El tribunal del cas Palau rebutja que el Consorci acusi Convergència

El tribunal que jutja el cas de l'espoli del Palau de la Música ha rebutjat aquest divendres, per evitar una possible nul·litat, la petició de el Consorci d'aquesta institució musical de canviar les seves conclusions per acusar ara Convergència. L'òrgan va modificar l'escrit definitiu que havia presentat el 12 de maig després de la pressió de l'Ajuntament de Barcelona i el Parlament. Dimarts passat la Generalitat es va abstenir al Consorci per facilitar l'acusació a CDC, que ha estat finalment desestimada per la Audiència en presentar-se fora de termini. En tot cas, la Fiscalia i l'acusació popular assenyalen ja al partit per lucrar-se amb l'espoli.

De res ha servit el canvi d'opinió del Consorci del Palau. Aquest òrgan, integrat pel Consistori, la Generalitat i l'Estat, va elevar a definitives el 12 de maig les seves conclusions sobre el cas Palau. La posició del Consorci va ser llavors la dels últims sis anys: no assenyalar ni a Convergència Democràtica ni al seu ex-tresorer, Daniel Osàcar, per haver participat a títol lucratiu de la substracció de 24 milions d'euros de la institució musical. No obstant això, des que l'ex-president del Palau Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, confessessin el pagament de comissions il·legals de l'empresa Ferrovial a Convergència, la pressió política ha anat en augment.

El Parlament va aprovar, amb el suport de tots els diputats excepte els del PDeCAT, dues propostes de resolució que instaven la Generalitat a acusar CDC en el procés. Davant aquesta situació, i després de la pressió de l'Ajuntament de Barcelona al Consorci, la Generalitat va decidir canviar el sentit dels tres vots que té al Consorci (format per 12 membres de les diferents administracions i de l'Orfeó Català). Els representants de l'Executiu català es van abstenir i van facilitar que prosperés el canvi de posició propiciat per l'Ajuntament.

De poc ha servit aquesta modificació de l'escrit, ja que l'Audiència de Barcelona no l'ha acceptat per estar fora de termini. La proposta de modificació del Consorci només ha estat acceptada per l'advocat de l'acusació popular, exercida per la Federació d'Associacions de Vecïns de Barcelona. Fins i tot el fiscal, Emilio Sánchez Ulled, ha considerat que no procedia acceptar la modificació, ja que el tràmit de presentació de conclusions ja havia acabat.

Les diferents defenses del cas també han demanat al tribunal que desestimi el canvi. L'advocat de Daniel Osàcar i de CDC, Xavier Melero, ha arribat a dir que la decisió política de canviar la posició del Consorci deixa “en ridícul” els serveis jurídics de la Generalitat. Melero ha al·legat que s'havien de respectar els temps i, amb to bel·ligerant, ha asseverat: “De vegades només el formalisme ens protegeix del perillosíssim idealisme de buròcrates i polítics”.

Després d'escoltar les parts, el tribunal ha considerat que el primer escrit d'acusació del Consorci ja va ser portat a conclusions definitives, i que, per tant, s'havia fet un tràmit “preclusiu” que no pot modificar-se. “Aquest concepte existeix en dret per donar garanties processals a totes les parts”, ha explicat la presidenta de la sala, Montserrat Comas. “Igual que no podem reobrir ara un tràmit de proves, tampoc podem reobrir un tràmit que va quedar formalitzat el 17 de maig”, ha aclarit la magistrada, per advertir després que si reobria el procediment es podria demanar la nul·litat del judici.

La decisió de la Audiencia s'ha conegut durant el debat en el ple municipal d'una proposició de Barcelona en Comú per fer costat al Consorci en la decisió d'acusar CDC. Després de la sessió, el tinent d'alcalde de Drets Civils de l'Ajuntament, Jaume Asens, ha anunciat que el consistori demanarà responsabilitats a la Generalitat, en considerar que el canvi de vot del Govern va arribar massa tard. En concret, demanarà responsabilitats patrimonials als tres representants de la Generalitat al Consorci si el Palau no és restituït per CDC amb els 6,6 milions d'euros que, segons la fiscalia, el partit va cobrar en comissions de Ferrovial a canvi d'adjudicacions d'obra pública.

Després de la decisió del tribunal, s'han elevat a definitives les conclusions de les defenses, en les quals l'advocat de Fèlix Millet, per qui la Fiscalía demana 14 anys i nou mesos de presó, manté la seva petició inicial de menys de dos anys de presó per a l'ex responsable del Palau de la Música. La defensa de Jordi i Gemma Montull ha acceptat la reducció de condemna plantejada pel ministeri públic, de 10 anys i 10 mesos per al primer i de tres anys de presó, un d'ells substituïble per multa, per a la seva filla. No obstant això, Jorge Navarro, advocat dels Montull, ha presentat una conclusió alternativa en la qual sol·licita menys d'un any de presó per a cadascun d'ells, en aplicació d'atenuants per dilacions indegudes, reparació del dany i confessió.