_
_
_
_

CaixaBank eleva el seu benefici un 47,9% després de la integració de BPI

L'entitat guanya 403 milions d'euros després d'unes dotacions de 619 milions

Lluís Pellicer
El president de CaixaBank, Jordi Gual (dreta), i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.
El president de CaixaBank, Jordi Gual (dreta), i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.Reuters

CaixaBank va guanyar 403 milions d'euros el primer trimestre de l'any, un 47,9% més que l'any passat, després de la integració del banc portuguès BPI al febrer, segons ha informat aquest divendres l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'entitat ha destinat 619 milions d'euros a dotacions. El banc que presideix Jordi Gual ha destacat que, gràcies a la integració de l'entitat portuguesa, ha consolidat la seva posició de "lideratge" a la península Ibèrica, on ha augmentat el volum de negoci fins als 564.000 milions d'euros i la cartera de clients fins als 15,8 milions de persones després d'incorporar dos milions a Portugal.

La integració de BPI, de la qual controla el 84,5% després de l'opa, ha suposat que l'entitat faci un salt després d'afegir 34.037 milions d'euros en recursos de clients i 23.328 milions en crèdit a clients. Els comptes del primer trimestre de CaixaBank integren els resultats del banc portuguès fins al febrer, que és quan es va tancar l'opa. Això ha impactat en el compte de resultats. El marge d'interessos, que mesura l'activitat purament financera, es va incrementar un 13,1% (el 6,3% sense BPI), fins als 1.153 milions d'euros, mentre que el marge brut va augmentar un 1,5%, fins als 1.893 milions. L'entitat destaca al comunicat enviat a la CNMV que el marge d'interessos s'incrementa, malgrat el "context de tipus d'interès en mínims", la qual cosa ha suposat una "evolució negativa dels ingressos" per "la reducció de la rendibilitat de la cartera creditícia i de la cartera de renda fixa". Així i tot, durant el primer trimestre les comissions s'han incrementat un 20,3%.

La taxa de morositat de l'entitat ha seguit baixant fins al 6,7% (al desembre era del 6,9%) després de la incorporació de BPI, amb una ràtio de cobertura del 49%. L'entitat va haver de provisionar durant els tres primers mesos de l'any 619 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 51,1% respecte al mateix període del 2016. Això es deu, entre altres coses, segons explica el banc, a la suma destinada a prejubilacions (152 milions) i a 154 milions d'euros de sanejament de l'exposició a la Sareb. La cartera d'adjudicats per a la venda es va situar en 6.285 milions d'euros, tot i que durant el primer trimestre es va veure un descens en l'entrada d'actius immobiliaris i un augment dels nivells de comercialització.

CaixaBank destaca també que el compte de resultats consolidat del grup inclou un impacte net positiu procedent de BPI de 159 milions d'euros, ja descomptats els 97 milions de la venda de BFA. El resultat, segons CaixaBank, permetrà "afrontar els costos de reestructuració futurs, estimats en aproximadament 155 milions d'euros nets", la qual cosa fa preveure que l'impacte global de l'operació serà "neutre".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_