Viure el surf a l’espera d’onades

“L’espera entre temporals t’ensenya a gaudir les petites coses”, explica Seb Hart. El jove músic i amant del surf ha viatjat arreu del món per trobar les millors platges. Va aterrar a l’octubre a Barcelona. A la capital catalana no ha trobat onades però sí una gran comunitat centrada en aquest esport. Divendres va tenir lloc una de les actuacions de la cinquena edició del Barcelona Surf Film Festival. La cabellera rossa cremada pel sol, una camisa hawaiana blau cel i la seva versió suau de la cançó I got you del nord-americà Jack Johnson combinen a la perfecció amb el certamen. “Tots estem connectats amb el mar. És un plaer compartir aquesta passió”, assegura Hart. Els jardins del Baluard del Museu Marítim de Barcelona han estat durant tres dies l’escenari d’aquesta iniciativa que engloba projeccions de curtmetratges i documentals, concerts, xerrades i parades de tota mena.

Más información

Els millors surfistes competeixen a les onades gegants de Hawaii

Les onades gegants tornen a Nazaré

Quan toquen les vuit del vespre els espais habilitats com a terrassa són plens. En una de les cantonades un dels assistents, en Dani, pren una cervesa amb un parell d’amics. “L’ambient desprèn bon rotllo. És una bona excusa per veure’ns”, comenta. La voluntat del certamen és precisament gaudir en companyia, explica Xavier Sintes, director del Barcelona Surf Film Festival. “S’està cremant una mica la imatge i desprestigiant la verdadera essència d’aquest esport”, denuncia. La iniciativa que va crear amb un company amant de la fotografia ha buscat ser des de la primera edició ser un punt de trobada de la comunitat de devots practicants i un lloc on donar a conèixer el món del surf.

A un altra de les taules, l’Olímpia i la Julia descansen. Aquestes joves de Veneçuela esperen en candeletes que arribi la nit per poder començar amb les projeccions. Un dels curtmetratges que participen en el festival és Mars. L’obra del valencià David Gaspar ja ha circulat per diversos certàmens, com el de Cadis i el de San Diego, des de la seva presentació el passat agost. “Aquests festivals donen sortida a un tipus de contingut molt concret. És una bona oportunitat per promocionar-nos”, assenyala. El director d’art de professió i guionista ocasional aposta per presentar curts que “transcendeixin del surf per explicar una història”.

Flanquejada per les cadires que miren la pantalla gegant on es projecten les pel·lícules hi ha la parada del Josep i la Sílvia. Aquest surfista d’Olot i l’enginyera de Tenerife que l’acompanya són els creadors de les primeres quilles biodegradables, sota el nom d’Exo. “Quan es perden, aquestes tòxiques peces de plàstic tarden gairebé mil anys en descompondre’s”, assegura la Sílvia. El seu producte pretén ser una opció alternativa: “Les nostres quilles estan fetes a partir de plàstic de midó. Es converteixen en aigua i diòxid de carboni i no contaminen”, expliquen. La idea va sorgir a l’edició passada del Barcelona Surf Film Festival. “Ens va sorprendre que gent que estima el mar l’estigués malmetent al mateix temps”, comenta la Silvia.

Al costat de la parada d’Exo s’erigeixen quatre grans taules de surf del fabricant australià DHD. Per primer cop, una de les marques amb més prestigi del món distribuirà el seu producte a Europa. “Només un establiment a Portugal tenia la llicència de fabricació i no s’utilitzaven els mateixos materials”, explica Dani Fraile, nou distribuïdor a Espanya de DHD. “La falta d’onades a Catalunya ens fa tenir molta ànsia de surf. Els que practiquen aquest esport valoren molt que les taules provinguin de la fàbrica original”, assegura Fraile.