Un bon primer ministre, el primer repte de l’inexpert president Macron

Abans que el socialista François Hollande li faci el traspàs, en algun moment d'aquesta setmana (el diumenge 14 és la data límit), Macron ja haurà donat el primer senyal clau del seu projecte de govern: qui tria com a primer ministre, o primera ministra. Al contrari que la seva rival, la ultradretana Marine Le Pen, Macron s'ha negat fins ara a revelar en qui ha pensat per al càrrec més fonamental del seu Govern, més enllà de dir que té “vocació que duri” i que “tindrà experiència en el camp polític, capacitat per dirigir una majoria parlamentària i també per dirigir un col·lectiu de govern que es renovarà a fons”, segons va perfilar just abans de la segona volta electoral.

Aquesta experiència política serà molt necessària. En poc més d'un mes se celebraran les eleccions legislatives i Macron, amb un moviment tan jove com En Marxa!, que acaba de complir tot just un any de vida, haurà de treballar molt per aconseguir prou diputats per no haver de governar en constant negociació amb altres forces polítiques. I en l'àmbit local, els aspirants a ocupar un escó per la formació centrista s'hauran de disputar el lloc amb polítics que en molts casos tenen molta experiència. L'encarregat de coordinar l'estratègia davant la nova cita a les urnes serà, precisament, aquest primer o primera ministra que Macron nomenarà en les properes hores o dies.

Tenint en compte, a més, que Macron vol conformar el seu Govern amb una part —fins a la meitat— de cares totalment noves en la política i l'altra part, amb professionals tant de l'esquerra com de la dreta, el nou cap de gabinet haurà de demostrar una gran capacitat per filar prim i saber manejar persones noves en política o fins i tot amb posicions antagòniques.

Com a candidat, Macron es va proposar com el més europeista de tots els aspirants a l'Elisi. Ara que ha aconseguit la victòria, li toca començar a demostrar ràpidament que no eren simples paraules buides, com va passar en gran mesura amb els seus predecessors immediats d'esquerra i dreta. Macron ha promès un “full de ruta” per dotar, en cinc anys, la zona euro d'una entitat pròpia amb un pressupost, un ministre de Finances i fins i tot un Parlament diferenciats. També vol apostar per una “veritable Europa dels 27 en medi ambient, indústria i gestió de les migracions”. Segons va avançar fa setmanes, el seu primer viatge serà a Berlín, a entrevistar-se, una vegada més (ja ho va fer abans de la primera volta), amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, un pilar fonamental —o obstacle insalvable, ja es veurà— de les seves ambicioses propostes europeistes.

L'atemptat que va deixar un policia mort als Camps Elisis i les notícies d'almenys dos actes més frustrats en plena campanya han posat una vegada més de relleu el pes que l'amenaça terrorista segueix tenint a la França que Macron dirigirà ara. El president electe ha deixat clar que la seva estratègia antiterrorista, igual que la migratòria, passa necessàriament per una Europa que ha d'afrontar globalment aquesta amenaça. Però també ha anunciat que augmentarà el pressupost de Defensa, reforçarà la policia de proximitat i incrementarà tant les posicions d'agents i gendarmes, a més de crear noves places —fins a 15.000— de presó.

Un dels possibles esculls amb què toparà Macron en els seus primers mesos de govern serà en matèria econòmica. L'exministre d'Economia, molt favorable a la flexibilització laboral, ha anunciat que vol presentar tot un paquet de mesures “fins a l'estiu” que els sempre combatius sindicats francesos examinaran amb lupa.