_
_
_
_
_

Podem ignora la idea d’Echenique de consultar els seus inscrits sobre l’1-O

La direcció del partit reivindica el valor del debat dut a terme entre els seus cercles

Àngels Piñol
Albano Dante Fachin, amb la secretària d'organització, Ruth Moreta, en una roda de premsa.
Albano Dante Fachin, amb la secretària d'organització, Ruth Moreta, en una roda de premsa.Andreu Dalmau (EFE)

Membres de la direcció de Podem han reivindicat aquest dimarts el debat que van fer entre el maig i el juny en un centenar de cercles sobre el referèndum de l'1 d'octubre i almenys ara com ara han ignorat la proposta de Pablo Echenique de fer una consulta entre els inscrits. El número dos l'executiva estatal va instar dilluns Podem a fer una votació entre els seus afiliats sobre el referèndum i una segona sobre la possible integració de la marca a Catalunya en Comú. Els militants de Podem ja van decidir al març no sumar-se al nou partit i els cercles ja s'han pronunciat sobre la consulta. "Estem molt orgullosos d'uns debats oberts fets des de baix en els quals han participat prop de mil persones", assenyalen fonts de la direcció catalana que de moment no es plantegen acceptar el suggeriment del número dos de Podem.

La proposta d'Echenique ha causat certa perplexitat a la cúpula de Podem en recordar que el Consell Ciutadà de Catalunya, el màxim òrgan del partit, ja va assumir dijous el resultat dels debats realitzats as cercles. El partit va revelar al juny que el 35% dels cercles havia acceptat la posició de la cúpula –que l'1-O no és vinculant però que hi participarien com a mobilització–; el 28% estava conforme a encarar el referèndum com a efectiu i un altre 27% el rebutjava de ple. L'executiva estatal entén, en qualsevol cas, que la consulta no ha estat prou àmplia.

Podem sempre reivindica que és l'únic partit sobiranista que ha fet un debat d'aquesta magnitud. Malgrat tot, fonts del partit assenyalen que sempre "avaluen" la decisió a cada moment i, com sempre, com a marc general, utilitzen els "instruments" per prendre les decisions des de "baix". La direcció estatal havia contemporitzat amb la decisió del seu partit a Catalunya fins que divendres va anunciar que faria campanya i faria una crida a votar en la consulta. Pablo Iglesias va desaprovar aquesta decisió –"Jo si fos català no votaria"– i es va alinear completament amb la posició d'Ada Colau i Xavier Domènech, que consideren que l'1-O no és un referèndum, però que defensen que es participi a favor del dret a decidir. Domènech i diversos portaveus dels comuns van aclarir dilluns la seva predisposició a anar a votar l'1-O. Fachin està lluny de l'ambigüitat dels comuns i dissabte va aclarir: "Participar és llevar-se al matí i anar a votar".

Iglesias, no obstant això, s'ha afanyat ara, en la línia d'Ada Colau, a dir que entén que les institucions catalanes facilitin la logística del referèndum perquè és una mobilització legítima distanciant-se de la seva posició de divendres. L'executiva estatal de Podem manté unes fredes relacions amb Podem des que es va desmarcar de Catalunya en Comú. De fet, Juan Carlos Monedero, fundador del partit i que no té càrrec orgànic, ha fet tres actes a Catalunya –al Prat, Gavà i Santa Coloma– en el qual ha criticat la direcció de Podem dubtant fins i tot dels resultats de la consulta dels cercles. Fachin el va convidar, a través de les xarxes socials, a mostrar-li el resultat dels debats i li retreu que amb un cap de setmana a Catalunya no n'hi ha prou per tenir una idea general del que passa.

És fonamental respectar  Podem a Catalunya, que participarà al referèndum”, afirma Miguel Urban

Podem té el suport de Miguel Urban, del sector anticapitalista, que ha afirmat: "És fonamental respectar Podem a Catalunya, que participarà en el referèndum". Les marees també s'han alineat amb el partit a Catalunya, igual que Podem Andalusia. El seu secretari de Comunicació, Pablo Pérez Ganfornina, va afirmar dilluns que la seva organització està a favor del referèndum perquè no censuraran que hi hagi un poble, com el català, "que majoritàriament vol decidir, votar i expressar la seva opinió", tot davant dels que "no els agraden que els ciutadans opinin i que puguin canviar el destí de les polítiques que s'han aplicat a Catalunya" i perquè, en cas contrari resultaria una "democràcia malalta i de mala qualitat", informa Europa Press.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_