La reforma horària, en risc per la falta de consens polític

El Pacte per la reforma horària impulsat per la Generalitat, que té com a objectiu avançar en termes generals dues hores l’activitat pública i privada per anar a l’uníson amb la resta del món, corre el perill de quedar tancada en un calaix per la falta de consens polític. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han estat els únics que aquest dilluns han signat el Pacte, mentre que els quatre partits de l’oposició, tot i que han assistit a l’esdeveniment, s’han negat a subscriure el document perquè consideren que la data d’aplicació de la reforma horària, el 2025, “queda lluny de les expectatives ciutadanes”.

L’ambiciosa reforma horària va sorgir el 2014 al si d’un grup de quinze experts, procedents de l’àmbit acadèmic, administratiu, comercial i de la salut, que va aconseguir que la Generalitat s’hi impliqués. Aquell mateix any, el Govern va impulsar la creació d’una comissió d’experts per anar donant forma al projecte. Ràpidament s’ha aconseguit un consens polític entre els partits catalans poc habitual, especialment en el marc de tensió política que ha generat el procés. Fins i tot el Govern central, que té moltes de les competències de les matèries que es volen tocar, ha manifestat que veu la reforma amb bons ulls.

Però aquesta unitat no s’ha visualitzat en l’acte de la signatura del Pacte per la reforma horària. Només l’han rubricat els grups independentistes, Junts pel Sí i la CUP. Al matí, poques hores abans de l’acte oficial, Ciutadans, el PSC, Sí que es Pot i el PP han enviat una carta a la Generalitat al·legant que no podien subscriure el text perquè “la data d’assoliment d’aquests objectius queda lluny de les expectatives ciutadanes”.

No obstant això, els quatre partits sí que han assistit a l’acte perquè sí que comparteixen l’objectiu de racionalitzar els horaris. El Pacte, però, sí que ha aconseguit sumar 110 signatures de les quatre diputacions catalanes, de l’Ajuntament de Barcelona, de patronals com Pimec i Foment del Treball, dels sindicats CCOO i la UGT, de les 12 universitats catalanes, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de col·legis professionals de diferents àmbits.

En una referència velada a la plantada dels partits de l’oposició, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat “generositat” i “coratge”, tant per explicar els resultats com per “no desdir-se dels compromisos amb les primeres dificultats”. Puigdemont ha afegit que canvis de tanta magnitud “no són mai senzills, ni cosa de pocs i demanen molt de temps”, però ha insistit que també requereix “tenir la voluntat de dur-los a terme”.

L’ajust horari busca augmentar la qualitat de vida, promocionant la conciliació laboral, però també millorar el rendiment laboral o escolar. La reforma afecta des de l’àmbit laboral, l’educació i els serveis públics fins al comerç, el lleure i el transport. “Tenim un problema en la manera com gestionem el temps. Malbaratem el temps, en una societat que malbarata els aliments, l’energia, els recursos i l’aigua. Som conscients que no podem seguir així perquè no tindrem futur”, ha dibuixat Puigdemont, que ha qualificat la reforma de nova “revolució industrial”.

Concretament, el document proposa compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina i reduir l’hora de dinar, introduir horaris laborals més flexibles i fomentar el teletreball, anar a dormir abans per allargar les hores de son, retallar l’horari dels serveis públics i dels actes polítics, augmentar els tràmits per internet en les administracions, avançar l’hora de de les escoles, dels comerços i fins i tot del prime time televisiu.

S’espera que els canvis horaris entrin plenament en vigor el 2025 —encara que de moment el projecte de llei per a la reforma horària està paralitzat al Parlament per buscar més consens—, però ja s’han iniciat diferents proves pilot per provar-ne els efectes, tant en ajuntaments com en escoles i empreses.

El nou conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha destacat que els canvis que defensa el Pacte ara poden semblar utòpics, igual que en el seu moment va passar amb el reciclatge, la prohibició de fumar en espais tancats, portar casc a les motos o l’obligació de fer servir el cinturó de seguretat als cotxes. “La distribució actual del temps ens semblarà el 2025 caduca i desfasada”, ha sentenciat Turull.