Objectiu: que la vaga de l’aeroport del Prat no t’amargui les vacances

El cap de setmana ha estat intens per a l’Ariadna Díaz i l’Ízaro Bilbao. Totes dues treballen a l’agència Good2b i els últims dies han “viscut literalment” al parc del Fòrum de Barcelona. Allí han mogut els fils del festival de música electrònica DGTL. Afinaven cadascun dels detalls d’un esdeveniment atípic, on només és menjaven plats vegetarians i es buscava la meca del residu zero. Per això, entre altres iniciatives, és recollia l’orina dels assistents amb la finalitat d’utilitzar-la com a fertilitzant agrícola. El premi a 365 dies d’esforç començava a obrir-se avui amb l’inici d’un viatge de 15 dies recorrent el Japó. Un tour en què l’Ariadna i l’Ízaro juntament amb una tercera amiga, la Laia, poguessin “desconnectar, descobrir altres llocs i, en definitiva, fer de turistes”.

Les primeres amenaces a un merescut descans van començar a sonar amb les primeres informacions de vaga dels treballadors d’Eulen, l’empresa que gestiona els controls de seguretat a l’aeroport del Prat. “Des del març que preparem aquest viatge i estem especialment il·lusionades amb Tòquio, Naoshima…”, detalla l’Ariadna. La tarda de diumenge, mentre l’Ariadna i l’Ízaro acabaven la feina al DGTL, la Laia es plantava davant de l’ordinador per seguir el recompte de les votacions dels treballadors d’Eulen. El resultat, vaga indefinida, afegia nous obstacles a les vacances de les tres amigues.

“Des que tinc 18 anys sempre he volgut visitar el Japó. Una protesta no acabarà amb la meva il·lusió”, amenaça l’Ariadna. Només existia una manera de superar els obstacles, restar hores al son. “El vol surt a les 10.15 del Prat. No podem fer-hi gaire perquè la finestreta de facturació no obrirà abans”, admet l’Ariadna.

La Laia és la primera a aixecar-se, poc abans de les cinc del matí. Recull la motxilla, agafa un taxi i comença a serpentejar per l’Eixample barceloní per recollir la resta d’amigues. L’Ariadna acaba de ficar tot el que ha pogut a la maleta i baixa al portal de casa seva. “No havia sortit mai tan aviat de casa per agafar un vol”, somriu. La que pitjor ho porta és l’Ízaro. S’ha dormit. “La meva idea era despertar-me a les tres, veure un capítol de Joc de Trons i recollir les quatre coses que em quedaven. Després del DGTL estava tan cansada que m’he quedat adormida”, es lamenta mentre rep l’abraçada de les seves companyes.

“Com es nota que és agost. No hi ha gens de circulació. Si us sembla agafo el carrer de la Circumval·lació i la ronda Litoral”, informa el taxista, que ja té l’equipatge de les tres amigues dins del cotxe.

Durant els escassos vint-i-cinc minuts que separen el centre de Barcelona de l’aeroport, les tres amigues recorden altres viatges. Cuba, Nova York, el Brasil, Panamà, Colòmbia… “Fa poc vam ser a Formentera i vaig arribar pels pèls a l’avió. De fet estava sortint de casa quan van començar a embarcar”, recorda l’Ariadna. “A mi qualsevol reivindicació laboral em sembla lloable, però la proposta de la Generalitat suposa l’augment de gairebé un 25% del salari dels vigilants. Potser s’han passat de pretensiosos”, denúncia. Les tres s’enreden en una discussió en què totes opinen que, amb tanta protesta, els controladors poden acabar perdent la feina.

El taxi s’atura davant de la terminal 1. La Laia corre a buscar un carretó per col·locar totes les maletes excepte la de l’Ariadna, que té rodes. Ara és el torn de buscar la finestreta de la companyia Finnair. “Està tancada”, lamenta l’Ízaro. A la zona de control no hi ha ni mig minut de cua, en canvi, a les finestretes de facturació els clients alarmats per l’anunci de vaga s’aglutinen a l’espera que les companyies obrin.

Poc després de les set del matí les hostesses de terra obren les finestretes. A les 7.30 les tres amigues són a punt de facturar. “On és la meva maleta?”, s’espanta l’Ariadna. La conversa ha fet que oblidés l’únic embalum que no està dins del carretó cinc metres més enrere. A les 8.15 les tres amigues comencen a desfilar per l’entramat de cintes de tela que pretén posar ordre a unes cues que, de moment, són inexistents.

Totes tres saluden efusivament poc abans del control. L’últim obstacle per a les merescudes vacances està a punt de ser superat. El vol les portarà a Hèlsinki, on a les 15.00 faran escala. “Arribarem a Tòquio a la 1.00 de la matinada hora espanyola”, informa la Laia.

Cadascuna agafa una safata i diposita les seves pertinences. Avui, a més dels vigilants de seguretat, hi ha més agents de la Guàrdia Civil. L’aventura de les vacances acaba de començar.