Sis dies d’horror i fugida

El seu aspecte és malgirbat. Va brut i està deshidratat. Ha recorregut 34 quilòmetres amb les mateixes vambes negres amb les que va conduir la furgoneta de la Rambla. Camina al costat de l'AP-7 pel Penedès, terra de vinyes, bressol del cava. Es protegeix la vista, i de la mirada aliena, amb unes Ray- Ban falsificades. I segueix caminant. Cap al sud.

SUBIRATS, dilluns 21 d'agost

Younes Abouyaaqoub té 22 anys. Des del migdia és, oficialment, l'home més buscat d'Espanya. La seva imatge —fugint pel mercat de la Boqueria amb les Ray-Ban; entrant en un caixer; o a la foto de classe de l'institut Abat Oliba— inunden les xarxes socials.

A casa seva, al carrer Sant Magdalena de Ripoll, el poble que el va veure créixer, els seus pares segueixen cada minut del malson per televisió. Fa quatre dies que saben que el terrorista de la Rambla és el seu fill. “Ens n'assabentem per la tele”, explicarà el pare. “Només veure-ho, el vam trucar per telèfon, per explicar-li-ho, però no va respondre”.

Ho van intentar diverses vegades els dies següents. Però Younes no portava el mòbil a sobre: per evitar deixar rastre. Desesperada, Ghanno Gaanimi, la mare, es dirigeix als mitjans: “Vine a veure'm, no facis això, no en tinc la culpa. Ves a la policia, lliura't, prefereixo que estiguis a la presó que mort”, diu en àrab. No dona resultat.

Younes arriba a la part posterior d'una casa adossada a Subirats. El sol cau a plom. Xiula. Busca ajuda. Espera trobar un home marroquí, presumpte traficant de drogues, que viu allà. O hi vivia. Perquè el que treu el cap per la finestra no és Hasán, sinó un altre home, un argentí. Younes marxa camp a través. Però és tard. L'han vist.

A les 15.30, tres caps de la comissaria de Vilafranca tornen d'una reunió: Younes és la prioritat absoluta. I creuen que l'han vist: les mateixes vambes negres, una camisa blava i pantalons vermells. Una dona confirma les seves sospites: diu al 112 que l'ha reconegut “sens dubte” a prop de l'estació de tren, que és experta en fisonomia i que aquest noi és Younes.

Dos agents de Vilafranca el troben en una zona de vinyes, al costat de la depuradora. “Ajupit”, subratllarà el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, quan explica com l'han capturat. Li demanen que s'aturi. L'apunten amb les armes. Però per a Younes no és temps de lliurar-se. És temps de morir. S'obre la camisa i exhibeix un cinturó d'explosius. “Allahu akbar!”, proclama mentre s'apropa als mossos. El mateix crit que el seu germà Houssaine, de 17 anys, va llançar abans de ser abatut a Cambrils. No hi ha marge per comprovar que les bombes són, en realitat, ampolles d'aigua embolicades en paper d'alumini. A deu metres, buiden els seus carregadors. Més de vint trets l'abaten. La seva cara queda desfigurada, com es veu en les imatges que poc després circulen i que els Mossos demanen que no es difonguin.

El dotzè integrant de la cèl·lula cau a les 16.05. No es podrà saber, per ell, què va fer durant els quatre dies que va estar fugit. Ni com va aconseguir canviar-se el polo de ratlles amb el qual anava vestit quan va atropellar mortalment 13 persones. Ni qui li va prestar ajuda. Ni per què ho va fer. El final de Younes és tal vegada el principi del màrtir: al paradís a través de la gihad, com els havia ensenyat el seu imam, un antic ferroveller i traficant.

ALCANAR, dimecres 16 d'agost

Abdelbaki Es Satty ha desaparegut de Ripoll. Fa dos mesos que va deixar de ser l'imam de la comunitat Annour, que lamenta haver-lo contractat sense conèixer el seu pas per la presó per tràfic de drogues. Asseguren que no van veure ni van sentir res estrany. Fins al dia que els va demanar tres mesos de vacances. “Li vam dir que era massa, que podia anar-se'n tres setmanes”. Després d'aquesta xerrada, va desaparèixer. Enrere deixava un reeixit rentat de cervell a almenys vuit nois de Ripoll, que conformaran la cèl·lula dels atemptats. Es reuneix amb ells en pisos secrets i en una furgoneta. Parlen durant hores, allunyats de la resta de musulmans. Si es creuen a la mesquita o al carrer, se saluden com si no es coneguessin. Es va apropar primer a Youssef Houli, mort en l'explosió d'Alcanar, i a Mohamed Hichamy, abatut a Cambrils. Seran els líders. Després van venir els seus germans i els altres. El fet que gairebé tots eren familiars va facilitar la discreció. L'imam s'aproxima a d'altres, sense èxit: els parla de la maldat de la música.

