La Síndica de Barcelona exigeix més garanties abans de buidar nínxols

“El passat 1 de novembre, com cada any, vam portar flors al nínxol del meu sogre al cementiri de Collserola. Però l'havien buidat i havien traslladat els ossos a la fossa comuna. Ningú ens havia avisat”, lamenta aquest divendres la víctima del desnonament d'una sepultura. Aquest veí de Terrassa, que prefereix mantenir l'anonimat, assegura que el motiu pel qual es va buidar el nínxol va ser l'impagament d'una quota anual d'uns 60 euros. “Ningú ens en va dir res, ara només ens queda exigir responsabilitats i en secret, perquè la nostra família no es pot assabentar que el meu sogre és a la fossa per impagament”, lamenta.

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha denunciat aquest divendres al matí que traslladar les restes d'una persona a la fossa comuna sense que la família en tingui coneixement “provoca danys morals i pot comportar una indemnització. No és el primer cas que tenim i alguns han acabat amb sentències judicials. El procés per buidar un nínxol ha de tenir moltes més garanties”.

La Síndica va rebre la queixa del veí de Terrassa el passat 3 de novembre. “No només havien tret les restes del meu sogre, també havien llençat a les escombraries la làpida, una fotografia de la meva filla… No ens van mostrar cap respecte”, lamenta l'afectat. Quan van exigir responsabilitats a les oficines de Cementiris de Barcelona, els van dir que des del 2011 no havien pagat les quotes. "Asseguren que ens van enviar diverses cartes i que n'estàvem informats. Nosaltres no hem rebut cap carta i hauríem abonat la quota si ens n'haguéssim adonat. Per favor...! Si valen més les flors que portàvem cada any al nínxol”, es queixa l'afectat.

El veí de Terrassa diu que van canviar el número de compte bancari i la nova entitat els va assegurar que ella "s'encarregava de la domiciliació dels rebuts". "Però no va anar així i, com que és un pagament anual, no ens en vam adonar. A les oficines dels serveis funeraris tenen els justificants de recepció de les suposades cartes que ens havien enviat sense que nosaltres haguéssim signat els certificats”, denuncia.

Maria Assumpció Vilà assegura que l'actuació de Cementiris de Barcelona, que diu que va enviar diverses notificacions, s'adequa a l'ordenança de cementiris pel que fa a la caducitat del títol funerari. Tot i així, la síndica sosté que les conseqüències són lamentables i “irreversibles": "És impossible recuperar les restes de la fossa comuna”, entén. Per això, Vilà considera que s'han d'extremar les precaucions i assegurar-se que els titulars dels nínxols tenen coneixement del que pot passar. “No pot tornar a passar una cosa així, per aquest motiu crec que hi ha d'haver més garanties abans de declarar la caducitat i extinció d'un dret funerari. Seria fàcil enviant, simplement, un burofax”, ha defensat. La síndica subratlla que Cementiris de Barcelona només va intentar fer el cobrament mitjançant domiciliació bancària, però el deute no es va perseguir per via executiva “ni s'ha embargat el compte abans del desnonament”.

Des de Cementiris de Barcelona, un portaveu assegura que els processos de desnonament són llargs: “A Barcelona hi ha dos tipus de sepultures, una de cessió d'ús per unes dècades i una altra de lloguer. En tots dos casos es pot desnonar per impagament, tot i que són procediments llargs, en què sempre complim les garanties i comunicacions a les quals ens obliga l'ordenança. En aquest cas hem trigat més de quatre anys des que es va produir l'impagament i nosaltres hem fet totes les comunicacions a les quals estem obligats. Si cal que en fem més, que el legislador ens les ordeni”.

Una altra de les propostes de la síndica és que quan es buidi una sepultura, abans de traslladar les restes a la fossa comuna, es derivin a un espai intermedi “on es puguin dipositar les restes identificades durant un temps per si els familiars volen reclamar-les abans que es traslladin a la fossa comuna”.

La síndica ha anunciat que obrirà una investigació i demanarà a Cementiris de Barcelona el nombre de sepultures que s'han buidat durant els últims anys a la ciutat. Als nou cementiris de Barcelona hi ha 336.000 sepultures. Els processos de desnonament oberts actualment superen els 10.000, tot i que el nombre real anual acostuma a ser de menys de 200.

“El meu sogre ha estat un home molt estimat. Ara les flors que li anàvem a posar al seu nínxol les tenim a casa. Cada dia me les miro i m'enfado. Com és possible que hagi acabat en una fossa comuna...”, lamenta el veí de Terrassa, que segueix reclamant justícia.