Mor als 83 anys l’exdictador panameny Manuel Antonio Noriega

Manuel Antonio Noriega, que va ser home fort de Panamà, va morir ahir dilluns als 83 anys com ho han fet pocs dictadors llatinoamericans del segle passat: empestat al seu país, condemnat per la justícia i després de passar gairebé tres dècades a diferents presons. Només el va salvar de morir a la presó el tumor cerebral que el va obligar a rebre tractament durant les últimes setmanes de vida en un hospital de Ciutat de Panamà.

Han passat més de 27 anys des de l'última imatge d'aparent dignitat que se li recorda a Noriega: el dia en què, vestit amb el seu uniforme militar, sota el qual va governar de facto Panamà durant sis anys interminables (1983-1989), es va lliurar a les tropes dels Estats Units, llavors un país aliat, després de la invasió que va causar la mort de milers de persones. Des d'aquell dia, 3 de gener del 1990, el rastre que ha quedat de Noriega ha estat el del seu periple carcerari pels Estats Units, França i Panamà, tres dècades en què la seva imatge s'ha anat deteriorant, no així el llegat macabre que va arrossegar al seu país. "La mort de Manuel A. Noriega tanca un capítol de la nostra història; les seves filles i els seus familiars mereixen un sepeli en pau", ha tuitejat l'actual president de Panamà, Juan Carlos Varela, quan ha conegut la notícia.

Ferri militar emparat per la CIA des dels anys cinquanta –el director de l'agència l'any de la seva detenció, Bill Casey, s'hi referia com "He's my boy" [És el meu noi”]–, Noriega va esdevenir un autòcrata gràcies a la seva habilitat per acontentar tant els Estats Units, especialment l'agència d'intel·ligència, com al mateix temps saber relacionar-se amb la Cuba castrista, la Nicaragua del Daniel Ortega sandinista o Pablo Escobar i el seu càrtel de Medellín, els membres del qual campaven com volien per la veïna Panamà. Els vincles amb el narcotràfic van ser la seva condemna als Estats Units.

Noriega va escalar dins de les forces militars panamenyes fins a arribar a dalt de tot, des d'on va fer costat al general Omar Torrijos, mort en un misteriós accident d'avió el 1981. A partir de llavors, Noriega, com a cap dels serveis de seguretat i intel·ligència, es va convertir en l'home fort de Panamà, l'àlies amb el qual se'l va conèixer.

En aquell moment, Panamà s'havia convertit en una peça clau per als Estats Units en el tauler polític llatinoamericà, amb la consolidació de la Revolució Cubana i el sorgiment de guerrilles a Centreamèrica i Sud-amèrica. Mentre subministrava tot tipus de suport als EUA per la contrainsurgència, Noriega sumia Panamà en una crisi econòmica, política i social com no s'havia vist fins llavors. Els que van intentar alçar la veu contra ell van ser aniquilats, com l'opositor Hugo Spadafora, que van trobar decapitat el 1985.

La sort del dictador panameny va canviar quan els Estats Units van comprovar que Noriega no només era aliat seu, sinó que també ho era del narcotraficant. Si la CIA encara el veia amb bons ulls, la DEA, l'agència antidroga, s'inclinava per tot el contrari. El 1988, el general panameny va ser acusat en un tribunal dels Estats Units de tràfic de drogues. Un any després, el desembre del 1989, després d'unes eleccions fraudulentes i un intent fallit de cop d'Estat, el president George Bush va donar l'ordre de començar el bombardeig contra Panamà, la coneguda com a operació Causa Justa, per intentar capturar Noriega. Aquest es va lliurar el 3 de gener del 1990.

El 1992, Noriega va ser condemnat als Estats Units a 40 anys de presó, pena que li va ser reduïda a 30 —mentre seguia reclòs amb privilegis que no tenien altres reus— i després encara més per bona conducta. L'abril del 2010 va ser extraditat a França, on va ser condemnat per blanquejar diners del narcotràfic. Un any després, els Estats Units van aprovar que fos extraditat a Panamà, on havia estat condemnat prèviament en absència a 20 anys per la seva implicació en l'assassinat de Spadafora.

El dictador panameny estava ingressat des de març en vigilància intensiva en estat crític després d'haver-se sotmès a dues operacions en menys de vuit hores i d'haver patit una hemorràgia cerebral, segons van explicar llavors el seu advocat i les seves filles. Mesos després de ser extraditat des de França el 2011, es va revelar que Noriega tenia un tumor cerebral. Els metges van assegurar que el tumor havia crescut. No obstant això, va haver-hi qui, com el seu llavors aliat, l'exgeneral de la guàrdia nacional Rubén Darío, va assegurar que la salut de l'autòcrata panameny s'havia anat deteriorant però que la “realitat s'havia inflat” per aconseguir que l'excarceressin. Noriega, com tants altres dictadors llatinoamericans, volia morir en llibertat. No ho va aconseguir.