Però Es Satty no ha desaparegut ni està al Marroc com diu. Està a Alcanar, un poble al costat del mar, a 300 quilòmetres de Ripoll. Al xalet F9 de la urbanització Montecarlo es reuneix amb els nois ja radicalitzats. La cèl·lula prepara un gran atemptat a Barcelona.

El grup amaga 106 bombones de butà que ha comprat amb la venda de joies robades. I ha preparat 500 litres d'acetona, aigua oxigenada i bicarbonat, necessaris per fabricar TAPT, un explosiu casolà usat per l'Estat Islàmic i conegut com la mare de Satán. També guarden claus per utilitzar-los com a metralla. I polsadors per iniciar l'explosió. La idea és provocar un nou 11-M.

L'atac és imminent. A les 20.25, un dels terroristes compra a Sant Carles de la Ràpita 15 fundes de coixí i brides. Serviran per contenir els artefactes explosius. Però alguna cosa falla. Algú manipula malament els explosius i es produeix una explosió que frustra els somnis del grup d'atemptar contra monuments i esglésies de Barcelona, com la Sagrada Família. “Aquest segur que va ser Youseff, era nerviós i impulsiu”, diran els seus amics. Yousseff Aalla apareix mort entre els enderrocs. Mohamed Houli, de 20 anys, se salva perquè estava al porxo de la casa. “Estava mirant el mòbil, amb una samarreta blanca de tirants”. El va veure segons abans de l'explosió Lorenzo, el veí del xalet del costat. “Vaig passar per davant, el vaig saludar. Quan entrava a casa, tot va explotar”.

La casa d'Alcanar és el forat negre del cas. Les patrulles troben aquesta nit acetona i vint bombones. I pensen, en aquest primer instant decisiu, que havia saltat per l'aire un laboratori de drogues. Els bombers parlen d'un accident per “acumulació de gas” en una casa ocupada. El desastre causat per la deflagració impedeix veure el tresor ocult: un llibre de color verd a nom d'Abdelbaki. I en el seu interior, una nota manuscrita: “En nom d'Al·là, El Misericordiós, el Compassiu. Breu carta dels Soldats de l'Estat Islàmic a la terra d'Al Andalus per als croats, els odiosos, els pecadors, els injusts, els corruptores”.

El ferit, Mohamed Houli, és traslladat a l'hospital de Tortosa com una víctima més. Està greu. S'investiga si d'alguna manera —i davant l'absència de vigilància — va poder posar-se en contacte des de l'hospital amb la cèl·lula, que esperava a Ripoll per cometre el gran atac sobre Barcelona.

Quan la resta de terroristes s'assabenten del que ha passat a Alcanar, tracen un pla alternatiu. “Més rudimentari”, admetran els Mossos, però igualment letal. Disposen de dues furgonetes de repartiment de l'empresa Telefurgo —dues Fiat Talent— que han llogat, el dia anterior, amb la targeta de crèdit de Younes a Sabadell. Havien de servir per traslladar els explosius. Ara serviran per atropellar persones.

Estan preparats. “Al juny van perdre la por a morir”, diu un cosí dels gihadistes. Van ser alliçonats, en l'última fase, en la doctrina Takfir, que consisteix en dissimular la seva condició de fonamentalistes per no aixecar sospites.

Ningú a Ripoll va sospitar res. Quan, després dels atacs, veïns i amics van parlar dels terroristes, els van definir com a “bons nois, integrats”. Dies després van sorgir veus discrepants: la seva integració no era tan perfecta com s'havia fet entendre.

