Troben mort el vocalista de Linkin Park, Chester Bennington

Chester Bennington (Phoenix, 1976), vocalista del grup de rock Linkin Park, ha estat trobat mort a casa seva, a Palos Verdes (Los Angeles), segons ha confirmat l'oficina forense de la ciutat californiana. "La principal hipòtesi que es plantegen els investigadors és la del suïcidi", ha declarat un portaveu. El cos del cantant es va trobar, penjat, ahir dijous al matí (hora local). Tenia 41 anys i sis fills de dos matrimonis.

El cantant va tenir una infància dolorosa: nascut i criat a Phoenix (Arizona), fill d'una infermera i un policia que treballava en casos d'abusos sexuals, va començar a consumir drogues habitualment als 11 anys, després del divorci dels seus pares i l'obtenció de la custòdia per part del pare. Bennington va declarar que també havia estat objecte d'abusos sexuals per part d'un home adult des dels set anys, situació que presumptament es va allargar durant més de cinc anys. La música va ser un salvavides per al jove, que abans d'entrar a Linkin Park va gravar tres discos amb una banda anomenada Grey Daze, molt influenciada per l'escena grunge.

El 1996, una de les bandes més emblemàtiques d'aquesta escena, Soundgarden, va publicar el que seria el seu últim àlbum en més de 15 anys. El grup es va separar poc després en un gest que va marcar els últims compassos de l'era del grunge, una època en la qual un grapat de músics amb grenyes criats en la independència discogràfica van capgirar la indústria musical. Aquell mateix any, uns joves d'un suburbi de Los Angeles van formar un grup anomenat Xero, que no va acabar de funcionar fins al 1999, amb el fitxatge d'un cantant desconegut anomenat Chester Bennington i un canvi de nom definitiu. Havia nascut Linkin Park, una banda que, més enllà de les seves qualitats musicals, resulta imprescindible per entendre l'evolució del metal comercial al segle XXI, i les seves diverses fusions amb el rap i l'electrònica.

Bennington, que havia declarat algunes vegades que un dels seus grups preferits en aquella època era Stone Temple Pilots, va fer realitat un somni quan el 2013 el van convocar per substituir el cantant original de la banda, Scott Weiland, però la va deixar el 2015 per concentrar-se al 100% en Linkin Park.

Inicialment considerats una versió més comercial de Limp Bizkit, el grup de Bennington va suposar la cristal·lització d'aquell nu metal que va anar creixent als anys noranta amb bandes com Korn, els primers Deftones, Slipknot o els mateixos Limp Bizkit. De sobte, el rock blanc i radiofònic del segle que s'acabava d'estrenar s'expandia d'una manera incontrolable, amb innombrables bandes que mai han tornat a aconseguir aquelles cotes de popularitat, com Papa Roach, Stand o Coal Chamber.

D'entre tots aquests grups, ningú ha sabut reinventar-se i mantenir-se com Linkin Park, una banda que ha guanyat dos Grammy, ha venut 68 milions de discos i ha sobreviscut a tots els embats de la indústria. L'últim àlbum de la banda va aparèixer el 19 de maig, exactament l'endemà que Chris Cornell —vocalista de Soundgarden i amic personal de Bennington— es pengés en una habitació d'hotel a Detroit. Dijous Cornell hauria fet 53 anys.

La mort de Cornell va ser un cop dur per a Bennington, que va publicar una carta en la qual deia al seu amic: “No em puc imaginar un món sense tu; reso perquè trobis la pau a l'altra vida”.

El 22 de juny, Linkin Park va fer un concert a Madrid, i el passat 3 de juliol, a Londres. L'inici de la gira nord-americana estava prevista per dijous 27 de juliol, amb una presentació a Massachusetts. El seu últim videoclip, Talking to myself, es va publicar hores abans que se sabés que Bennington havia mort.