“M’han arribat a confondre amb un jardiner”

La seva passió és la investigació d'incendis. Lourdes Casademont va néixer a la Bisbal d'Empordà el 1968. És afable, extravertida, riallera i en la mateixa mesura dura i estricta. També és una de les úniques quatre dones a Catalunya especialitzada en Investigació d'Incendis del Cos d'Agents Rurals (CAR). És a més la vicepresidenta de l'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya (ASPARC), on treballa per aconseguir donar a conèixer un Cos "invisible" per a la societat, "m'han arribat a confondre amb un jardiner" assegura, i "intentar influir en les polítiques que ens afecten". Per ella els èxits arriben "sumant esforços entre cossos" i ho intenta des del Baix Empordà.

Amb 49 anys i quatre fills, ha recorregut un camí intens i variat des de la moda a la Policia Local. Amb 28 anys, tres fills i ajudant en el comerç de galetes dels seus pares, va fer un gir a la seva vida de 180 graus. Van ser les converses amb el seu veí, que era i és el cap regional del CAR a Girona, les que el 2001 li van fer apostar per aquest cos.

Actualment les dones representen l'11'6% dels 481 agents en plantilla. "És una feina eminentment masculina, perquè el 90% són homes i perquè també ho acostumen a ser els interlocutors, caçadors, pescadors, agricultors..". Malgrat sentir frases com "nena, no et fa por anar pel bosc sola", ser dona no li ha representat cap problema ni fora ni dins del Cos. No es deixa acoquinar ni menysprear. Però reconeix: "Em costa amb els immigrants perquè tenim diferències culturals molt grans". "Els subsaharians se'ns dirigeixen sense mirar-nos a la cara, els marroquins ens ignoren i parlen amb "el" agent i els de l'Est ens infravaloren", assegura. Per evitar problemes prefereix que s'entenguin amb el seu company.

A part de les diverses tasques confiades a aquest Cos, la Lourdes és una de la trentena d'Agents Rurals especialitzats en incendis a Catalunya que en busquen les causes i lloc d'origen. Malgrat que estan cada vegada més desestacionalitzats, l'estiu és quan més se'n declaren i quan més gaudeix investigant. En general un 20% són intencionats. "En un 70% del total es pot incidir a través de la prevenció" diu, i recorda orgullosa, que en 15 anys s'han reduït del 25% al 10% els de causa desconeguda. Coneix tots els camins, boscos, racons on es va iniciar cada incendi i què el va causar. Controla cada línia elèctrica, repassa que la vegetació dels marges estigui segada com cal i que les barbacoes d'ús recreatiu tinguin les mesures necessàries. L'apassiona i ho transmet.

Enfundada en la seva granota ignífuga de treball, mostra orgullosa les seves eines. Una gran bossa negra que ha substituït el maletí metàl·lic, un detector de metalls, la cinta que delimita el lloc d'inici de l'incendi, banderetes que assenyalen indicis i una vintena d'elements més. Sobretot, explica satisfeta com gràcies al fet que un Agent va ensinistrar el seu gos, els ajuda a detectar l'ús hidrocarburs com a acceleradors.

Durant la investigació del foc tenen en compte factors molt diversos, humitat, vent...I en busquen les possibles causes. Llamps, línies elèctriques, cremes, si hi ha hagut intervenció humana voluntària o no "i quan no trobem res, mirem la possibilitat que hagi caigut un meteorit. Ha passat, però aquí no", gairebé lamenta.

La seva gran il·lusió: "trobar una fulgurita". M'explica que és una roca en forma de tub que s'origina per l'entrada d'un raig en un terreny sorrenc, que amb l'alta temperatura fusiona els grans. Coneixent-la, és qüestió de temps.