Atac a la llibertat

La Generalitat i la direcció dels Mossos confonen els papers que exerceixen les forces de seguretat i la premsa en la societat. El dels cossos policials és clar i ho va recordar ahir el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero: la seguretat dels ciutadans. El dels periodistes, hauria de saber, és aportar llum sobre les zones fosques en assumptes de rellevància pública com els atemptats del 17 d'agost. Encara que incomodi, encara que molesti o encara que contradigui les informacions oficials en les quals els ciutadans tenen el dret de poder confiar amb màxima credibilitat.

Reconèixer –com han fet el conseller d'Interior i el mateix Trapero– que a finals de maig sí que van rebre una alerta d'un possible atemptat a la Rambla, encara que de fonts diferents de la CIA o el Centre Nacional de Contraterrorisme dels EUA, aporta una informació nova i rellevant al puzle que encara està pendent de completar-se. Quan El Periódico de Catalunya va publicar aquesta afirmació el mateix dia de l'atemptat, Puigdemont, el conseller d'Interior i Trapero la van negar amb tota contundència. Repassar ara les seves declaracions d'aquests dies permet arribar a la conclusió que van tergiversar o van mentir. El president va assegurar que “la policia es relaciona amb altres cossos policials i no existeix una relació directa entre agències d'intel·ligència i els Mossos”. El conseller va aprofitar el desmentiment per carregar contra l'estretor de competències: “Desgraciadament, com que no som Estat, no podem tenir relació amb els serveis d'intel·ligència d'altres països. Estaríem encantats”. I Trapero va insistir en la valoració, sobrepassant de molt les seves competències exclusivament policials: “Si ja tenim problemes en l'àmbit internacional per relacionar-nos perquè no és la competència que ens reconeix l'Estat, encara menys relacions amb serveis d'intel·ligència”. Tal vegada haurien de comprendre que haguéssim entès el silenci, però mai la mentida.

Ahir, després que El Periódico es reafirmés i aportés la textualitat de l'alerta, el Govern no va tenir més remei que reconèixer que aquesta sí que havia existit, encara que procedent d'altres fonts, i que no la van jutjar creïble. El que Trapero va qualificar de mentida no era tal.

El que desprestigia els Mossos no és una campanya mediàtica, sinó defugir la seva responsabilitat

Però no és la possible errada policial el que ara està en qüestió i que s'haurà de dirimir en un futur proper en una investigació d'ampli espectre que abasti totes les forces de seguretat implicades, sinó l'envestida de les autoritats catalanes contra la llibertat d'expressió i contra els qui els portin la contrària, als quals atribueix una fal·laç campanya de desprestigi contra els Mossos. Trapero va arribar a acusar personalment el director d'El Periódico que “la seva prioritat és desprestigiar els Mossos i donar una exclusiva”. El vell recurs de carregar contra el missatger funciona de nou. És el mateix mètode que van utilitzar quan EL PAÍS va revelar els contactes entre la policia de Bèlgica i els Mossos sobre l'imam de Ripoll.

La Generalitat i l'autoritat policial es giren contra els mitjans per tapar els seus propis errors, en una fugida cap endavant que no repara en el mal que causen a les seves institucions i a la societat civil. Sense adonar-se que el que desprestigia els Mossos no és la informació periodística, sinó negar-se a retre comptes com si un cos policial democràtic estigués per sobre de l'obligació de respondre a les legítimes preguntes de la societat. En aquest diari no vam tenir dubtes a elogiar els Mossos quan, en els primers dies, la seva actuació ens va semblar diligent. Tampoc tenim dubtes ara de la necessitat d'investigar a fons la seva feina i la d'altres cossos policials –preferentment mitjançant una comissió parlamentària d'investigació– davant els múltiples i greus errors detectats des de llavors.

L’atemptat s’està convertint en un nou camp de batalla com ho va ser el de l’11-M

Comparar aquesta investigació amb un intent de desprestigi és un símptoma més d'autoritarisme dels quals està fent gala la Generalitat.

Tant el conseller Forn com Trapero van repetir una vegada i una altra que l'alerta va ser desestimada “per l'Estat”, llançant a Madrid la responsabilitat i el reconeixement que tant els costa contemplar quan es tracta de gestionar els assoliments.

Espanya va tenir la desgràcia de contemplar com el pitjor atemptat de la seva història, l'11-M, es va convertir en camp de batalla polític. Conjurar aquest perill hauria de ser una urgència ineludible i una responsabilitat de primer ordre que no s'albira, no obstant això, en l'actuació de la Generalitat. El pitjor atemptat des de llavors, el comès el 17 d'agost, ja comença a convertir-se en nou camp de batalla per lliurar aquesta vegada la guerra dels independentistes contra tots els altres. La lliçó, per desgràcia, no va ser apresa. Moltes institucions i mitjans han elogiat els Mossos en un determinat moment. Ara el Govern ha de comprendre que els seus encerts en algunes circumstàncies no els eximeixen en cap cas de retre comptes en els capítols en els quals sembla clar que s'ha obrat malament. I aquest ho és.