Així és Barcelona segons les sèries nord-americanes

“Abans que el món conegués Indiana, Indiana va conèixer al món”. Aquest era l'eslògan de les aventures del jove Indiana Jones (ABC, 1992 – 1996), una sèrie ideada i produïda per George Lucas. L'èxit de la trilogia cinematogràfica original va ser més que suficient per traslladar les aventures d'Indiana a la petita pantalla. La ficció relata les aventures d'un jove Henry Jones Jr., interpretat en la majoria dels episodis per Sean Patrick Flannery, que recorre diferents llocs de tot el globus de principis del segle XX. Emmarcada en la Primera Guerra Mundial, Indy aterra a la ciutat neutral de Barcelona el 1917, on es troba amb un trio internacional d'espies que conspiren contra els seus homòlegs alemanys. L'època apareix fidelment representada en escenaris com el Park Güell, les torres incompletes de la Façana del Naixement de la Sagrada Família, l'Hospital de Sant Pau o el Palau de la Justícia. Però tal vegada el retrat més fidel que s'observa en l'episodi sigui la trobada que té Indiana amb un jove Pablo Picasso, que en aquella època treballava com a decorador d'escenaris dels ballets russos que es representaven al Teatre del Liceu. No obstant això, la majoria d'escenes té com a teló de fons la cultura del tablao flamenc, on la ‘bailaora Juanita’ farà salivar més d'un espia, que intentarà enderrocar els alemanys vestits de toreros i de guàrdia civils, amb tricorni inclòs, a la desapareguda plaça de toros de les Arenes.

D'altra banda, les muntanyes que envolten Barcelona també han estat escenari, almenys imaginari, en sitcoms nord-americans com Friends (NBC, 1994 – 2004). En l'episodi The One with the Videotape, Joey intenta ajudar Ross per a la seva propera cita. Li explica com va conèixer una noia en la seva etapa com a senderista pel sud-est d'Europa, anant a parar a la muntanya del Tibidabo. La defineix com un paratge d'arbres altíssims i frondosos que conformen una naturalesa aclaparadora. A més, sembla que els guionistes de la sèrie van inspeccionar bé el lloc, ja que també cita que la trobada amb la noia és en un llac enorme, que podria ser el pantà de Vallvidrera.

No obstant això, els nord-americans no sempre encerten amb la geografia catalana i, per extensió, l'espanyola. En la vuitena temporada de Cómo conocí a vuestra madre (CBS, 2005 – 2014), Ted Mosbey viatja a una Espanya totalment distorsionada. El mapa geogràfic plasmat en el capítol situa Barcelona com una ciutat sense costa, a l'altura de Vic, Tarragona com "Tarrogona", València és "Valencenia" i Mèrida brolla a Portugal com "Marida". Però a més de les sevillanes barrejades amb els tangos, Ted arriba al Park Güell i just per davant d'ell apareix un grup de  mariachis . Davant aquesta dislocació total, els guionistes de la sèrie van rebre milers de queixes per part dels espectadors, i per a les reposicions del capítol i l'edició en DVD van canviar el mapa d'Espanya per un de Mèxic.

Però si hi ha una sèrie que ha recorregut gairebé tot Espanya aquesta és Àlies (ABC, 2001 – 2006). La ficció d'espionatge creada per J.J. Abrams presenta uns personatges pertanyents a la CIA que lluiten contra el crim organitzat internacional, fent parada en ciutats com Sevilla, Madrid, Eivissa, o Saragossa. A pesar que els inicis dels seus capítols tinguin vistes aèries de la ciutat en qüestió, la resta de localitzacions són recreacions. En el cas de Barcelona, Sydney Bristow i Michael Vaughn inspeccionen la ciutat des del port, i aquest últim es refereix a la bona gastronomia mediterrània amb un “hi ha restaurants fabulosos a Barcelona”.

En aquest àmbit de criminologia i investigació també hi ha lloc per a la policia autonòmica de Catalunya. En la setena temporada de CSI: New York (CBS, 2004 – 2013), un Mosso d'Esquadra es fa càrrec de l'assassinat d'un empresari català establert a Manhattan, però lluny de tenir un nom més aviat català, el mosso es diu Héctor Vargas i té un accent llatinoamericà ben marcat. També és curiós que Jo Danville conegui a la policia de Catalunya quan va ser a cobrir els atemptats de l'11-M a Madrid.

L'animació també mira a Catalunya

En les 28 temporades dels Simpson (FOX, 1989 - ), la sèrie més longeva de la televisió ha tingut moltes ocasions per citar diferents aspectes de la cultura catalana. Salvador Dalí i Joan Miró han estat dos dels artistes mostrats per la sèrie, i també apareix la ciutat de Barcelona en una de les lletres del grup de Panda a tope, la boyband capitanejada per Bart Simpson. A més, el xef Ferran Adrià o els jugadors del Barça també han estat ‘simpsonitzats’ pel creador de la sèrie, Matt Groening. Però la gran inclusió de Barcelona apareix en el quart episodi de la 25a temporada de la mà d'Eduardo Barcelona, un amic de la infància que va a visitar Homer. Aquest personatge s'exhibeix com un home tremendament fogó (vuit dones i més de 200 fills), religiós i amb un marcat accent veneçolà.

L'animació japonesa també ha retratat el turisme que el seu país realitza pels carrers de Barcelona. En Sin Chan (TV Asahi, 1992 - ), la família Nohara viatja a la capital catalana i la seva guia, Carmen, els porta per les Rambles, el monument a Colom, el Park Güell i presenta a la Sagrada Família com “un monument molt conegut al Japó”. La gastronomia és un altre dels plats forts, sobretot la paella que repeteix contínuament Sin Chan, sempre acompanyada de flamenc i olès per tot arreu. L'altre cas apareix a Campions: Oliver i Benji, on en l'última temporada, Oliver fitxa pel FC Barcelona, en la sèrie, ‘FC Catalunya’.