El dolor de les germanes de Salvador Puig Antich

Antonio López Sierra va ser un dels últims botxins d'Espanya. El dos de març del 1974, a les 9.20 hores, va posar fi a la vida de l'últim pres que seria executat dins dels murs de la presó Model de Barcelona. Es tractava de l'anarquista del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) Salvador Puig Antich. Les seves quatre germanes recorden perfectament les setmanes prèvies a l'execució de l'última víctima del garrot vil a la presó que ara tanca les portes.

“Passar per davant d'aquest edifici sempre ens provocarà dolor. És igual que el transformin en un jardí, continuarem evitant-lo. Així i tot, millor que estigui tancada”, sentencia la Carme, una de les quatre germanes de Salvador Puig Antich.

Puich Antich va ser empresonat acusat de matar en un tiroteig el sotsinspector de la Policia Nacional Francisco Anguas Barragán, el 25 de setembre del 1973 a Barcelona. Cinc dies abans, ETA havia matat el president del Govern Luis Carrero Blanco en un aparatós atemptat a Madrid. Un consell de guerra va condemnar Puich Antic a mort.

“Va estar pres del 25 de setembre del 1973 al dos de març del 1974. Ens deixaven visitar-lo dues vegades per setmana i només durant 20 minuts”, recorda la Carme. Els funcionaris els impedien abraçades o qualsevol frec. “Consideraven Salvador un pres perillós per la qual cosa durant les comunicacions no hi havia cap altre reclús. No ens deixaven parlar en català i, al final, només podíem parlar de ximpleries”, recorda.

L'execució de Puig Antich va ser traumàtica per a les germanes i sempre anirà lligada als murs de la presó barcelonina. “El divendres u de març ens van avisar que podíem estar amb en Salvador les seves últimes hores de vida. Van treure dues butaques fastigoses a una sala. La meva germana gran va portar fotos familiars, vam explicar anècdotes, hi havia moments en què no parlàvem…, això sí, sempre hi van estar presents set o vuit funcionaris”, recorda. El Col·legi d'Advocats es va mobilitzar i, durant tota la nit, van estar intentant recollir suports internacionals que obliguessin el dictador a signar l'indult.

“No va servir de res. A les sis del matí ens van fer fora de la Model. Ens vam acomiadar d'en Salvador, vam ser al bar del davant fins que un cotxe fúnebre va treure el taüt per la porta de la presó”, lamenta. El vehicle va traslladar el cadàver al cementiri de Montjuïc. “Van deixar el cos en una caseta, li vaig fer un petó i encara estava calent. Li vaig treure les sabatilles i un anell. En sortir del cementiri, els militars estaven vestits de gala amb guants. Era la seva festa. Un d'ells va voler donar-nos el condol i li vam negar la mà”, recorda.

“Han passat molts anys i ningú ha demanat perdó. Només volem que es revisi el cas i es constati que el sumari estava manipulat i que el meu germà va ser condemnat simplement perquè necessitaven algú que pagués per l'atemptat contra Carrero Blanco”, sentencia la germana. “La gent del carrer ens va mostrar tot el seu suport però els partits polítics, que ja estaven molt latents, no van fer res per en Salvador. Era anarquista i potser els molestava. Va ser un crim d'estat i encara hi ha responsables vius de l'assassinat del meu germà”, afirma.

Després de la mort d'en Salvador, i una vegada instaurada la democràcia, les germanes Puig Antich han visitat diverses vegades la Model. “Hem participat en documentals però ara no vull tornar a sentir aquelles portes corredisses de ferro que sonen exactament igual que llavors”.

Puig Antich va passar la seva última nit a la cel·la 443. El botxí va col·locar el garrot vil amb què van executar l'activista del MIL a la paqueteria de la presó. Ambdues estances, igual que la resta de la presó, es convertiran en història durant el matí d'avui.