Bruno Gulotta, un pare jove que va donar la vida pel seu fill

Bruno Gulotta, de 35 anys, estava passejant per la Rambla amb la seva dona, la Martina, de 28, i els seus dos fills: l'Aria, de tot just set mesos, que anava en una motxilla que duia la seva mare, i l'Alessandro —que amb sis anys començarà l'escola primària al setembre—, que anava agafat de la mà del seu pare. La serenitat d'aquesta jove família de vacances els dies del Ferragosto va ser truncada de sobte, quan de la munió de gent va sorgir la furgoneta atropellant-ho tot. Gulotta es va posar davant del seu fill: va salvar el petit, però ell va ser atropellat de ple i va morir, segons el relat de la seva dona als companys de feina. 

Precisament va ser ella, la Martina, qui va trucar dijous a la tarda als companys de feina, que amb tristesa i paciència expliquen a diaris i televisions italians qui era aquest professional, pare i marit. Gulotta vivia i treballava a Legnano, prop de Milà. Era director de màrqueting a Tom’s Hardware, una revista digital especialitzada en tecnologia. Una petita empresa de joves apassionats de la informàtica, on amistat i feina es combinaven i enfortien dia a dia. No tenia ni trenta anys quan es va incorporar a Tom’s Hardware. “Era curiós, atent i ple d'entusiasme”, va dir el director Pino Bruno a la cadena SkyTg24. A pocs metres de la redacció, hi havia casa seva, on vivia amb la Martina i els dos nens.

A la pàgina web de la companyia ha aparegut avui al matí una emotiu missatge: “El Bruno ha estat un punt de referència per a tots els que l'hem conegut. Ha estat el nostre pilar”. Roberto Buonanno, que signa l'esquela de l'amic, explica: “Portava sempre a sobre un kit d'emergències per a ordinadors. Era capaç de solucionar qualsevol problema, en qualsevol moment, tot i que no fos competència seva. El Bruno era una persona generosa i amb un gran cor. Sabia dur una vida familiar rica i una carrera professional brillant amb un equilibri que sempre li envejaré”, escriu Buonanno al portal, que avui porta un llaç negre com a senyal de dol.

“Descansa en pau –tanca l'amic–, sempre et recordarem. Vas ser mestre de vida, i et prometo que seguiré aprenent molt, fins i tot del teu últim acte en la vida”.