BARCELONA I CAMBRILS, dijous 17 d'agost

Al volant de la Fiat Talent amb matrícula 7086 JWD, Younes accedeix al centre de Barcelona a través del carrer de Pelai. Trepitja l'accelerador i encara la Rambla. Va tan ràpid que les rodes s'aixequen del terra. Un guàrdia urbà, en veure-li el rostre, diu. “Anava amb les finestres pujades i cridant com un boig”. A més de 60 quilòmetres per hora, Younes s'incorpora a la zona central, reservada als vianants. I atropella tot el que té al davant. Després caos. Confusió. Estampides. I els primers crits de la Guàrdia Urbana que, sense saber, ja ho sap: “Allunyin-se de la plaça de Catalunya, atac terrorista!”. El balanç serà de 13 morts i més de 100 ferits.

El coixí de seguretat salva vides. Però no sempre són les dels conductors. Sobre el mosaic de Joan Miró, davant del teatre del Liceu i el mercat de la Boqueria, la furgoneta de Younes es deté. N'havia tingut suficient? Potser tenia marcada una via de fuga? Pot ser. Però el cas és que el coixí de seguretat del conductor salta i el sistema elèctric queda bloquejat. El terrorista baixa del vehicle i escapa. Les persones que passegen per la part baixa de la Rambla, fins a l'estàtua de Colom, salven la vida.

Malgrat que consumen l'atemptat, la cèl·lula pateix un tercer contratemps: després de l'explosió fortuïta d'Alcanar i el coixí de seguretat que deté la carrera homicida, els terroristes tenen un accident de trànsit. A les 15:25 hores, mentre Younes es dirigeix a Barcelona, Mohamed Hychami condueix una tercera furgoneta que havia llogat aquest mateix matí. On anava? Tenia planejat provocar una massacre simultània? A l'autopista AP-7, poc abans d'arribar al peatge de Cambrils, Hychami xoca contra un vehicle. Quan el conductor li diu que avisarà la policia, salta la tanca de l'autopista i desapareix per un camí.

Mohamed Hychami arriba fins a l'estació de servei de Cambrils poc abans de les 16.00. Ha caminat un bon tros i té la samarreta grisa xopa de suor. Compra una ampolla d'aigua i se la beu gairebé d'un glop. Paga. I avisa els seus companys, que van a buscar-lo a l'estació al volant d'un Audi A3. Se'n van. Tot fa indicar que es refugien en un antic restaurant-masia abandonat de Riudecanyes, a 20 minuts amb cotxe, i esperen notícies. D'alguna manera coneixen el que ha fet Younes. Tornen a la gasolinera entre les 18 i les 19 hores, quan ja Barcelona està sumida en el caos, entre mentides i rumors de tot tipus: un tiroteig a El Corte Inglés de plaça de Catalunya, un terrorista amb ostatges en un restaurant turc...

A Hychami l'acompanyen el seu germà Omar; Said Aalla, Moussa Oukabir i Houssaine Abouyaaqoub, el germà del terrorista de la Rambla. Houssaine apareix amb una samarreta blanca del París Saint-Germain. Compra una recarrega de telèfon mòbil i abandona el local mentre escriu un missatge. S'ignora si pretenia contactar amb el seu germà, que a aquestes hores és a punt de cometre un crim amb arma blanca.

Són les 18.20. Pau Pérez estaciona el seu Ford Focus de color blanc a l'aparcament per a estudiants de la Zona Universitària, al costat de l'avinguda Diagonal de Barcelona i a escassos metres del Camp Nou. Té 35 anys. Ha passat la nit a casa dels seus pares, a Vilafranca del Penedès, i ha arribat a Barcelona per visitar un familiar. Ha estat cooperant en diverses ONG: va viatjar a Haití el 2010 per ajudar  les víctimes del terratrèmol. És, a més, un apassionat del futbol.

Si en Pau havia sentit, potser a la ràdio del cotxe, el que havia passat a Barcelona, és també una incògnita. Potser respira alleujat per trobar-se en un lloc apartat dels fets, a gairebé sis quilòmetres de la Rambla. Però el perill està allà mateix. Mentre acaba la maniobra d'estacionament, Younes obre sobtadament la porta del conductor. “Li clava un ganivet, el posa a la part posterior del cotxe i emprèn la seva fuga”, dirà el comissari Trapero.

Malgrat els intents d'algun ciutadà de detenir els seus passos a la Rambla, just quan abandona la furgoneta, el terrorista ha aconseguit escapar a través de la Boqueria. Porta un jersei de ratlles blanques i blaves. Recorre els carrers de la ciutat —camina i corre, tal com es veu en els fotogrames— amb un ganivet. Fins que topa amb en Pau.

