La Generalitat té un pla (de lectura)

La Generalitat té un pla perquè la lectura guanyi musculatura en els propers quatre anys. La iniciativa no és nova: l'anterior conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja en va presentar un, el Pla Nacional de Lectura 2012-2016, amb bastants objectius expressats en percentatges i xifres que es van quedar pel camí. El que ha presentat aquest dimarts Santi Vila, el Pla de Lectura 2020, ha canviat previsions per plans d'actuació amb pressupostos concrets. I això s'hauria de traduir en el fet que es passi dels nou milions que es van invertir en la promoció de la lectura el 2016 (aquest any ja hi ha pressupostats 19 milions) als 32,7 milions el 2020, és a dir, gairebé quadruplicar la inversió. En total, uns 105 milions en quatre anys. 

“És el pla més rellevant d'aquest departament per a aquesta legislatura i aspira a un pragmatisme total”, emmarca Vila aquesta proposta, amb 20 línies d'actuació i 56 accions. No hi ha grans idees, reconeix, però té els seus cops d'efecte i de diners que agradaran al sector. Hi ha, és clar, un primer paquet polític: la creació d'una Direcció General del Llibre, que unificarà totes les competències de foment de la lectura i gestió de biblioteques en un sol organisme. L'acompanyarà un flamant Consell Nacional de la Lectura, òrgan assessor que avaluarà les polítiques de les diferents administracions en aquest camp i que constituiran 20 representants del món acadèmic escollits per associacions i gremis, amb el vistiplau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, i 13 d'institucionals. El paquet polític el tanca la implantació d'un comissionat de la Lectura, que farà tasques de coordinació. Vila pretén que el consell ja estigui operatiu al setembre, però prefereix que la figura del comissionat i del director general es decideixin en la nova legislatura.

A més de mesures de projecció destinades a la promoció pública i popular, com la creació d'una Nit de la Lectura inspirant-se en la popular Nit dels Museus (es planteja per al setembre, en la propera edició de la Setmana del Llibre en Català), acords amb els mitjans de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio rebran a partir de l'any que ve 150.000 i 100.000 euros anuals per promoure els llibres en la seva programació) o la convocatòria d'un concurs fotogràfic, també hi ha mesures menys espectaculars però vitals per al sector, especialment per als editors, que a grans trets veuran com les ajudes s'incrementen més d'un 30% (2,7 milions d'euros només en aportacions reintegrables per a projectes el 2020). Però la mesura més destacada, sens dubte, és que gairebé es quadriplicarà el pressupost per a l'adquisició de llibres per a les biblioteques, en una progressió que culminarà amb una partida de 8 milions d'euros al final del pla (5 milions ja aquest any). Bona part d'aquestes compres institucionals es pretén que es facin a partir de llibreries de proximitat, per ajudar així aquest sector, la modernització del qual doblarà la seva partida fins als 600.000 euros.

Tot això en un context de construcció i millora d'equipaments (6 milions d'euros al final del pla, començant aquest any amb 2,7 milions) i una reestructuració del sistema bibliotecari, que preveu reforçar centres perquè funcionin com a biblioteques centrals de vegueries (600.000 euros). En aquest àmbit es voldria compensar un dèficit històric i gairebé tan recurrent com una mala cançó d'estiu: un catàleg i un portal unificat per a tot el sistema bibliotecari públic que culmini amb un carnet únic (100.000 euros anuals). “Això segur que estarà a principis del 2018 perquè farem el que és pràctic i viable de debò”, assegura Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals i un dels timoners del pla, en una al·lusió velada al projecte de Mascarell, que volia convertir aquest carnet bibliotecari nonat en una iniciativa més ambiciosa, amb descomptes en el consum de tot l'àmbit cultural.

Mentrestant, s'incrementaran partides que contribueixin a la internacionalització de les empreses del sector editorial (500.000 euros) o a l'impuls per a l'organització de fires i salons –es reforçarà la Setmana del Llibre, amb 150.000 euros anuals; el Saló del Còmic (60.000), el del Llibre Infantil (24.000) i Litteratum (50.000)–. Una altra partida crucial per als editors és la de les ajudes a la traducció en català, que tindrà ara 300.000 euros anuals, i amb la qual es pretén competir així en preu amb l'oferta editorial en castellà, especialment en assaig. Els escriptors tindran ajudes a la creació (75.000 euros anuals al final del pla), per treballar en entorns de creació (la Residència Faber passarà dels 50.000 als 75.000 euros) fins a una partida per a la defensa de drets d'autor (25.000 euros).

Als programes ja existents, en un ampli ventall que van des del del Municipi Lector (250.000 euros el 2020) o al del llibre de regal per als nens quan fan sis anys (de 500.000 a 700.000 euros en quatre anys), que ha tingut una bona acollida, s'hi afegiran la iniciativa del Fas 16 anys. Explica un llibre, concurs mensual per intentar no perdre aquesta franja lector, premiant els 16 millors amb un xec de 300 euros per a consum cultural. Amb voluntat omnipresent, es preveuen acords amb altres conselleries per estendre el préstec de llibres a empreses, hospitals, estacions de metro i presons. El pla és que ningú es quedi sense llegir en una Catalunya on una de cada tres persones (32,3%) no toquen ni un llibre en la seva vida.