Tots som turistes

“Als anys seixanta, la societat que s'estava recuperant de la guerra necessitava una nova arquitectura, capaç de reflectir els canvis que s'havien produït. Ara està passant el mateix: la professió s'ha de reorganitzar, perquè tal com està plantejada no funciona”. Ho afirma Michael Webb, fundador el 1960 del mític col·lectiu Archigram, encarregat d'impartir la xerrada inaugural del FADfest 2017, el festival del Foment de les Arts i del Disseny, que enguany centra les seves activitats en la relació entre la ciutat, el disseny i el turisme i com aquesta pot resultar profitosa per a la societat. Autor d'una obra clarivident i revolucionària que ha influït i inspirat generacions de professionals de l'arquitectura i el disseny, Archigram (contracció d'architecture i telegram) va plantejar el futur a través d'un imaginari gràfic basat en la tecnologia, la mobilitat i la transformació. El col·lectiu, que es va donar a conèixer pel seu enfocament futurista i hedonista, barrejava còmic, arquitectura, art pop i estètica aeroespacial en projectes utòpics, inviables aleshores, com mòduls habitables interconnectats, ciutats efímeres i infraestructures mòbils, que ara s'han convertit en estàndards habituals. “Volíem representar el futur, tot i que sovint el disseny era massa precís i complet per exposar possibilitats inèdites”, explica Webb, que va ser un dels primers teòrics de la cultura del lleure i els seus espais.

Molts dels temes que va abordar en la seva conferència d'ahir estan estretament relacionats amb les problemàtiques generades pel fenomen del turisme. “L'arquitectura ha de reaccionar als canvis; si no, queda infrautilitzada, com els enormes edificis de despatxos que funcionen només vuit hores al dia. Quin sentit tenen, quan la tecnologia actual ens permet desenvolupar bona part de la feina des d'un cotxe o una cafeteria? Cal pensar en solucions alternatives per a les hores que estan buits”, indica Webb, que a Barcelona s'ha sentit com a casa només durant la visita a l'innovador i ecològic edifici Media-TIC, dissenyat per Enric Ruiz-Geli.

La mobilitat, un dels temes que més interessen Webb, es plasma també en l'exposició central d'aquesta edició, instal·lada en un dels característics autobusos turístics, que s'aparcarà en diversos barris i funcionarà com a emblema de l'esdeveniment i detonador de debat. “Tots som turistes. És un fenomen que s'ha d'analitzar sense perjudicis en tota la seva complexitat”, afirma Ramon Faura, comissari de la mostra, que, considerat el diminut espai del bus, desplega una extraordinària quantitat d'informació: gràfics i mapes sobre l'activitat turística i els contactes entre turistes i residents, entrevistes audiovisuals que ofereixen la visió dels implicats sobre els avantatges i els inconvenients del turisme i fins i tot una instal·lació sobre els souvenirs d'estètica dubtosa i procedència llunyana que es venen a la Rambla, el carrer turístic per excel·lència.

Els souvenirs són un important element també de la mostra organitzada pel Materfad, el centre de materials del FAD, que reuneix projectes d'investigació sobre matèries primeres no convencionals, generades a partir dels residus personals i de l'activitat humana quotidiana. “Hi haurà tallers on es crearan souvenirs atípics, com espelmes fetes amb cera depilatòria o xiclets mastegats, recollits en llocs emblemàtics de la ciutat i encapsulats com si fossin fòssils”, explica Valérie Bergeron, directora de Materfad.

El programa del FADfest es completa, com de costum, amb l'exposició dedicada al Millor disseny de l'any (oberta fins a finals d'octubre), que reuneix els 34 finalistes dels premis ArtsFAD, els 30 treballs que opten als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme i els 225 projectes seleccionats entre els 1025 que s'han presentat als Premis ADG Laus de Disseny Gràfic i Comunicació Visual. Els guardons es lliuraran al llarg del festival, que es clausura el 2 de juliol, sota una estructura efímera de l'estudi internacional CODA, pionera a Europa pel seu sistema constructiu i dimensió. Es tracta d'una closca de forma orgànica que una grua de gran tonatge manté en suspensió sobre el públic (570 persones assegudes i 380 dempeus).