Ortega inicia la batalla per pugnar amb Colau per l’alcaldia de Barcelona

L'exconsellera Joana Ortega, inhabilitada per la seva participació en la consulta independentista del 9-N, ha fet els primers passos per participar en les primàries que el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) convocarà aquest any per escollir el seu alcaldable per Barcelona. És el primer moviment en el principal partit de l'oposició que té com a objectiu desbancar Ada Colau de l'alcaldia, quan encara falten dos anys per a les municipals.

Ortega s'enfronta a una sanció d'un any i nou mesos d'inhabilitació per participar en l'organització del 9-N quan era vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació. Davant el temor que la seva condemna acabi penalitzant les seves intencions de reingressar a la política, el seu advocat ha demandat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que executi ja la sentència, de manera que la pena comenci a comptabilitzar i el 2019 ja pugui estar totalment complerta.

L'exconsellera i membre d'Unió Democràtica té, no obstant això, un problema, ja que ha recorregut la sentència davant el Tribunal Suprem. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, va avisar ahir que, una vegada presentat el recurs, el futur d'Ortega està en mans del Suprem, que aplicarà els seus propis temps per dictar la sentència.

Ortega —que va ser regidora entre 1996 i 2007— ha iniciat contactes discrets amb el partit, que podria explotar la seva condemna com a partícip en el 9-N i situar una barcelonina al capdavant del seu grup a Barcelona. Fonts municipals es van limitar a expressar el seu suport a l'exconsellera perquè pugui superar els problemes judicials.

Tot i que va per lliure, el seu moviment és una mostra del mar de fons que hi ha al Partit Demòcrata. Gairebé un any després de la seva refundació per deixar enrere l'herència de Convergència Democràtica, no té encara candidats per a les principals eleccions (autonòmiques i Barcelona) i aquest any hauria de celebrar un procés de primàries per escollir el relleu de Xavier Trias com a alcaldable de Barcelona. La idea de la federació barcelonina del PDeCAT és celebrar aquestes eleccions aquest any, sempre que no se solapin amb el procés independentista. El límit per celebrar-les és el mes de juny de l'any vinent.

El reglament sobre aquestes eleccions internes obre la porta al fet que es puguin presentar candidats independents, sense afiliació a la formació. Justament el paper que podria jugar Ortega, ara que el partit en el qual sempre ha militat es troba a les portes de la liquidació, incapaç d'aconseguir representació parlamentària en les últimes eleccions autonòmiques i ofegat pels deutes. Ortega no és l'únic cas d'independent que preveu ser cap de cartell per Barcelona. En una situació similar, però sense inhabilitació que ho impedeixi, es troba l'actual delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, qui també ha mostrat en diferents moments el seu anhel de ser alcalde i el seu convenciment que té un model de ciutat. Mascarell, exmilitant socialista i des del 2010 en l'òrbita convergent com a independent, té experiència a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser regidor de Cultura per un breu espai de temps de Pasqual Maragall.

Les candidatures —encara no oficialitzades— d'Ortega i Mascarell són una mostra de la situació per la qual travessa el PDeCAT, que ha d'administrar les seves necessitats per formar tant la candidatura de la capital catalana com la que el partit presentarà a les properes eleccions a la Generalitat. A cavall d'aquestes dues candidatures hi ha Neus Munté, actual portaveu del Govern de la Generalitat, i Santi Vila, conseller de Cultura, a qui les enquestes internes situen com a possibles candidats en totes dues eleccions. Joaquim Forn, membre de l'actual grup municipal, és una altra de les figures que sonen per encapçalar la llista per la capital catalana.