Els quatre grans projectes de mobilitat de Barcelona, en crisi

La construcció del túnel de la plaça de les Glòries, la restricció de trànsit a la superilla del Poblenou, la negociació del conveni del metro i la perspectiva del tramvia. Són projectes molt diferents, però tenen en comú dues qüestions. La primera, tots ells són clau per a la mobilitat de Barcelona. I la segona, per diverses raons travessen moments crítics o no tenen consens. I això que la de la mobilitat és una àrea que el govern de l’alcaldessa Ada Colau, considera clau per deixar empremta política. A l’equador del mandat no s’albiren solucions a curt termini per a cap d’aquests problemes.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, entén que el conflicte és proporcional a la quantitat de canvis que es busquen: “Sabíem molt bé a quin repte ens enfrontàvem si volíem ser innovadors en temes de mobilitat. Hi havia una falta de valentia política a l’hora d’entendre qüestions que són apressants, perquè al final tot gira entorn de la reducció del pes del vehicle privat, que a més és un tema de salut pública i de complir la legislació sobre emissions”. Vidal sempre té a punt la dada que mostra una desproporció flagrant: “Cotxes i motos ocupen el 70% de l’espai públic i només fan el 24% dels desplaçaments, en realitat només estem modificant els hàbits d’una minoria”. Percentatges que només s’acostaran “fent una bona xarxa de carrils bici, més espai per a vianants i transport públic en superfície, com el bus i el tramvia”.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, afirma que “Barcelona és un espai limitat, no com Madrid”. “Necessitem recuperar espai destinat a altres usos per a la ciutadania, hem d’anar pas a pas i sense imposar, amb mà esquerra i de la mà de la ciutadania, però és una transformació que no és reversible, és una qüestió de model de ciutat”. Sanz creu que “els canvis ecològics són els més difícils de fer” i convida a recordar “el primer que va dir que calia tancar l’aixeta quan et rentes les dents o tancar la llum del passadís”. “Sempre hi ha qui s’adapta fàcilment i per a uns altres és un problema”, comenta. Els quatre projectes o conflictes amb els quals ha de bregar el Govern municipal són els següents.

Glòries, el túnel que no volien. L’equip de Colau té raó quan diu que no va licitar ni va començar les obres per soterrar la Gran Via al seu pas per la plaça de les Glòries. És més, el regidor socialista Dani Mòdol sol recordar: ICV (ara integrada a BComú, el partit del govern) i el PSC (soci de Colau) van votar en contra del projecte que contempla passar el túnel per sota dels túnels ferroviaris. El sobrecost i el retard que acumula una obra que està esquitxada pel cas 3%, són els plats trencats que han de pagar, però que han rebut en herència de l’exalcalde Xavier Trias, que va maldar per posar la primera pedra fregant les municipals del 2015.

El Govern ha decidit, en contra de l’oposició, rescindir el contracte amb l’UTE de constructores que executen l’obra, parar-la i tornar-la a licitar. “Plantegem resoldre-ho, ja anàvem amb un retard irrecuperable i amb sobrecost; ara ho assumim i agafem les regnes d’un nou contracte per assegurar que estarà acabat el 2020”, defensa Sanz. A l’embolic polític i al tècnic se suma l’alerta dels sindicats que l’aturada farà perdre ocupació.

Els errors de la primera superilla. En aquest capítol es produeix una paradoxa. Mentre la idea de Barcelona de tancar al trànsit grups de tres per tres illes de la ciutat per millorar l’espai públic triomfa en la premsa estrangera i en congressos dels quatre continents, a peu de carrer l’embolic és considerable. Els detractors s’han organitzat –i bé: pancartes, manifest, protestes amb ressò mediàtic– i fins i tot amenacen de denunciar el Consistori. Encara que també és veritat que els veïns contents, que també n’hi ha, no es manifesten.

El Consistori, més o menys obertament, reconeix que hi ha hagut errors en la implementació de la qual havia de ser la primera superilla en trama Eixample: van triar malament la ubicació (hi ha pocs veïns i el benefici no es nota), van començar a l’estiu i amb poca participació.

En part, recorden diverses fonts municipals, perquè van prendre les regnes de la prova pilot el districte de Sant Martí i la de l’Agència d’Ecologia Urbana; en conflicte amb els tècnics de mobilitat, que “han fet el que han pogut” per arribar al punt mitjà entre la radical restricció inicial i els canvis introduïts. La tinent d’alcalde admet que “és important ser flexible en el projecte” i assegura que el Govern segueix treballant en futures superilles al casc antic d’Horta, Sant Antoni i Hostafrancs.

Un tramvia que no té consens polític. Unir els dos tramvies existents per la Diagonal de Barcelona és una de les promeses electorals de Colau. Però el consens polític sembla que està lluny. I de tècnic tampoc n’hi ha, amb guerra d’estudis de part de: l’Ajuntament, del RACC o de l’antiga CiU. Sanz assegura que “hi ha marge fins a la propera tardor” per convèncer els grups i subratlla que sí que hi ha consens amb la Generalitat en la necessitat de fer-ho.

L’enquistat conflicte del metro. Que aixequi la mà l’alcalde de Barcelona que no s’hagi enfrontat en algun moment amb conflicte laboral a Transports Metropolitans de Barcelona. Ara, pel conveni del metro (l’última pròrroga del qual acabava el 2015) i que les parts (set sindicats enfrontats al costat dels treballadors i un govern sense experiència que no era conscient de la complexitat) no són capaços de desencallar-se després de 68! reunions. Des de la setmana passada, i per motius diferents de les anteriors convocatòries (abans eren qüestions salarials i de contractació, ara de subcontractes) es repetiran les vagues tots els dilluns laborables en els tres torns. La regidora de Mobilitat recorda que l’empresa no planteja retallades i assegura que les negociacions estan encaminades.

Des de l’oposició, al Govern municipal li plouen crítiques per la gestió d’aquestes quatre qüestions. El portaveu del grup Demòcrata Joaquim Forn apunta que “és molt fàcil donar lliçons des de l’oposició i després és molt complicat gestionar conflictes”. Forn critica que “han estat incapaços de crear confiança a TMB”; assegura que el desenllaç de Glòries estava decidit des de fa temps i que impedirà unir el tramvia i que la falta de participació en la superilla “s’ha carregat una idea que podia ser positiva”.

Carina Mejías, de Ciutadans, sosté que “la mobilitat s’ha convertit en un dilema per Colau perquè no pot evitar enfrontar-se als problemes des d’un prisma ideològic que, la majoria de les vegades, té poc a veure amb els problemes reals dels ciutadans”. Per la seva banda, ERC es va mostrar molt bel·ligerant durant el ple del passat divendres. Sobretot respecte a la gestió de les obres de Glòries, que també va alertar que poden afectar el tramvia.

Per part de la CUP, María José Lecha és molt crítica amb les respostes de l’equip de Colau al conflicte del metro: “Semblen les que donava CiU i no les que caldria esperar d’un govern d’esquerres”. La formació també rebutja la unió del tramvia si l’operador, Tram, és privat. I qüestiona el disseny de la superilla, en un “àmbit desolat”, on “també CiU, que va fer la de les Corts, ara bombardeja”.