Els separatistes faran una crida a fer mobilitzacions ciutadanes si s’impedeix el referèndum

El president català, Carles Puigdemont, ha cedit a les pressions d'ERC i la CUP i optarà per una jornada a contrarellotge per aprovar aquest dimecres la llei del referèndum il·legal. Els independentistes s'inclinen a alterar l'ordre del dia del ple i aprovar la llei al Parlament i la convocatòria de la consulta aquest mateix dia, avançant-se així a la suspensió del Tribunal Constitucional. La secretària general d'ERC i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, va advertir aquest diumenge que, si s'impedeix la votació, faran una crida perquè la ciutadania es mobilitzi al carrer.

"Si hi hagués una ofensiva del Govern espanyol per retirar urnes, llavors evidentment mobilitzarem els ciutadans perquè això no passi i perquè la Generalitat i l'administració electoral constituïda puguin garantir que els col·legis electorals obrin amb normalitat", va dir Rovira en declaracions a Efe.

El conseller de Salut, Toni Comín, va alimentar aquesta tesi en una entrevista a l'Ara: "Hauran de reprimir, i la gent no es quedarà a casa. Entrem en la via de la repressió de les institucions, i eventualment de la societat civil mobilitzada", va afirmar.

L'independentisme sap que el Constitucional suspendrà el referèndum quan el Govern de Mariano Rajoy recorri el decret de convocatòria. Així i tot, posarà a prova la rapidesa de la resposta de l'Estat i recorrerà a la mobilització ciutadana, l'última carta que creu que li donaria legitimitat. La llei del referèndum va ser registrada al juliol i la Mesa del Parlament encara no l'ha tramitada, una maniobra atípica amb la qual s'ha buscat dilatar un més que possible recurs.

El Govern va especular la setmana passada amb la possibilitat d'aprovar una norma que, entre altres coses, crea l'autoritat electoral, aquesta norma amb un decret llei. Els últims dies, l'Executiu català havia insistit que importa més què se signa que com; Però, segons fonts de Junts pel Sí, s'han imposat les pressions d'ERC, CUP i les entitats privades sobiranistes i Puigdemont es decanta a utilitzar la via parlamentària. El ple del Parlament comença el dimecres i el pla de Junts pel Sí —la coalició on conviuen el PDeCAT i ERC— i de la CUP implica modificar sobre la marxa l'ordre del dia i votar la llei. Fonts parlamentàries apunten que es faria després de la sessió de control, segons va avançar La Vanguardia. Abans, la taula hauria d'admetre a tràmit el text, un pas que activa el cronòmetre del Govern central de cara a una suspensió.

Sense el tràmit habitual

Els grups independentistes sostenen que, amb el reglament sota el braç, la seva majoria els permet eximir al text de la tramitació estàndard. L'oposició en bloc va demanar un informe sobre la validesa d'aquesta fórmula i va insistir que el Consell de Garanties Estatutàries ja va opinar, en un informe sense caràcter vinculant, en el seu moment que la llei havia de seguir la llera normal. El PSC i Ciutadans han anunciat que s'absentaran de l'hemicicle en la votació, però els 72 vots de Junts pel Sí i la CUP seran suficients per aprovar la llei del referèndum. És una incògnita què farà Catalunya Sí Que Es Pot, el grup on s'integra Podem.

El Constitucional ha suspès la introducció en el reglament de la Cambra del procediment d'aprovació per lectura única, però el pla b de Junts pel Sí (aprovar-la alterant l'ordre del dia en l'últim moment) tindria el mateix efecte. Ràpidament es publicaria el text a l'edició digital del Diari Oficial de la Generalitat perquè entri en vigor, un altre punt contra el qual el Govern central pot actuar. Després, el Govern en ple signaria el decret de convocatòria del referèndum.

La setmana passada, el portaveu de l'Executiu català, Jordi Turull, va acusar la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, d'actuar com a "presidenta de facto del Tribunal Constitucional" quan va explicar, en línies generals, la manera com es presentarà el recurs contra la llei del referèndum. La número dos de Rajoy va explicar que en ja tenir el text que havia estat registrat, s'havia avançat treball jurídic per poder suspendre'l. "El problema és qui li posa la signatura a aquestes dues lleis que són contràries a la Constitució. No crec que el problema sigui la reacció del Govern", va assegurar. La setmana passada, el portaveu de la Generalitat, Jordi Turull, va acusar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, d'actuar com a "presidenta de facto del Constitucional" per avançar que recorrerà la llei. Turull va suggerir a més que el Govern no acatarà una suspensió dictada pel tribunal. El president Puigdemont va rebutjar aquest diumenge a La Vanguardia apartar-se del càrrec en cas que el Constitucional el suspengui de funcions. "No podré acceptar de cap manera una suspensió", va afirmar. El seu vicepresident, Oriol Junqueras, va coincidir que només tem que l'inhabilitin els ciutadans. "És a ells a qui ens devem", va dir a La Razón.