Un Crist de Dalí que va heretar la filla de Gala, a subhasta

La producció artística de Salvador Dalí (Figueres, 1904) és prolífica: centenars de pintures des de la seva etapa de joventut fins poc abans de morir el 1989. Però també va fer un bon nombre d’escultures de diferents mides i materials. Dalí creava les seves produccions amb cera que després es fonien en metall, sobretot en bronze, que després patinava o pintava. El 1966 va crear Crist Hipercúbic, en el qual la figura de Jesucrist porta sobre l’espatlla una de les famoses creus que tant li agradaven a l’artista, resultat de projectar les sis cares d’un cub regular en les diferents direccions i que havia pintat en obres tan conegudes com el Crist Hipercúbic, de 1954, que es conserva al Metropolitan de Nova York. D’aquesta petita obra de 44 centímetres d’alçada se’n va crear una edició limitada de sis còpies firmades i datades per l’artista, per la qual cosa estaríem dins del que estableix la Fundació Gala Salvador Dalí, que gestiona el llegat del pintor, davant d’una obra original, ja que es va realitzar en vida de l’artista i se’n van crear 12 exemplars com a màxim.

Però l’escultura que ha sortit a subhasta a Setdart (per un valor d’entre 50.000 i 60.000 euros) té un valor afegit que la fa única. Forma part del llegat que va heretar Célice Éluard de la seva mare Gala després que morís el 1982, encara que només en va poder disposar després de la mort de Dalí el 1989, després que els advocats dels dos arribessin a un acord.

Tot el que està relacionat amb Dalí és complex. La seva vida personal també. És sabut la mala relació que va tenir amb la seva família: el seu pare els va fer fora de casa el 1929, després de desheretar-lo, i la seva germana va deixar de parlar-li a finals dels anys cinquanta, malgrat que vivien a Cadaqués, a un centenar de metres l’un de l’altra. Però això no és res comparat amb la història de la seva companya Gala: el 1929 va viatjar amb el seu marit, el poeta Paul Éluard, i la seva filla Cécile d’11 anys a Cadaqués. Al cap de poc temps va renunciar al seu marit i a la seva filla per quedar-se amb Dalí per sempre. No va voler tornar a veure la seva filla mai més. Fins i tot el 1982, moribunda, es va negar a rebre-la i a acomiadar-se’n. Abans l’havia repudiat públicament i per escrit.

Però després de la seva mort, Cécile va reclamar l’herència de la mare; els objectes del seu pare que Gala havia conservat i, sobretot, l’anomenada “Col·lecció Gala”, formada per 75 obres que la musa escollia de la producció de l’artista al llarg d’una vida junts, entre les quals hi ha El gran masturbador o L’enigma de Hitler, unes obres que estaven emmagatzemades a Ginebra i que l’Estat espanyol estava negociant recuperar i que estaven assegurades en més de 15 milions d’euros de llavors.

Al final, l’octubre del 1982, es va aconseguir un pacte entre ella, el Govern espanyol i el pintor, pel qual se li lliuraven només dues obres De Chirico, un dibuix a tinta de Picasso i dos olis de Dalí, entre els quals hi ha el famós retrat del seu pare Éluard, que es va vendre en subhasta el 2011 per 16 milions d’euros, rècord de vendes del pintor, a més de 2,3 milions de dòlars i 50 milions de les antigues pessetes en efectiu. Part de l’herència es va lliurar en aquesta data i la resta es va fer efectiva després de morir el pintor, cosa que va passar el 1989. En aquesta segona fase Cécile va rebre mobles, un centenar de llibres i l’escultura del Crist hipercúbic, que ara se subhasta.

Cécile va morir el mes d’agost passat als 98 anys. La Fundació Gala Salvador Dalí assegura que està treballant en la catalogació de l’obra escultòrica de l’artista i que no pot fer una expertització d’aquesta peça. Segons la casa de subhasta, l’escultura que ara es ven ja no estava en mans de la filla de Gala sinó que pertany a una segona persona, per la qual cosa se sobreentén que se’n va desfer en algun moment.