_
_
_
_

El Parlament dona llum verda a la taxa sobre els béns de luxe de les empreses

Es veuran afectats vehicles de més de 200 cavalls, embarcacions d'oci, aeronaus, objectes d'art, antiguitats i joies

Lluís Pellicer
Embarcacions de luxe al port de Barcelona.
Embarcacions de luxe al port de Barcelona.Carles Ribas

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres l’impost que grava els béns de luxe que estiguin en mans de les empreses i que no siguin necessaris per a la seva activitat. La llei –que ha tirat endavant amb els vots de Junts pel Sí, CSQP, CUP i l’abstenció del PSC– fixa un tipus progressiu del 0,21% al 2,75% sobre actius considerats “improductius”, en concret, habitatges, vehicles de més de 200 cavalls, embarcacions d’oci, aeronaus, obres d’art, antiguitats i joies. El nou tribut es començarà a aplicar a partir del 30 de juny.

Más información
Catalunya busca 250 milions en nous impostos a empreses
La CUP arrenca a Junts pel Sí un impost a grans patrimonis

El nou impost sobre actius no productius era una de les reclamacions de la CUP per donar suport als comptes del Govern. La formació anticapitalista havia exigit una reforma de l’IRPF i un impost sobre la riquesa, però el PDeCAT es va negar a assumir aquestes demandes. Finalment, el Departament d’Economia i Hisenda, dirigit pel republicà Oriol Junqueras, va incloure una bateria d’impostos en la Llei d’acompanyament de pressupostos i es va comprometre a crear un impost que gravés els béns no productius en mans de les empreses. Aquesta decisió va ser qualificada de “placebo” pel portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, malgrat que finalment el grup va donar suport a la norma.

La norma ha sofert diversos canvis des que va entrar com a proposició de llei al Parlament. La intenció de l’Executiu és impedir que les empreses eludeixin el pagament d’impostos sobre béns de luxe camuflant-los dins dels actius de les seves empreses. Inicialment, havien tributat béns immobles, vehicles de motor de més de 200 cavalls, embarcacions i aeronaus. Mitjançant les esmenes de CSQP i la CUP, s’hi van afegir joies, antiguitats i obres d’art.

Una altra de les novetats que s’han introduït és que inicialment es preveia un mínim exempt de 500.000 euros o de 100.000 euros en cas que no hi hagués cap immoble entre els béns objecte del tribut. Tanmateix, això va saltar del redactat final. Per aquest any, l’impost computarà a partir del 30 de juny, encara que l’any que ve ja ho farà tot l’exercici.

Crítiques de CSQP

El grup promotor, Junts pel Sí, ha tingut finalment el suport de la CUP i CSQP. El beneplàcit d’aquest últim grup no ha estat exempt de crítiques, ja que Coscubiela ha advertit que la norma pretén “fer creure que es desitja una redistribució de la riquesa”, quan prèviament es “va renunciar a fer pagar més als qui més tenen a través de l’IRPF i d’altres tributs”. Òrcar Ordeig, del PSC, ha lamentat que si el Govern vol perseguir el frau fiscal “hi ha altres instruments més adequats” per fer-ho.

Ciutadans i PP, en canvi, han votat en contra del nou tribut. Antonio Espinosa, de Ciutadans, dubta que la llei pugui tenir una finalitat redistributiva per la seva escassa recaptació, mentre que Santi Rodríguez, del PP, ha assenyalat que “en el millor dels casos serà una llei improductiva” i ha advertit que podria donar-se una “doble imposició” atès que ja existeix l’impost de patrimoni. En l’àmbit empresarial, el sector nàutic ha carregat contra el tribut en considerar que pot fer retrocedir les inversions.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_