Els morts per ofegament sumen gairebé la meitat que les víctimes de trànsit
Enguany han mort 305 persones en mitjans aquàtics, un 14,66% més que en el mateix període del 2016
Un nen de cinc anys va morir després de caure en una piscina en una granja escola a Astúries on havia anat a passar el dia amb la seva mare, embarassada de sis mesos. Una monitora va trobar el cos del petit surant. Va ser el 25 de juliol i va elevar a 305 les persones que han mort a Espanya per ofegament entre el gener i el juliol, segons l'informe de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS), un 14,66% més que en el mateix període del 2016 i gairebé la meitat que les víctimes mortals per accidents de trànsit (673).
Les dades de la RFESS no són xifres oficials, sinó una recopilació de casos extrets dels mitjans de comunicació o proporcionats pels mateixos federats, ja que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) no facilita números des del 2015, una circumstància que rebutgen des d'aquesta organització. “Notem una mica de passivitat per part de les administracions públiques en aquest àmbit”, manifesta Ana Domínguez, coordinadora de la Comissió de Prevenció de la RFESS. Com que no són xifres oficials, l'informe no discrimina entre les morts per infart o altres problemes de salut que succeeixen dins l'aigua i que no són pròpiament ofegaments.
La xifra de morts per ofegament no només ha superat la de l'any passat, sinó també la del 2015, quan se'n van registrar 212 entre el gener i el juliol, segons la RFESS. Pel que fa a les causes d'aquest increment, Domínguez en dona algunes claus: “Les altes temperatures que estem tenint durant tot l'any han fet que les visites a espais aquàtics augmentin”. És cert que Espanya ha viscut el 2017 la primavera més càlida de què es té constància i les onades de calor no han parat de succeir-se des de començaments de juny, però des de la RFESS demanen estudis en profunditat sobre les causes d'aquests accidents, precisament per aplicar mesures de prevenció: “Trobem a faltar una mica de preocupació per les morts que es produeixen. Respecte als accidents de trànsit, sabem dia a dia quants se'n produeixen oficialment, però no quants ofegaments”. Durant tot el 2016, es van registrar fins a 437 morts en mitjans aquàtics, al voltant del 40% dels morts en accidents de trànsit durant aquests 12 mesos.
Hi ha un factor que sí que tenen clar. “La majoria dels casos evitables ho són per imprudències dels mateixos banyistes, ja sigui perquè accedeixen a zones on no està permès el bany, no segueixen les normes de seguretat o no fan cas als socorristes", afegeix Domínguez. Des de la RFESS asseguren que han intentat contactar amb les administracions públiques per elaborar un informe oficial que reculli de manera exhaustiva les causes dels ofegaments i per establir una legislació oficial sobre la tasca dels socorristes, però de moment diuen que no han trobat resposta. “No podem evitar el que no sabem. Enguany són més de 300 famílies destrossades i segueix sense haver-hi dades oficials”, es lamenta Domínguez. Del total d'ofegats el 2017, 21 tenien 17 anys o menys, i fins a 13 eren menors de cinc anys, com el petit mort a Astúries el passat 25 de juliol.
El 80% dels ofegats en el que va d'any eren homes, la majoria de nacionalitat espanyola, i el 70% tenia més de 35 anys. La meitat de les defuncions es va produir a la platja i en el 91% dels casos no hi havia vigilància. Respecte a aquesta última dada, Domínguez entén que això fa pensar que “el nombre d'efectius és molt inferior al que hauria d'existir al país”. Pel que fa a la seva distribució per mesos, al gener se'n van produir 34; al febrer, 17; març, 29; abril, 31; maig, 29; juny, 70 i juliol, 95.
Andalusia, la regió amb més víctimes
Espanya té més de 7.900 quilòmetres de costa. Andalusia, amb uns 945, és la quarta comunitat autònoma en extensió de litoral, però és la primera per nombre de víctimes. Un de cada cinc morts es va produir en aquesta regió, seguida de Galícia, amb 45 ofegaments i les Canàries i la Comunitat Valenciana, amb 42 defuncions en cadascuna. “Acostumem a fer una mitjana de dos o tres rescats per setmana. El problema que hi ha moltes vegades és l'atreviment i el desconeixement de les condicions de la platja”, manifesta Eduardo Rodríguez, socorrista a Sanlúcar de Barrameda, Cadis.
Diferències en la formació de socorristes
Des de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS) critiquen que la formació exigida per exercir de socorrista és molt diferent entre comunitats autònomes i demanen uns paràmetres unificats o uns mínims aplicables en totes les regions.
El problema és que hi ha comunitats on es pot ser socorrista només amb un curs de 20 hores mentre que a d'altres cal completar-ne 100 i passar unes proves físiques i periòdiques cada dos anys. “Arribem a trobar cursos en línia en els quals ni tan sols s'arriba a comprovar si pot nedar o no per poder exercir aquesta professió”, manifesta la seva portaveu, Ana Domínguez.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.