de la UEFA que sobresurt de la seva bossa, la futbolista blaugrana rep EL PAÍS. És simpàtica, afable i vol liderar el Barça, que s'ha estrenat en la Lliga Iberdrola davant del Saragossa (0-9).

Pregunta. A casa seva és difícil no parlar de futbol, no?

Resposta. Sí, bastant. I ho serà més ara. Començaré a viure amb el meu xicot, un altre gran pas també en la meva vida. A ell li encanta el futbol, va jugar a les categories inferiors d'un equip a Holanda, però va patir algunes lesions i ho va haver de deixar. Amb els meus pares i els meus germans ja parlava de futbol tot el temps. Vaig començar a jugar amb ells al pati de, darrere de  casa meva; sempre estàvem amb la pilota. I, si no, al carrer amb els amics.

P. Ara és la gran estrella del barri?

R. Allà no ha canviat gens, ells no em veuen com una estrella. Tots saben els sacrificis que vaig haver de fer per convertir-me en futbolista professional. Vaig deixar la meva casa amb 15 anys, al principi havia de trucar per telèfon la meva mare perquè no tenia ni idea de com cuinar ni de com posar la rentadora.

P. Seguirà estudiant?

R. Sí, vaig tenir una entrevista al Cruyff Institute per fer un màster. Ja vaig estudiar Màrqueting i Comunicació, però vull fer alguna cosa superior. El futbol femení no és com el masculí i jo, quan em retiri, hauré de treballar. Vull estar preparada.

El futbol femení no és com el masculí i jo, quan em vaig retirar, vaig a haver de treballar i vull estar preparada

P. Aquesta diferència de la que parla entre el masculí i el femení pot canviar?

R. No ho sé. És veritat que la situació del futbol femení és cada vegada millor, però crec que serà difícil que es pugui equiparar amb la dels homes, ni en ingressos ni en difusió.

P. Però vostè va créixer en un país en el qual el futbol femení està desenvolupat.

R. Sí, està bé. Però quan jo vaig començar a jugar a futbol amb cinc anys ho feia amb els nois. I així fins als 15. Tot i que, de vegades, escoltava frases com "una dona no pot jugar" o coses d'aquest estil, mai vaig sentir discriminació. Però aquesta situació només passa en el futbol. En altres esports no passa. Encara està la sensació que el futbol és cosa d'homes. Per sort, ara veiem cada vegada més dones que el practiquen.

P. La seva generació simbolitza aquest canvi?

R. Pot ser. És important que les nenes que comencen a jugar al futbol tinguin com a referència una dona. Els nostres referents eren homes. Avui, per exemple, a les xarxes socials, no només m'escriuen les nenes, també ho fan els nens. Ells també miren el futbol femení. Som un model, és interessant saber que podem inspirar algú.

P. Una pressió extra?

R. Una experiència nova. La meva vida va canviar després de l'Euro. Estic vivint en un somni. L'altre dia, per exemple, vaig anar a la platja i aquí hi ha molts holandesos que em reconeixen.

Cruyff és l'origen de tot,  una llegenda. Ell és la base de tot el nostre èxit

P. És molest?

R.No, només és diferent. Abans podia anar més al meu rotllo. No és que ara faci coses diferents, vull seguir sent jo mateixa. Però ara, quan vaig al metro, veig que la gent em mira, es diu coses a cau d'orella i després em pregunta: "Tu ets la Lieke? Podem fer-nos una foto?" No ho sé… Encara no he tornat a Holanda, no sé com serà allà. Per a mi és perfecte, però no sé com ha de ser per a Messi. No sé si pot tenir una vida normal.

P. Per què va triar el Barça?

R. Em sento molt identificada amb l'estil de joc. És com Holanda, el sistema és el mateix: 4-3-3. L'estil de Cruyff està present. Per a nosaltres, els holandesos, el Barça és especial. Quan Cillessen va fitxar pel Barcelona va ser molt important. I l'origen de tot això és Cruyff. És una llegenda, el nostre gran heroi. Va fer tant pel nostre país a tot el món. Ell és la base de tot el nostre èxit.

P. Fins i tot per al futbol femení?

R. Esclar, ell ens va inspirar a nosaltres també. No el vaig poder seguir tant com el meu pare. Jo, potser, parlo més de Messi o Ronaldinho; però, per a ell, Cruyff ho és tot.

P. Segueix mirant vídeos de Ronaldinho?

R. De vegades, m'agrada veure els trucs que feia. La seva màgia, el seu jogo bonito. L'intento imitar, però no sempre em surt [riu].

P. S'esperava el premi de la UEFA?

R. Em va sorprendre una mica. Quan vaig haver de fer el discurs estava en xoc. No el duia gens preparat. Anava caminant a l'escenari i pensava: "I ara què dic?" Estava aquí, envoltada de grans estrelles, Messi, Ronaldo, Ramos…

P. Va parlar amb ells?

R. Amb Ronaldo una mica. I amb Messi, que la veritat és que tenia moltes ganes de parlar, encara que com que jo encara no domino el castellà i ell no parla anglès... Així i tot Leo va ser molt maco amb mi.