Barcelona: Gestionem l’èxit o ens queixem?

L'estiu és una època ideal per reflexionar. Proposo aixecar la vista i començar a mirar les solucions, la gestió de la ciutat que volem, recuperar l'excel·lència que ha fet de Barcelona una ciutat envejada i buscar el benestar de la majoria dels ciutadans. En resum, treballar per a la ciutat global i cosmopolita en la qual volem viure i, sobretot, que pugui ser la dels nostres fills.

Hauríem d'abandonar l'estèril discussió sobre turisme sí / turisme no i pensar en com cal gestionar-lo millor, és a dir, minimitzant els problemes (actuals i futurs) i maximitzant la contribució al benestar de molts. El nombre de turistes al món creixerà en les properes dècades, en això coincideixen els estudis publicats.

La bona notícia és que aquesta tendència requereix una gestió local, és a dir, que la ciutat que volem depèn en bona mesura de nosaltres i del que vulguem fer i com. Així que a veure si despertem de l'abstracció egocentrista que ens porta a pensar que estem afrontant sols un repte únic (l'anomenat overtourism) i comencem a treballar per aportar la solució de Barcelona, una solució que podem i hem de pensar i executar aquí, però que ha de partir de les millors experiències del que han fet (encertadament o no) altres ciutats globals del món. A aquest fenomen d'explosió del turisme no se li pot contraposar una visió absurda de menyspreu a l'economia dels visitants, que a més de nociva només ens portarà a perdre el que ja hem aconseguit. Cal gestionar bé per reduir els efectes negatius i aprofitar els aspectes positius (que en són molts).

Deia abans que la solució, la gestió dels reptes, és local però també és transversal. És a dir, afecta l'urbanisme, els impostos, la promoció, la cultura, les normes laborals, la gestió de les infraestructures.... És, per tant, una gestió complexa. Algú es pensava que els problemes d'avui i els de demà se solucionen amb una taxa o una moratòria? Però que la gestió sigui complexa no ens ha de desanimar, sinó que ens ha d'obligar a abordar-ho des d'ara mateix com a ciutat, deixant de banda les polèmiques de baix vol, la mandra als canvis i la complaença amb el que s'ha aconseguit, com si l'èxit ja el tinguéssim assegurat.

I de quina gestió parlem? A Barcelona Global definim tres eixos sobre els quals creiem que la ciutat hauria de treballar, mirant al món, aprenent de les millors pràctiques d'altres ciutats. Un gestor municipal em va dir no fa gaire: “No podem aspirar a ser els millors en tot”. Per què no? Quan una organització o una institució busca l'excel·lència gairebé segur que no l'aconsegueix, però no hi ha dubte que en el camí es millora.

Els tres eixos als quals em referia són, en primer lloc, gestionar la promoció per descentralitzar i desestacionalitzar el turisme a Barcelona. Ens queda molt per fer i podem aprendre d'altres que ho han fet molt bé. Més turistes? No necessàriament. Però per què no en altres mesos, en altres zones, amb altres propostes diferents del modernisme i les platges? Amsterdam, Ginebra o París en serien bons exemples.

En segon lloc, millorar molt la convivència entre els ciutadans de Barcelona i els visitants. Tenim bons exemples de ciutats pioneres en la regulació de l'habitatge turístic (i la seva fiscalitat!) per fer compatible aquest fenomen amb l'accés a l'habitatge. O l'ús diferent de les infraestructures dels uns i dels altres. Els precedents de Londres, Nova York o San Francisco poden ajudar.

Per últim, passar de “ciutat turística” a “ciutat amb turisme” o, dit d'una altra manera, com es pot fer servir el turisme de palanca perquè Barcelona es col·loqui entre les ciutats líders a escala global en cultura, educació o sostenibilitat, o en sectors de futur com les ciències de la salut. Podem mirar les solucions de Miami, Copenhaguen o San Diego.

Ens queda molt per fer. Els èxits passats no garanteixen èxits futurs i criticar el turisme posant només el focus en els efectes negatius és com aquells que criticaven el progrés perquè les fàbriques feien soroll. No seria millor gestionar-lo i treballar de debò per fer millor la Barcelona del 2027?

Pau Guardans és vicepresident de Barcelona Global.