May guanya sense majoria absoluta i Corbyn demana la seva dimissió

Ho va apostar tot i va perdre. La primera ministra Theresa May no ha pogut revalidar la folgada majoria absoluta que el seu antecessor, David Cameron, li havia deixat després de les eleccions del 2015. Quan falten 10 dies per haver d'asseure's a negociar el Brexit a Brussel·les, el Partit Conservador ha guanyat les eleccions però sense la majoria absoluta que pretenia aconseguir May per enfortir la seva postura davant els socis comunitaris. El Regne Unit treu el cap a la inestabilitat política amb un resultat electoral en el qual els laboristes aconsegueixen el seu millor resultat en anys.

Amb el mapa polític que ha sortit de les eleccions d'aquest dijous, May haurà de fer front a la humiliació d'haver fallat amb la convocatòria d'eleccions anticipades. El líder laborista, Jeremy Corbyn, ja ha demanat la dimissió d'una primera ministra, que surt molt afeblida de la seva aposta electoral.

Amb el 99% escrutat i 643 dels 650 escons assignats, els conservadors obtenen 313 escons (42,35%, -12) i els segueixen, a dos punts, els laboristes amb 260 (40,2%, +28), el nacionalista escocès SNP amb 35 (-21), el Partit Liberal Demòcrata amb 12 (+4), el Partit Unionista amb 10 (+2), mentre que la resta es reparteixen 13 (-2).

L'escenari dibuixat aboca a un Govern conservador en minoria o fins i tot, encara que això és menys probable, a una majoria alternativa liderada pels laboristes. El temor a aquests escenaris va provocar una caiguda inicial de la lliura d'un 2%, al seu nivell més baix en sis setmanes.

Els conservadors han perdut almenys 13 escons. I això tenint en compte que sense els que han aconseguit els escocesos –un fet inèdit– liderats per Ruth Davidson, la nit de May hauria estat encara més dura. Mentrestant, els laboristes de Corbyn, amb un programa electoral basat en les polítiques contra l'austeritat molt proper als joves i allunyat de les elits polítiques, han aconseguit 30 parlamentaris més. Un resultat molt millor de l'esperat. El nacionalisme escocès ha perdut molt terreny que ja havia aconseguit, de forma extraordinària, el 2015: el SNP de Nicola Sturgeon es manté com a tercera força política del país però sense tant de pes.

La campanya ha mostrat les debilitats del lideratge i el projecte de la persona que, si es confirma en concloure el recompte aquest matí, haurà d'iniciar d'aquí a 10 dies les negociacions per trencar amb la UE. Aquesta serà la prioritat del Govern que surti del Parlament que van triar dijous els britànics. Però també l'esperen altres fronts, per exemple la seguretat nacional amenaçada pel terrorisme gihadista i les tensions territorials encarnades en el desafiament independentista escocès.

Es tracta d'un fracàs que marcaria la carrera de May i el futur immediat del país. El 18 de març la primera ministra va anunciar la seva intenció d'avançar els comicis a la recerca d'una majoria més àmplia que reforcés la seva posició negociadora a Europa. El desastre de l'antieuropeu i populista UKIP –el partit que, amb un 12,5% del vot el 2015 i un sol escó, ha marcat l'agenda política dels últims anys– prometia que un bon nombre de vots tornarien a mans conservadores. La crisi del laborisme, amb els diputats en guerra contra un líder que tira del partit cap a l'esquerra, feia somiar que esgarraparien vots del centre. Theresa May ho va voler tot. Va apel·lar els orfes de l'UKIP amb duresa en el Brexit i en la immigració. Als laboristes descontents, els va voler oferir un conservadorisme “per a la classe treballadora”.

Era un guió ambiciós que, sobre el paper, funcionava. Però la coreografia va resultar massa complicada. I l'actriu principal no va estar a l'altura. Durant la nit, sense esperar el resultat final, ja es van escoltar veus que qüestionaven la seva autoritat per seguir al capdavant del país.

L'escenari complica la colossal labor legislativa que requerirà la sortida de la Unió Europea. Les conseqüències pel Brexit són impredictibles però, en tot cas, suposa un revés per a la línia dura que defensa May. Un Govern en minoria, o una majoria alternativa, podria afavorir un Brexit més suau en la mesura en què la postura negociadora hauria de ser més consensuada.

En les eleccions d'aquest dijous la primera ministra ha deixat part de la seva autoritat. May, que va succeir David Cameron sense passar per les urnes, era una incògnita. En la primera campanya que lluita des de la primera fila, es va mostrar nerviosa, distant, forçada. Va repetir eslògans mecànicament, no va aprofundir. Va cometre errors gravíssims: la insòlita esmena del programa electoral, quatre dies després de presentar-se, se sumava a un llarg historial de rectificacions que l'allunyen de la imatge de “líder estable” que vol projectar. La campanya, lluny de reforçar la seva figura al país i a Europa, ha deixat al descobert les seves debilitats.