El jutge va suspendre l’expulsió de l’imam de Ripoll pel seu “esforç per integrar-se” i un arrelament de sis anys

Els seus “esforços per integrar-se a Espanya” i un “evident arrelament laboral” plasmat en sis anys, sis mesos i 16 dies de cotització a la Seguretat Social van ser dos dels arguments esgrimits pel jutge del Contenciós Administratiu 2 de Castelló per anul·lar el març del 2015 l'ordre d'expulsió contra Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll (Ripollès). El magistrat tampoc va detectar una “amenaça real i suficientment greu per a l'ordre públic o la seguretat pública” en el cas del condemnat per tràfic de drogues, que hauria justificat la seva deportació.

Sobre el considerat líder de la cèl·lula que va atemptar la setmana passada a Barcelona i Cambrils hi havia una ordre d'expulsió emesa per la Subdelegació del Govern a Castelló. Havia complert una condemna de quatre anys de presó dictada el febrer del 2012 pel Jutjat penal 2 de Ceuta per un delicte de tràfic de drogues que va cometre l'1 de gener del 2010. L'Advocacia de l'Estat no va recórrer la decisió judicial. El jutjat castellonenc va estimar així el recurs interposat per Es Satty, mort en l'explosió de l'habitatge a Alcanar (Montsià).

Abdelbaki Es Satty no tenia cap altra condemna. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en l'expedient judicial només consten els antecedents per tràfic de drogues, però no hi havia informació sobre possibles vincles amb el terrorisme.

La sentència dictada el 2 de març del 2015 pel jutjat castellonenc, el contingut del qual ha avançat El Mundo, indica que el recurrent, “resident de llarga durada”, havia demostrat el seu “evident arrelament laboral i esforços per integrar-se” a Espanya mitjançant l'acreditació d'un contracte de treball i el període cotitzat a la Seguretat Social de sis anys, sis mesos i 16 dies.

La interlocutòria argumenta, a més, l'antiguitat en la comissió del delicte, que es va produir el gener del 2010, i la circumstància que es tractés d'un delicte aïllat. “Si bé és greu la conducta imputada, no es pot ignorar que estem davant un sol fet delictiu llunyà en el temps” comès “fa més de cinc anys (…)”.

Aquest cúmul de circumstàncies van frenar l'expulsió de l'imam de Ripoll, en aplicació de la nova doctrina jurisprudencial nacional i europea. Segons aquesta, la deportació d'un ciutadà estranger resident de llarga durada condemnat per un delicte castigat amb una pena superior a un any de presó no és automàtica i és necessari valorar les circumstàncies concretes de cada cas i que existeixi una “amenaça real i suficientment greu per a l'ordre públic o la seguretat pública”. El magistrat del jutjat de Castelló va entendre que l'expulsió automàtica sol·licitada per l'Advocacia de l'Estat “vulnera el principi de proporcionalitat”.

La seva decisió se suporta en una nodrida jurisprudència. 14 dels vint folis en els quals s'estén la sentència estan plens de cites a resolucions del Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i els Tribunals Superiors de Justícia de Castella i Lleó, País Basc, Cantàbria o l'Audiència de Biscaia, entre d'altres.