El nombre de sensesostre a Barcelona supera els 3.300
La xifra ha empitjorat any rere any
El nombre de persones sensesostre que sobreviuen a la ciutat de Barcelona segueix creixent i torna a superar tots els registres. Així ho revela el recompte que la nit de dimecres va fer la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL). Els voluntaris van localitzar 1.026 persones dormint als carrers de la ciutat, a les quals cal sumar les 1.954 que ho feien en equipaments d’entitats socials i municipals i 415 més en assentaments irregulars. En total 3.395.
La xifra ha empitjorat any rere any. En el primer recompte, al març del 2008, els voluntaris van detectar 1.870 persones sense llar (658 dormint al carrer, 955 en albergs i 256 en assentaments). Al novembre del 2011, la xifra era de 2.791 persones sense llar (838 al carrer, 1.258 en albergs o pisos d’inclusió i 695 en assentaments). Al maig del 2016 es va arribar a 3.231 (941 dormint al carrer, 1.907 en diferents recursos residencials i 383 en assentaments).
En el recompte van participar 998 voluntaris. Els organitzadors van dividir la ciutat en 287 zones, una per a cada grup. La Sandra, la Berta i en Quique —de l’associació Prohabitatge de Terrassa— van pentinar l’espai que delimiten els carrers València, Rocafort, Urgell i Gran Via.
“En aquest paper assenyalo si el sensesostre és home o dona, si dorm en grup o no, si l’acompanyen animals...”, va explicar la Sandra mentre mostrava un document de treball abans de començar l’expedició.
Quan el rellotge va marcar la mitjanit, la Sandra va anunciar: “Comença la prospecció”. L’anunci va ser el tret amb el qual van començar a recórrer els carrers acompanyats per un membre del Samur Social de l’Ajuntament de Madrid: “Venim a aprendre, crec que la divisió en punts que es fa a Barcelona és molt positiva. El que no veig tan bé és que no es parli, en cap moment, amb els sensesostre . No s’emplena cap enquesta que ens doni pistes sobre els problemes que tenen per intentar buscar una solució”.
El grup havia rastrejat nou illes de l’Eixample i la xifra ja superava la desena d’indigents. Alguns dormien junts, no més de tres o quatre, i sempre acompanyats de la seva eina de treball: un carretó de supermercat amb el qual durant el dia tracten de guanyar-se la vida buscant ferralla.
Maite Mauricio, portaveu de XAPSLL, va lamentar ahir, ja amb el recompte a la mà, que “des del 2008, el nombre de persones que dormen al carrer ha passat de 658 a 1.026, un increment del 56%. En paral·lel, el nombre de persones que ho fa en residències ha augmentat de 1.190 a 1.954”.
Ciutat excloent
Las principals causes de l’augment del nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer, segons Mauricio, són “l’exclusió residencial per l’augment del preu del lloguer, la inexistència d’un parc públic d’habitatge i la precarització del mercat laboral”.
La tercera tinent d’alcalde, Laia Ortiz, va denunciar: “Necessitem un gran consens que transcendeixi el municipi. És inajornable que no es posin límits a l’increment del lloguer. Lamentablement, tenim un ministre (en referència al titular de Foment, Íñigo de la Serna) que no creu necessari regular el lloguer, i Puigdemont tampoc ho veu clar. D’aquesta forma, la ciutat seguirà excloent persones”.
L’OPOSICIÓ, CRÍTICA AMB LA POLÍTICA DE COLAU
Després que el recompte batés un nou rècord creixent el nombre de sensesostre a la ciutat, l’oposició ha criticat les polítiques de Colau.
La regidor del PDeCAT a l’Ajuntament de Barcelona Maite Fandos ha lamentat: “Dos anys després de l’arribada del govern d’Ada Colau hi ha moltes més persones vivint al carrer. Es demostra, una vegada més, que la política d’aparador del govern de la ciutat no treballa a favor de les persones, ni tan sols de les que tenen més dificultats. Les seves promeses electorals queden desautoritzades per la realitat, que és obstinada i que demostra que estem molt pitjor que fa dos anys”. Fandos aposta per no abaixar la guàrdia i prioritzar i innovar amb nous programes i la construcció d’equipaments i pisos d’inclusió per a les persones sense llar. “No han programat res nou, més enllà dels que vam deixar previst nosaltres. Desgraciadament, la ciutat i, sobretot, els més vulnerables comencen a notar els efectes de la no-política social de Colau”, ha remarcat la regidora. Fandos ha conclòs: “Les polítiques del Govern de BComú, centrades en el decreixement econòmic de la ciutat, són una condemna per als més desfavorits, una amenaça permanent per a les classes mitjanes i una broma per als rics”.
La líder de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha assegurat: “Aquesta xifres són la constatació que fer front a les emergències socials i a les desigualtats no és una prioritat per a Colau. Dir que l’augment dels lloguers és el responsable de l’augment de persones sense llar és pura demagògia perquè els lloguers s’han disparat des que ella és alcaldessa”.
La regidora del PP, Ángeles Esteller, ha remarcat: “Colau des que va arribar no para de comptar persones que viuen al carrer, però després no fa res, segueix amb la seva política de gesticular i criticar tercers”. Esteller recorda que el govern de Colau té 75 solars buits en els quals no construeix habitatge social.
D’altra banda, la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha exigit més recursos i mesures urgents per atendre les persones sense llar. La síndica, en declaracions a Europa Press, ha advocat per treballar més en l’àmbit de la prevenció –amb mesures com ajudes al lloguer– per evitar que més persones dormin al carrer. Vilà ha demanat mesures per tractar d’evitar que els casos actuals es cronifiquin.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