Els Mossos tenen una possibilitat real d'atrapar-lo. Han engegat dos dispositius per trobar el conductor: Gàbia i Cronos. Es fixa un control policial a la Diagonal, una de les principals vies d'entrada i sortida. Younes veu els dos agents al control i pren la mateixa decisió que a la Rambla: accelera i atropella una sergent dels Mossos d'Esquadra, que sofreix un trencament de fèmur. El seu company dispara però no aconsegueix detenir el vehicle, que apareix 20 minuts més tard a Sant Just Desvern, al costat de l'edifici Walden. “Allà, i cap a les 7, li perdem la pista”, admet Trapero.

Es perd Younes, però es localitzen dues persones que permetran lligar caps. a la furgoneta de la Rambla apareix el passaport espanyol d'un home de Melilla: Mohamed Houli. És el ferit a Alcanar. Les gestions amb l'empresa Telefurgo porten fins a Driss Oukabir, de 28 anys, un veí de Ripoll al nom del qual s'ha llogat el vehicle. Aquesta mateixa nit, tots dos estan ja detinguts. I permeten als Mossos connectar tres escenaris: Alcanar, Barcelona, Ripoll. La caça està en marxa. Però hi ha un escenari que s'escapa. I ni tan sols la declaració d'Houli, que confessa les intencions del grup (i el desig de l'imam d'immolar-se) permeten anticipar el nou malson.

L'Estat Islàmic acaba de reivindicar l'atemptat. El comissari Trapero posa ordre informatiu a la tragèdia. Poc abans de les onze de la nit, un periodista pregunta si els Mossos esperen un atemptat “imminent”. El comissari respon que no.

Els terroristes semblen contents. Així se'ls veu en la tercera visita a la gasolinera de Cambrils, a les 20:55. Busquen uns encenedors. A les imatges de les càmeres de seguretat s'observa com parlen distesos. Fins i tot bromegen. Tornen a pujar a l'Audi. Van a un basar xinès als afores de Cambrils només cinc minuts abans que tanquin. Allà compren quatre ganivets de cuina i una destral amb els quals pretenen executar una nova matança. Tot sembla cada vegada més improvisat.

La quarta i última visita a la gasolinera és la més surrealista. A les 22.00, Omar Hychami —el germà del noi accidentat a l'autopista— compra unes barres de pa, una truita, formatge, suc i begudes isotòniques. És el seu últim sopar. Després, tornen a la masia de Riudecanyes, on abandonen els tiquets de compra i intenten cremar amb els encenedors que han comprat alguns documents: el passaport i permís de conduir de Mohamed Hychami i el passaport de Younes.

Des del cau de Riudecanyes, els terroristes posen rumb a Cambrils. L'Audi A3 de color negre entra al passeig marítim, atropella algunes persones i envesteix un cotxe dels Mossos d'Esquadra que realitzava un control davant del Club Nàutic. Després de l'impacte, quatre dels terroristes abandonen el cotxe armats amb els ganivets i la destral del basar.

Un sol agent dels Mossos d'Esquadra aconsegueix abatre, amb precisió, quatre dels terroristes. Un d'ells, segons els testimonis, no va arribar a sortir del cotxe. El cinquè —Omar Hichamy, el de la truita i les begudes isotòniques— aconsegueix fugir a peu a través del passeig marítim. Encara té temps d'apunyalar al cap una dona, que acabarà morint i convertint-se en la víctima número 15 dels atacs.

Hichamy avança pel passeig, davant de la platja. La policia l'encercla. Es deté de sobte i aixeca cap al cel el dit índex de la mà dreta. La mà esquerra la té sobre un suposat cinturó d'explosius que, com el de Younes, resultarà ser fals. “Tira'l!”, se sent cridar un mosso. El jove no fa cas i li plouen els trets. Un, dos, tres, quatre. Al quart cau al terral, mentre crida “Allahu akbar!”. “Val, val!”, reacciona el mosso. Però el jove s'aixeca d'improvisat i comença a caminar, aquesta vegada lentament, d'un costat a l'altre. Intenta creuar el pas de zebra, on hi ha els agents. Rep set trets més i, als seus 17 anys, cau mort a terra. El malson acaba. Hi ha vuit terroristes morts i quatre detinguts. I 15 víctimes innocents.